Escalada a Montjuïc, l'ascens de la ciutat


Raymond Poulidor, guanyador de la segona edició celebrada el mateix any que la primera, el 1965

"L'any 1966 era la meva primera temporada de professional i corria amb l'equip Peugeot. També era la primera vegada que visitava Barcelona. Recordo que estava allotjat en un hotel proper a la Catedral. Amb el meu company Bracke vam recórrer el barri Gòtic i vam començar a conèixer Barcelona, una de les ciutats de les que tinc més bon record... si exceptuo aquell mundial de 1973 que vaig perdre, precisament, a Montjuïc."

Eddy Merckx
sis vegades guanyador de l'Escalada a Montjuïc

Merckx i Van Impe
1965-1975.
Deixant enrere els anys grisos
Quan en Joaquim Sabaté i Dausà, president de l'Esport Ciclista Barcelona, pensa en recuperar el projecte del temps de la República d'una escalada ciclista al castell de Montjuïc, ho fa convençut què el caràcter únic i original de la cursa portarà un aire de modernitat a l'esport barceloní. En una ciutat què el 1965 ja malda per deixar enrere anys de grisor i sortir al carrer, l'Escalada a Montjuïc es converteix en símbol i aparador esportiu internacional. Amb projectes com el d'en Sabaté comença també l'ascens de Barcelona fins tal i com es reconeix avui arreu del món.

Ambient a les primeres edicions de l'Escalada. Barcelona maldava per entrar en la modernitat
1976-1992.
L'esport, Montjuïc, i la transformació de Barcelona
La fi de la dictadura obre un temps d'esperança per Barcelona i Catalunya. La recuperació de l'autogovern i la imparable transformació de la ciutat milloren la vida dels ciutadans i culminen en la il·lusió col·lectiva dels Jocs Olímpics de 1992. L'èxit del projecte obre Barcelona al món. La capital de Catalunya esdevé símbol de progrés i cruïlla de camins, i els aficionats al ciclisme continuen tenint en l'Escalada un referent internacional.

El català Antoni Coll passa sota la pancarta de la candidatura olímpica de Barcelona 92
1993-2000.
Del local a l'universal. Barcelona es projecta al món
Una llarga i intensa història local unida a la poderosa voluntat de projecció universal consoliden Barcelona com a metròpoli contemporània, i la UNESCO ho reconeix designant l'Hospital de Sant Pau i El Palau de la Música patrimoni de la Humanitat. L'incendi del Liceu i la seva ràpida i  exitosa reconstrucció és un símbol de la capacitat dels catalans per superar les adversitats. L'Escalada aporta cada tardor una pinzellada esportiva a aquest paisatge amb el que la capital de Catalunya enfoca el nou mil·lenni.

Àngel Edo
2001-2007
Final d'etapa.
Tot allò que crèiem segur i estable al segle XX esllangueix fins diluir-se als primers anys del XXI. Els atemptats a les torres bessones de Nova York demostren la fragilitat política d'occident. La crisi financera i econòmica, l'ascens dels països emergents i l'ensulsiada de la civilització escrita a mans del nou món digital, no fan més que certificar-ho. Ja no és que els temps canviïn, és que hem arribat al final de l'etapa i cal fer bugada nova. Al ciclisme també li arriba la renovació. L'encariment de les organitzacions i la necessitat de professionalitzar-les posa a l'Escalada al final del camí.


Joaquim 'Purito' rodríguez, l'únic català que ha guanyat l'Escalada

1 comentari:

  1. L´escalada fou un patrimoni del ciclisme a Catalunya que s´a deixat perdre miserablement.No es culpa dels organitzadors, mes ve dels temps i la manca de visió d´algú que no es pot dir, i a la fi de la crisis economica.El ciclisme esport popular, devalla des la fi dels anys d´Indurain. L´epoca Contador a posat un petit fre a la caiguda inevitaple.Catalunya tambe a perdut la Setmana Catalana de Ciclisme que a l´immaginari popular fou un pilar important d´aquesta comunitat fins els 90.Les forces vives aurien de fer un pensament patriotic i posarse a trevallar per aixecar aquests monuments esportius a fi de tindre nomenada internacional, on a qualsevol reco es parlaba de Catalunya.L´escalada 10 anys despres te futur i es viva, cal l´emprenta de un lider com fou el Sr.Sabate que en pau descansi.Els diners poden sortir amb una visio moderna de negoci, com portar grans figuras com els guanyadors de Tour, tencar la par alta del circuit, guanys per l´organitzador i l´ajuntament, i altres mesures.Disculpeu l´ortografia i visca el ciclisme.

    ResponSuprimeix