31/3/14

El ciclisme és un humanisme

Enmig de la polèmica sobre el patrocini del Bicing i amb l’amenaça de regular el seu ús a Collserola, just quan Barcelona ha acollit el final de la 94a ‘Volta’ a Catalunya, en plena primavera que convida a pedalar i amb un nombre d’usuaris que creix cada dia, anar en bicicleta no és una moda hipster, sinó una manera d’entendre la vida que situa el medi ambient, la salut i el benestar de les persones com a centre del seu interès. El ciclisme és un humanisme.



Passejar en bicicleta és cartografiar la memòria; restablir el mite que es va esbravar amb la pèrdua de la innocència i reconstruir l’epopeia d’un altre temps que vam forjar heroic. Pedalejo, llavors existeixo. La bicicleta forma part de nosaltres mateixos, l’ésser humà es retroba amb el nen que va ser, la ciutat torna a ser la terra d’aventura en què va creure quan va llegir El zoo d’en Pitus. Com diu l’antropòleg francès Marc Augé: “La bicicleta ens remet a moments particulars de la infantesa i l’adolescència. Gràcies a ella, tots hem descobert una mica del nostre propi cos, de les seves capacitats físiques, i hem experimentat la llibertat a la qual està lligada.” El declivi de la vida es pot capgirar i una bicicleta ho fa possible. La revolució que transforma la grisa vida quotidiana arriba pedalant, i milions de persones ho entenen així.
La capacitat de transformació social del ciclisme està en marxa i no s’atura. El creixement dels ciclistes urbans, esportius i de lleure; l’augment del volum de negoci que genera el sector i la millora de la percepció que mitjans de comunicació, institucions i ciutadans tenen cada dia de la bici i els ciclistes així ho indiquen. Està demostrat que l’ús de la bicicleta, a més d’afavorir la salut, la mobilitat, el medi ambient i l’empatia, desencadena un seguit de tendències de consum equilibrat, compromís cívic, cultura i responsabilitat social que ajuda a fer una societat més sostenible, solidària, culta i educada.

Un nou pacte social
La revolució de la bici no té només efectes sobre l’usuari, aquest només és el principi. En el repte d’un progrés just i equilibrat de les societats futures la cultura ciclista hi té un paper orgànic. Les ciutats que volen ser intel·ligents i les societats que malden per trobar un nou model de creixement adequat al futur, han de caminar en aquest sentit. És incomprensible, incompatible i contradictori voler progressar en aquests conceptes sense posar en valor i donar protagonisme a les tendències socials i culturals que genera la pràctica del ciclisme.


Afavorir l’ús de la bicicleta per avançar cap a la ciutat intel·ligent depèn sobretot del compromís dels agents essencials en la vida urbana: institucions, comerç, hostaleria, xarxa educativa i empreses culturals. La implicació d’aquests és central perquè la ciutat deixi, a poc a poc, de ser un medi hostil per als ciclistes.
Per això s’imposa la necessitat d’establir un pacte, un contracte social que garanteixi la convivència del model de mobilitat de l’automòbil privat, en retrocés però encara amb molts defensors, entre els quals nombrosos grups de pressió i mediàtics, amb els models sostenibles i saludables (caminar i anar en bici) que s’imposen dia a dia, però que encara no tenen prou pes específic en l’oficialisme polític i en el model econòmic.
Broadway, Manhattan. L’avinguda que semblava posada a la terra per a provocar el lluïment dels automòbils camí dels grans espectacles teatrals té avui la meitat de la seva calçada ocupada per un carril bici curull a totes hores. La civilització de l‘automòbil s’acaba. El petroli s’esgota. Les vendes minven i les grans ciutats els foragiten i obren pas a les bicis. El cotxe forma part del món d’ahir que s’extingeix. Al món d’avui, que ja ha obert les portes i malda per ocupar el seu espai, no hi ha lloc per tantes màquines inadequades per a la vida humana com són els automòbils.

