Josep Vidal, el ciclista restaurador

Eren temps difícils els anys 40 i 50. L’amargor de la derrota, la pobresa i l’aïllament de la postguerra no deixaven un bon paisatge per a la pràctica de l’esport. Controlada per la Falange, què pretenia donar un inexistent aire de normalitat, l’activitat esportiva de clubs i practicants es feia a empentes i rodolons. Va ser en aquest context en el que el ciclista Josep Vidal i Porcar va desenvolupar la seva carrera professional.

Josep Vidal al'etapa de la 'Volta' de 1952 que va guanyar
Nascut a Martorell (Baix Llobregat) el febrer de 1920, Vidal va ser professional entre els anys 1945 i 1953. Després de començar a córrer de forma individual, l’any 1947 va fitxat pel Santamaria, on va pedalar un sol any al costat del valencià Joaquin Olmos (Benicarló 1915). Aquell any va fer un segon lloc a la cursa de velocitat d’Angers darrera del francès Henry Sensever.
Després va seguir corrent tot sol fins que el 1951 va fitxar per l’Espanyol RCD- Mobylette GAC. L’any 1950, tot i córrer sense equip fix o conegut, va quedar tercer al campionat d’Espanya en ruta darrera Antonio Gelabert i Bernardo Ruíz. També va fer segon al Tropfeu Masferrer, l’històric pròleg de la ‘Volta’ a Catalunya. A les files de l’espanyol RCD va fer tercer al GP Catalunya i segon a la primera etapa de la ‘Volta’ d’aquell mateix any.
Josep Vidal va viure una de les seves millors temporades l’any següent, el 1952. Va ser llavors quan va guanyar l’etapa de la ‘Volta’ a Catalunya que acabava a Berga, una cursa duríssima correguda en bona part sota la pluja.Potser allò el va portar a fitxar per l’equip italià Fiorelli, per qui va córrer la temporada 1953 al costat del mateix Bernardo Ruíz. Aquell any va participar al Tour, quedant en el lloc 74è, al Giro, on es va classificar 67è, i va quedar segon al GP de Torrelavega i tercer i segon en sengles etapes de la ‘Volta’ amb final a Tortosa i Tarragona.

Foto: Guy Dedieu
La bodega que va créixer
L’any 1965, un cop ja retirat de la competició professional, en Josep Vidal i Porcar i la seva esposa, Ramosa Goded i Bescós, van decidir obrir una petita bodega a la Beguda Baixa (Anoia), que aviat va ser coneguda com a ‘Cal ciclista’, per motius evidents. Aquell modest establiment que, en principi, només pretenia vendre vi, aviat es va convertir en un pol d’atracció per a vilatans i passavolants per la fama de bona cuinera de la Ramona, la qual havia incorporat un parell de taules a l’establiment per tal d’arrodonir la caixa servint algun menjar casolà.
L’èxit de la cuina de ‘Cal ciclista’ va fer créixer la bodega. Amb l’empenta, l’Angelina Vidal, filla d’en Josep, i el seu marit, en Lluís Ramos, es van posar paulatinament al capdavant del negoci, fins convertir-lo en l’actual Restaurant Vidal-Ramos, un lloc molt conegut al Baix Llobregat, el Penedès i l’Anoia, famós per les calçotades, i fàcilment reconeixible per la bicicleta de competició que hi ha penjada a la façana.
Els afeccionats al ciclisme tenen al vestíbul-cafeteria del restaurant un autèntic petit museu dedicat a la memòria de Josep Vidal i Porcar i, en general del ciclisme d’aquells temps tan difícils per al nostre país.
Molts cicloturistes potser recordaran Josep Vidal per la marxa que es va organitzar força anys a Martorell i que era puntuable per al circuit de Gran Fons de la Federació Catalana de ciclisme. Duia el seu nom i el d'un altre ciclista local, en Jaume Muntanya.
La bici, símbol del restaurant Vidal-Ramos
Agraeixo a l'amic Esteve Miralles que, tot pensant en els que ens agrada pedalar, m'hagués descobert el lloc.

Cap comentari:

Publica un comentari