Camilo Formosa, participant a la "Volta" de 1929

Quan, fa uns mesos, vaig rebre un correu del bon amic Esteve Miralles, demanant-me informació sobre el pare de l'escriptor Feliu Formosa, què va ser anònim participant a la 'Volta' a Catalunya dels anys vint, poc pensava que els detalls que jo li pogués facilitar passarien a formar part del llibre 'Sense nostàlgia', volum de memòries d'infantesa de l'escriptor què fa unes setmanes he editat Proa. Recopilem aquí la informació sobre Camilo Formosa i la seva participació a la "Volta" ciclista a Catalunya de l'any 1929. Després publiquem també el text original del llibre abans de la incorporació de le snotes sobre el pare ciclista. Per conèixer el resultat final, haureu de llegir el llibre; es pot comprar a totes les llibreries del país. Feliu Formosa és premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2005, una persona admirable tant literària com personalment.


Tot i que no es disposa d'una informació molt detallada d'aquella època, no em va costar gaire trobar la pista del pare ciclista, i vaig respondre a l'esteve aportant tot el que sabia:
"Ja li pots dir al Feliu que el seu pare va córrer la 'Volta' a Catalunya de l'any 1929 amb el dorsal número 72. No hi ha referència de si corria per algun club. Llavors només constava el lloc de procedència, i el seu era Sabadell, efectivament. Dels 133 corredors que van sortir van acabar aquella edició 75. Va guanyar en Cañardo, amb 40h 01' 44" (era la seva segona 'Volta' de set que en va guanyar), i en Camilo Formosa va quedar al lloc 51 amb un temps total de 45h 40' 17". La tercera etapa (La Sènia-Tàrrega de 214 kms amb el llavors difícil coll de Lilla) va ser especialment dura pel mal temps. Els corredors van haver de pedalar tapats amb flassades, sacs i impermeables que els van deixar els veïns. Alguns no volien ni sortir.
Digues-li a en Feliu que m'agradaria molt escriure alguna cosa sobre el seu pare al blog. Si tingués una foto i me la pogués passar, quedaria rodó."
Pocs dies després, no tan sols vaig rebre l'autorització d'en Feliu Formosa per parlar de l'activitat ciclista del seu pare, sinó que em va fer arribar l'original de 'Sense nostàlgia' (títol provisional potser), un llibre de memòries d'infantesa que està enllestint i que publicarà l'editorial Proa. D'aquest original hem extret aquest fragment en el qual l'escriptor parla del ciclista Camilo Formosa. Uns dies després la Clara Formosa, filla d'en Feliu, em va enviar les fotografies que il·lustren aquest treball i que parlen per si mateixes del que era el ciclisme a primers de segle XX. El meu més sincer agraïment als tres per la història i per atorgar-me l'honor de donar-la a conèixer.


Capítol II (fragment)

Que tracta d’un casalot sabadellenc i d’una família conservadora i tradicional amb un fill díscol

Entre la documentació que la meva mare va passar a les meves filles i que ara conserva la Clara, hi ha també una fotografia que té emmarcada i penjada al rebedor de casa seva. És d’una mida bastant gran i s’hi veu una filera de ciclistes a la línia de sortida d’una cursa. El ciclista de la dreta és el meu pare, molt jove. Hi ha una pila d’espectadors i l’indret, una calçada amb plataners a banda i banda, em suggereix algun carrer sabadellenc. Una altra fotografia, també conservada per la Clara, representa el meu pare damunt la bicicleta, trepitjant la línia de meta, suposo que com a guanyador. Com a ciclista professional, va participar en una Volta a Catalunya. Devia ser entre els anys 1927 i 1929. Aquell any el temps va ser molt dolent i els participants van haver de superar tota mena de dificultats. El guanyador va ser Mariano Cañardo, ciclista que va gaudir de gran prestigi en el seu temps. No sé en quin lloc de la classificació va arribar el meu pare. Ell no m’ho va dir mai, però sí que es vantava d’haver arribat al final malgrat les condicions climàtiques adverses.
El setembre de l’any 1973, al Diari de Sabadell, van aparèixer una columna i un article dedicats a ell, cosa que em va sorprendre agradablement. En aquests textos, que conservo, es feia referència a aquell ciclista sabadellenc, ja oblidat, però que es va caracteritzar per la seva força de voluntat i la seva capacitat de resistència, que li van fer guanyar unes quantes curses. Firmat per J. Jussà, l’article diu entre altres coses: “Camilo Formosa, de habérselo propuesto, hubiera sido un gran corredor, uno de nuestros mejores ciclistas, porque era fuerte como un roble y no le pesaban los kilómetros. Duró relativamente poco, exactamente no podemos decir cuántos años estuvo en activo, pero una prueba de sus méritos está en el recuerdo de sus actuaciones por parte de sus amigos y adversarios. Formosa no era un tipo cualquiera. Tenía una buena cultura y dominaba a la perfección algunos idiomas, especialmente el francés, que le servían para estar al corriente del ciclismo europeo.”


En aquest repàs de la vida i les activitats del meu pare, cal remarcar la seva afició a l’esport i a la velocitat. Va ser propietari d’una moto de gran cilindrada, una Norton. Hi recorria el país amb altres companys, com apareix en una fotografia que també conservem. Solia recordar sovint un accident greu que va sofrir. Es va fer un gran esvoranc vora un ull, que va requerir uns quants punt de sutura. Totes aquestes activitats, a més de les polítiques, el van distanciar i diferenciar de la resta de la família. Ell era un jove inquiet, actiu i activista que, a part dels estudis de comerç i comptabilitat, també va tenir temps, com remarca l’article citat més amunt, d’aprendre francès, cosa que li va servir quan es va exiliar a França i va anar a parar al camp de concentració d’Argelers després de la guerra.


Camilo Formosa va néixer a Sabadell l'any 1907, fill de Feliu Formosa i Sayol, empresari de la llana i persona molt conservadora. La família Formosa havia arribat a Sabadell a finals del segle XVIII, i l'any 1839 van instal·lar la primera fàbrica moguda per vapor de la ciutat. Camilo era el petit de cinc germans. Els altres quatre eren Feliu, l’hereu, Mercedes, Lola i Pepita.
Va ser membre d'Estat Català i un dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol (BOC), que després va derivar en el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Va tenir una intensa activitat política, arribant a ser regidor a l'ajuntament de Sabadell abans de ser destituït l'any 1937 per la Generalitat durant la repressió contra el POUM. També va lluitar al front. Un cop acabada la Guerra Civil es va exiliar a França, passant una època al camp d'Argelés. L'any 1941 va tornar a Catalunya. 





Fotos cedides per Clara i Feliu Formosa

Cap comentari:

Publica un comentari