26/5/17

La pel·lícula sobre un ciclista heroic

Luciano Berruti és un personatge que, gairebé tothom qui ha participat en alguna marxa de bicis clàssiques (o no, nosaltres el vam conèixer fa anys a la Ronde Van Vlanderen) el te vist. Però ben pocs saben la seva història de passió per les bicicletes i la seva dedicació a conservar i fomentar el patrimoni històric del ciclisme.


Marc Rimondi, cineasta i afeccionat al ciclisme, intenta reunir diners suficients per poder realitzar un film documental per donar a conèixer a Luciano, l'home darrere dels quals molts saben la cara i simpatia, però no la simplicitat i profunditat.
L'objectiu d'en Marc Rimondi és recullir 30.ooo € a través del micro mecenatge per a poder aixecar la producció d'aquest film. La participació en aquest mecenatge es fa a través de la plataforma italiana Triboom, dedicada exclusivament al patrocini esportiu.
Mireuel vídeo de presentació del projecte d'en Marc sobre en Luciano.


19/5/17

Demà els morts podem ser tu o jo

L'atropellament al campió del món de moto GP, Nicky Hayden; el del guanyador de Giro i "Volta", Michele Scarponi o el del guanyador del Tour Chris Froome, aquest per sort amb conseqüències lleus; ha fet despertar de la seva letargia moltes administracions i instàncies internacionals. Molts governs i institucions han despertat i estan buscant solucions a l'increment de ciclistes atropellats i morts a la carretera per automobilistes, alguns en estat d'embriaguesa. Han calgut morts famosos perquè les administracions d'arreu d'Europa es posin a la feina; com si els morts anònims que hi ha hagut fins ara no fossin ningú, no comptessin.
I també hi ha els morts a Oliva, Riudoms, Vilanova de la Barca, Valls; tan anònims com tu o com jo, que podem ser els morts demà. Qui fa res per evitar que siguem els següents? Ni el poder judicial, ni el legislatiu, ni l'executiu. Ni el Ministerio del Interior, ni el de Justícia, ni la Generalitat de Catalunya; ni tant sols la Diputació de Barcelona, que fa carreteres molt transitades per ciclistes sense un voral homologable, com vàrem denunciar fa un temps arran de la reforma de la BV 5108.
Això si, totes les administracions públiques escolten els consells del RACC per a afavorir els automobilistes i segueixen al dictat les seves instruccions. Amb una mínima part dels diners que les administracions regalen, en forma de subvencions, a la corrupta i insostenible indústria de l'automòbil, podria regalar una bicicleta a cada ciutadà i crea un lloc de treball sostenible per cada aturat. Però el loby del cotxe és molt potent i tots els governants li tenen por.
I és clar, que hi farem si, com a dany colateral, moren uns quants ciclistes cada any. Ja ho va dir fa un temps, en una reunió de la Taula de la Bicicleta o alguna cosa per l'estil, un representant del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat: "ja se sap que el ciclisme és un esport de risc". I cap dels seus superiors ni tant sols no el va renyar per l'animalada. Deu ser que hi estan acostumats.
Avui tu i jo ens n'hem sortit un cop més. Hem estat feliços de pedalar sentint l'aire fresc a la cara i la força a les cames que ens ajuda a vèncer les dificultats de la natura. Però demà potser no tindrem aquesta sort i, la felicitat es tronarà tragèdia.
Des d'aquí assenyalo els responsables. Vagi per endavant per quan ja no ho pugui fer.

FOTO: ACN