A l’any 1977 tot estava per fer. Va ser possiblement aquesta provisionalitat el que va atraure a Roberto Bolaño a Barcelona. D’ella en diu “Era una bellesa, una ciutat en moviment permanent amb una atmosfera de festa i la sensació de que tot era possible. A Barcelona vaig aprendre coses que creia que sabia, però de les que, en realitat, no en sabia res”. Una mica el que ens va passar a tots.
El jove Bolaño, poeta en permanent vida ambulant, es va instal·lar en un minúscul pis sense dutxa i amb wàter comunitari del carrer Tallers. Allà es passava hores escrivint o llegint. Ara, l'estret passatge que conduïa al seu estudi i per on entrava la única llum natural de que disposava per a escriure és ple de bicicletes de tota mena (també en lloguen), demostrant que, malgrat els anys passats, cada dia hi ha més gent que continua pensant que Barcelona ha de seguir estant en moviment permanent; només així farem que tot pugui ser possible malgrat la dreta que la mana faci enormes esforços per aturar-la, apaivagar el neguit, convertir-la en un oasi calm, on res no es mogui ni alteri ni transformi la realitat. La cultura i les bicicletes modelen una ciutat de futur.
El carrer Tallers va ser el barri d'en Roberto Bolaño. L'escriptor comprava les llibretes a la impremta Llenas, del mateix carrer, les cintes per a l’Olivetti a Comercial Camu, una mica més enllà, i tenia llargues tertúlies amb els seus nous amics barcelonins al cafè Cèntric del carrer Ramalleres, a tocar de Tallers, o a la Granja Parisien, al mateix carrer.
Al bar Elisabets, del carrer del mateix nom i a la Bodega Fortuny, del carrer del Pintor Fortuny però que ara es diu Caravelle, hi feia parada matinal a prendre el te amb A.G. Porta o Bruno Montané. Al bar que ara es diu Tra-llers hi jugava al futbolí i, quan s’esbargia, passejava per la Plaça Vicenç Martorell. Ara les bicicletes omplen el paisatge sentimental de la memòria d'en Bolaño; per alguna cosa deu ser, alguna poderosa connexió es deu mantenir entre l'escriptor i la gent de la Barcelona d'avui.
Aquesta ciutat on tot estava per fer va construir un dels escriptors més potents i originals de la literatura castellana del canvi de segle. Metàfora de la ciutat oberta. Que no la tanquin.
Seguiu en bicicleta les passes de Roberto Bolaño a Blanes. Aneu-hi clickant aquí