25/7/13

Les bicicletes d'en Roberto Bolaño


A l’any 1977 tot estava per fer. Va ser possiblement aquesta provisionalitat el que va atraure a Roberto Bolaño a Barcelona. D’ella en diu “Era una bellesa, una ciutat en moviment permanent amb una atmosfera de festa i la sensació de que tot era possible. A Barcelona vaig aprendre coses que creia que sabia, però de les que, en realitat, no en sabia res”. Una mica el que ens va passar a tots.
El jove Bolaño, poeta en permanent vida ambulant, es va instal·lar en un minúscul pis sense dutxa i amb wàter comunitari del carrer Tallers. Allà es passava hores escrivint o llegint. Ara, l'estret passatge que conduïa al seu estudi i per on entrava la única llum natural de que disposava per a escriure és ple de bicicletes de tota mena (també en lloguen), demostrant que, malgrat els anys passats, cada dia hi ha més gent que continua pensant que Barcelona ha de seguir estant en moviment permanent; només així farem que tot pugui ser possible malgrat la dreta que la mana faci enormes esforços per aturar-la, apaivagar el neguit, convertir-la en un oasi calm, on res no es mogui ni alteri ni transformi la realitat. La cultura i les bicicletes modelen una ciutat de futur.
El carrer Tallers va ser el barri d'en Roberto Bolaño. L'escriptor comprava les llibretes a la impremta Llenas, del mateix carrer, les cintes per a l’Olivetti a Comercial Camu, una mica més enllà, i tenia llargues tertúlies amb els seus nous amics barcelonins al cafè Cèntric del carrer Ramalleres, a tocar de Tallers, o a la Granja Parisien, al mateix carrer.
Al bar Elisabets, del carrer del mateix nom i a la Bodega Fortuny, del carrer del Pintor Fortuny però que ara es diu Caravelle, hi feia parada matinal a prendre el te amb A.G. Porta o Bruno Montané. Al bar que ara es diu Tra-llers hi jugava al futbolí i, quan s’esbargia, passejava per la Plaça Vicenç Martorell. Ara les bicicletes omplen el paisatge sentimental de la memòria d'en Bolaño; per alguna cosa deu ser, alguna poderosa connexió es deu mantenir entre l'escriptor i la gent de la Barcelona d'avui.
Aquesta ciutat on tot estava per fer va construir un dels escriptors més potents i originals de la literatura castellana del canvi de segle. Metàfora de la ciutat oberta. Que no la tanquin.
Seguiu en bicicleta les passes de Roberto Bolaño a Blanes. Aneu-hi clickant aquí


22/7/13

A Biosk hi ha el que et faci falta


Càmeres, pegats, cadenes, infladors, trinxacadenes i tot el que et pugui fer falta si tens pana quan surts en bicicleta ho pots trobar a Biosk, un quiosc-expositor de productes per a bicicletes que es pot trobar ja a benzineres, bars de ciclistes i quioscs. De moment ja hi ha una dotzena de punts; els darrers ala benzinera de Gallifa (Vallès Occidental), una ruta eminentment ciclista, i a la benzinera de Dosrius (maresme), un altre punt molt freqüentat per ciclistes.
S’ha acabat el demanar una càmera per caritat als altres ciclistes aquell dia desgraciat en que, inexplicablement, punxes mitja dotzena de vegades.
A http://www.biosk.es/ hi ha tota la informació sobre els llocs on pots trobar els expositors i els productes que hi venen. També pots proposar nous punts d’ubicació i, si ho desitges i tens un establiment adient, pots sol·licitar la instal·lació d'un biosk.

1/7/13

Margherita Hack, la vida intel·ligent en bicicleta

L’astrofísica Margherita Hack (Florència 1922-Trieste 2013), coneguda popularment com ‘l’amiga de les estrelles’, i una de les grans personalitats de la recerca i la divulgació científica a Europa, va construir bona part de la seva vida sentimental al voltant de l’ús quotidià de la bicicleta.
L'astrofísica Margherita Hack
Professora de física a la universitat de Trieste i directora de l’observatori astronòmic de la ciutat entre 1964 i 1987, Margherita Hack va ser diputada pel Partit Comunista l’any 2006 i defensora pública dels drets dels homoseuxuals i de la igualtat de sexes. Atea i compromesa amb la soeictat del seu temps, Hack va ser igualment defensora de l’ús de la bicicleta.
Al llibre ‘La meva vida en bicicleta’, publicat el 2011 per l'editorial de llibres de ciclisme Ediciclo a Itàlia, l’autora reconeix que, ‘en innombrables recorreguts en bicicleta cap a la universitat o a l’observatori, els viatges en bici sempre han estat esquitxats per moments màgics.’ Ja sigui descrivint pedalades d’infantesa per Florència o viatges per Trieste i el Veneto o, fins i tot, l’ús de la bicicleta per a un experiment científic que va demostrar la teoria de Galileu, la màquina és l’eina per explicar la vida i explicar-se a ella mateixa i així projectar la seva dimensió humana.
Al llibre, Margherita Hack fa un recorregut per la seva vida i per la del seu país al llarg de gairebé tot un segle, ja fos perseguint els seus dos grans amors, el seu marit Aldo i la física, o descobrint, tot pedalant, països i paisatges que la van permetre retrobar-se amb si mateixa tantes vegades.


Agraïts a l’Esteve Miralles per la informació