Modernitat centenària
Diumenge va acabar a Montjuïc la “Volta” ciclista a Catalunya. Més de 540 milions d’espectadors d’arreu del món han pogut veure cada dia la cursa catalana, la tercera més antiga del món després del Tour i el Giro.
El naixement de la “Volta” ciclista a Catalunya, l’any 1911, va ser l’expressió pràctica de la idea de modernitat d’aquella època lligada a l’esport i l’èpica a la qual ens referíem més amunt, i del caràcter emprenedor, raonable i agosarat de la societat catalana. En un país en ple enlairament econòmic del model de capitalisme industrial, amb una burgesia emergent i una classe obrera organitzant-se, col·lectivament es va assumir que, per tenir un lloc capdavanter en la nova civilització, calia ser del seu temps. I a primers de segle XX l’esport era un dels senyals de cosmopolitisme més evidents.
En el projecte de construcció nacional i cultural, la Generalitat republicana entén que l’esport té un paper central en la cohesió social. Durant aquest període l’esport passa de ser una activitat elitista a un fenomen de masses. El ciclisme, junt amb la boxa i el futbol, són els esports més seguits. La “Volta” esdevé un projecte cabdal en la construcció nacional de Catalunya i Mariano Cañardo n’és el primer mite popular.
Malgrat les dificultats de represa després de la Guerra civil i encara durant la dictadura, la “Volta” mai no ha abdicat de ser una digna representació de Catalunya al món. Actuant com a autèntica estructura d’estat, difon la realitat catalana aportant la imatge moderna i normal del país; d’un país que entén que el ciclisme és un humanisme, i que el benestar de les persones és el centre de la vida.

Publicat a El Núvol

26/3/14

La nova Documenta vol ser amiga de les bicis

Festa 'en construcció' per ensenyar la futura seu de la llibreria Documenta, a Pau Claris 144 de Barcelona. Una gentada, ja minuts abans de començar l'acte a penes s'hi cabia. A l'entrada del recinte una bici lligada a un bastiment que probablement desapareixerà aviat sota l'empenta d'arquitectes, paletes, dissenyadors i interioristes.
Cada dia hi ha més bicis a les portes de les llibreries. El ciclisme és un humanisme, ja se sap. I de la mateixa manera que no ens agrada que es robin llibres i que condemnem la pirateria a cultural a internet, tampoc no volem que es robin bicicletes. És per això que demanem a Josep Cots i Eric del Arco que facin que la nova Docuenta sigui amiga de les bicicletes i hi facilitin un espei segur per aparcar-les. Dimarts hi havia la primera de les moltíssimes que en vindran. Segur.


20/3/14

Pilarín Bayés i el ciclisme

La prestigiosa dibuixant, pintora i ninotàire osonenca Pilarín Bayés ha realitzat el cartell oficial de la 94èna edició de la 'Volta' ciclista a Catalunya que comença dilluns a Calella (Maresme). Amb els seus característics personatges amables i alegres, Bayés mostra la cara sana, humanista i solidària del ciclisme, tant pel que fa als participants com als seguidors.
L'obra de Pilarín Bayés es suma a la dels més grans artistes del país que han realitzat cartells per la 'Volta'. Noms com els de Miquel Barceló, Perico Pastor, Claret Serrahima (que va fer el cartell del centenari), Joan Miró, Gin, Cesc, Tharrats, Hernández Pijoan, Xavier Cugat, Modest Cuixart, Montserrat Gudiol, Ricard Giralt Miracle, Ràfols Casamada, Robert Llimós, Joan Pere Viladecans, Carles Fontseré, Peret, Toni Batllori, América Sánchez o Antoni Tàpies, han contribuït a fer de la cursa catalana un projecte social, cultural i nacional que va més enllà de l'estrictament esportiu.
Coincidint amb el segle de la 'Volta' el crític d'art Daniel Giralt Miracle va escriure un estudi sobre els cartells oficials de la prova que va ser editat en un ampli catàleg que 'Volta' a Catalunya Associació Esportiva va editar.



