El setè campionat del món de Brompton, que es va fer el passat 19 d'agost dins el Bike Blenheim Palace Festival Of Cycling, va ser guanyat per Michael Hutchinson, però a la majoria dels nombrosos participants vinguts d'arreu del món el que menys els importava era la cursa. Passar-s'ho be pedalant en companyia d'altres i celebrar una festa del sentits i un elogi de la vida moderna ben entesa, això és el que buscaven la gran majoria de participants. El vídeo que en va resultar, doncs, és del tot, menys un reportatge sobre una competició., Visca!
17/11/12
El divertit vídeo dels mundials de Brompton
Si una cosa caracteritza els usuaris de les bicicletes Brompton és el bon humor, una mica tocat de fashion si ho voleu, però franc, irònic i intel·ligent. Anar en bicicleta per la ciutat els aporta una dosi de satisfacció que no poden tenir els soferts conductors de cotxes, els maltractats usuaris del transport públic o els estafats clients de la bicicleta pública de BCN.
El setè campionat del món de Brompton, que es va fer el passat 19 d'agost dins el Bike Blenheim Palace Festival Of Cycling, va ser guanyat per Michael Hutchinson, però a la majoria dels nombrosos participants vinguts d'arreu del món el que menys els importava era la cursa. Passar-s'ho be pedalant en companyia d'altres i celebrar una festa del sentits i un elogi de la vida moderna ben entesa, això és el que buscaven la gran majoria de participants. El vídeo que en va resultar, doncs, és del tot, menys un reportatge sobre una competició., Visca!
El setè campionat del món de Brompton, que es va fer el passat 19 d'agost dins el Bike Blenheim Palace Festival Of Cycling, va ser guanyat per Michael Hutchinson, però a la majoria dels nombrosos participants vinguts d'arreu del món el que menys els importava era la cursa. Passar-s'ho be pedalant en companyia d'altres i celebrar una festa del sentits i un elogi de la vida moderna ben entesa, això és el que buscaven la gran majoria de participants. El vídeo que en va resultar, doncs, és del tot, menys un reportatge sobre una competició., Visca!
14/11/12
Vaga general, bicicletes al carrer
La jornada de vaga general contra la reforma laboral del PP i les retallades socials tant del PP com de CiU han convertit el matí dimecres en una festa per sortir a gaudir d’aquesta tardor tan benèvola. La serralada litoral estava plena de ciclistes per tot, però també hi havia excursionistes, gent a cavall i buscadors tocatardans de bolets. I el Pitch and putt de Vallromanes estava a rebentar de gent iniciant-se.
Malgrat el tenebrós horitzó de la nostra economia, malgrat que la propera nòmina serà més curta encara per mor de la jornada de vaga i malgrat pe l’IPC no para de pujar mentre el sou no para de baixar, la vaga fa treure les bicis, i a la gent se la veu contenta pedalant pel bosc. És el bo que te la pràctica de l’esport, genera endorfines i, per molt que en Rajoy, en Mas i La Merkel ens humiliïn i maltractin, no aconseguiran fer-nos posar cara de funeral i restrenyiment com la tenen ells.
Llavors, perquè no treballar 4 dies a la setmana en lloc de 5? Cobraríem menys, si, també cobrarem menys aquest mes pel dia de vaga i no per això la gent ha deixat de sortir avui en bici. Però sobretot, el dia que tindríem de més per fer festa el podríem dedicar a l’esport i potser seríem una mica feliços i tot. I més sans i bona gent, això segur.
I si tots treballem menys, potser hi hauria més gent que pogués treballar. Que tal repartir-nos el que hi ha (que és poc, ja ho se) i poder tenir més temps per nosaltres, per créixer com a individus?
4/11/12
Està plovent i em vull mullar
Quan he notat les primeres gotes als vidres de les ulleres, com no, he desitjat que la pluja anés fent el seu camí. No feia fred, no hi havia pressa i sabia que a casa m’esperava una bona dutxa. Quin problema hi havia en mullar-se? Cap, ans al contrari: sentir l’olor d’humitat del bosc mediterrani al fons del nas i notar els regalims de pluja als braços i a la cara feien venir encara més ganes de pedalar pels camins i corriols de la serralada litoral. En aitals circumstàncies l’art de la bicicleta es desplega en tota la seva dimensió, i el record d’infantesa a que ens remet el pedaleig ens evoca el que vam ser i que mai no hauríem d’oblidar.
És llavors quan, inexorablement, sempre em ve al cap aquesta cançó de Els Pets.
Està plovent i no tinc cap pressa,
està plovent i no tinc cap son;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent però em vull mullar.
Està plovent i no tinc cap pressa,
està plovent i no tinc cap son;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent però em vull mullar.
La meva ment necessita aigua fresca,
i el pensament vull refrigerar;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.
i el pensament vull refrigerar;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.
No em doneu solucions, no vull raons,
no més problemes d'emocions.
no més problemes d'emocions.
Sento l'olor de terra mullada,
és el millor per refrescar el cap;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)