Per pedalar per la ciutat el casc només serà obligatori per als menors de 16 anys

El Congrés dels Diputats aprovarà aquest dijous la reforma de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària amb la majoria absoluta del PP i el previsible suport de CiU que ja va votar a favor en la tramitació al Senat. La llei entrarà en vigor un mes i un dia després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), encara que algunes de les reformes previstes hauran de ser concretades pel futur Reglament General de Circulació, l'aprovació està prevista per al juny. Aquestes són les principals modificacions que afectaran a als ciclistes:
El casc ciclista serà obligatori en ciutat per als menors de 16 anys. Després d'una llarga polèmica, el Partit Popular ha fet marxa enrere a la seva intenció d'imposar per llei el casc ciclista a ciutat. Només serà obligatori per als menors de 16 anys. No portar suposarà una multa de 200 euros, que hauran de pagar els tutors legals del menor.
Les bicicletes podran circular per sota de la velocitat mínima establerta. La reforma està pensada per solucionar certs problemes dels ciclistes en zones urbanes. Fins ara, els vehicles no poden circular a una velocitat per sota del 50% del límit màxim establert, la qual cosa crea problemes als ciclistes en vies amb una forta pujada. No obstant això, segueix estant prohibit que els ciclistes circulin per autopistes.

La millor època per gaudir de la bicicleta.
Que res no us deturi quan sortiu a pedalar pel món.

9/3/14

Qui vol prohibir alguna cosa amaga

El Periódico de Catalunya fa una pintoresca enquesta entre els seus lectors sobre la regulació de la circulació en bicicleta pel Parc de Collserola. El resultat, a més de gens científic, és evident: la majoria hi està d'acord; alguns fins i tot volen prohibir les bicis. Ens hauria agradat que demanessin la prohibició de circular amb vehicles a motor pel medi natural amb el mateix vigor, la natura i el medi ambient hi sortirien guanyant de veres. Però és clar, el cotxe no què és símbol de civilització; les bicis si, què són coses de ximples.
A Collserola i arreu hi ha ciclistes brètols que no respecten res, de la mateixa manera que, a Collserola i arreu, hi ha passejadors de gossos que els porten sense lligar, no recullen la merda i, quan es llença damunt d'algun pobre incaut, diuen allò de: 'només vol jugar' (sense tenir en compte si l'altre vol jugar amb la bèstia o no); hi ha excursionistes que desfilen ocupant el camí de banda a banda com si només fos per ells i s'empipen quan els diu que et deixin pas; hi ha pixapins que omplen la natura de deixalles, parlen a crits i posen música a tota llet; hi ha genets a qui tant els dona que hi hagi gent a peu a prop, per què el camí és d'ells; hi ha automobilistes que es posen amb el seu turisme per tots els corriols ofegant de pols a tothom qui hi camina i destrossant els camins i hi ha gent educada i correcta que va en bici, passeja el gos, va d'excursió o munta a cavall.
Què hem de fer amb tota aquesta fauna muntanyenca? Prohibir-ho tot i que només puguin gaudir de Collserola aquells a qui l'alcalde emeti un carnet de bona conducta?


8/3/14

La Llibreria 22 és amiga de les bicicletes

En Guillem Terribas, propietari de la Llibreria 22 de Girona, va veure a Berlín que davant de totes les llibreries hi havia un aparcament per a bicis. Quan va tornar a casa no va dubtar a demanar a l'ajuntament permís per posar-ne un, i el consistori gironí li va instal·lar. La 22, llibreria progre de culte de Girona, també posa al carrer cistells de llibres d'ocasió sense por al robatori.
Les bicicletes són per la 22. Estaria be que la resta de llibreries del país fessina ccions en favor de la bicicleta i la mobilitat sana i sostenible com la llibreria gironina. Les llibreries, les biblioteques i tots els centres culturasl hauria de ser capdavanters en promoure l'ús de la bicicleta.
Al cap i a la fi, la bici és cultura.


En Guillem Terribas ha incorporat aquesta entrada al blog de la Llibreria 22:
http://llibreria22.blogspot.com.es/2014/03/la-llibreria-22-es-amiga-de-les.html