27/9/16

Les bicis també fan el món més gran



La foto ha estat feta a l'entrada del nou Centre Internacional de Cultura Contemporània Tabacalera, a Donostia (Euskadi).
Les llengües petites fan el món més gran és una idea que forma part de la Capitalitat Cultural Europea que enguany te la ciutat basca.
Donostia és una ciutat que estima les bicicletes. Hi ha carrils bici per tot, i ben realitzats; hi ha moltíssima gent de tota classe i abstracció social que hi pedala i les bicis són ongi etorri (benvingudes) a tots els àmbits ciutadans.
A Donosti la pau de saber-se petit es respira lliurement, per fi, arreu. I les bicis, com les llengües minoritàries, fan d'aquesta vida petita un dels projectes culturals més potents per a canviar el món.

23/8/16

El 'rompeolas' és de tothom

En un comentari al facebook de Cap Problema, en Jordi Cubeles Macià, de 9 Poblenou Bicicletes, ha penjat aquest exquisit vídeo de Loquillo & Los Trogloditas.
Per ai algú, a l'ajuntament, al Port Autònom, al gremi de taxistes o a les empreses de creuers, es pensen que el moll de l'escullera, el popular 'rompeolas', és seu. Sàpiga que està molt equivocat.
Gràcias a tothom per la resposta a l'entrada que vam fer ahir: 'El Port prohibeix l'accés al 'rompeolas' i el privatitza per als taxis que serveixen als creuers'.
El 'rompeolas' és de tothom.



22/8/16

El Port prohibeix l'accés al 'rompeolas' i el privatitza per als taxis que serveixen als creuers


Els vianants i els ciclistes tenen prohibit expressament l'accés al moll de l'escullera del port de Barcelona, el tradicional 'rompeolas'. L'autoritat del port ha privatitzat aquest espai urbà tant popular de Barcelona, per convertir-lo en una via exclusiva per a taxis buits que fan la volta per recollir passatge provinent dels creuers. Segons el Port, aquest carril per a taxis només s'utilitza els dies de major afluència de creueristes, però el sol ús del 'rompeolas' com a carril de servei ja denota una clara voluntat d'expulsar-ne progressivament els ciutadans. De fet ja s'ha restringit molt l'ús de les roques de la cara exterior com a zona de pesca. 
Durant dècades el 'rompeolas' va ser un típic lloc d'esbarjo de les classes populars barcelonines. Amb la prohibició de l'accés a vianants i ciclistes el Port Autònom ha privatitzat aquest espai públic i popular destinant-lo a l'ús particular dels creuers i els seus viatgers.
Els taxistes són un grup de pressió poderós que, amb accions brutals i a vegades violentes, imposa la seva voluntat a polítics i administracions valent-se de qualsevol treta. La resta dels ciutadans no som ningú, ni pels polítics ni per les administracions.

Aquesta és la Barcelona que ens fan.


9/8/16

Cinc nous carrils bici a Barcelona


Foto: El Periódico de Catalunya
Aprofitant la disminució del trànsit rodat a Barcelona, aquest agost han començat a habilitar-se cinc nous carrils bici. Seran els del carrer Numància, tres trams de travessera de Gràcia i la connexió entre l'avinguda Diagonal Esplugues de Llobregat.
Abans que acabi l'any se'n crearan catorze més per tal d'aconseguir l'objectiu de tenir una xarxa de 308 quilòmetres el 2018. També s'ampliaran les places d'aparcament de bicicleta fins a tenir-ne un total de 30.000.
Tot plegat comportarà una inversió de 32 milions de euros, amb la intenció de fomentar la mobilitat sostenible reduir la contaminació a la ciutat.
Des de començament d'any fins ara s'han enllestit quatre carrils bici als carrers de Can Bruixa- Marquès de Sentmenat, a les Corts; de Múrcia, a Sant Andreu; de Joan Güell, a les Corts, i al de la Jota, Nou Barris.
A finals de l'any passat, Barcelona disposava de 116 quilòmetres de carrils bici i es vol augmentar aquesta xarxa en un percentatge del 165% de cara al 2018. D'aquesta forma, la idea és que el 95% de la ciutadania disposi, com a mínim, d'un carril bici 300 metres de distància.
La majoria d'aquestes vies es faran sobre la calçada. Aquestes actuacions es dues a terme juntament amb d'altres com l'habilitació de més aparcaments per bicicletes, la pacificació de carrers, les zones 30 o les 'superilles'. Darrerament també s'han creat uns pictogrames nous per assenyalar els carrils bici bidireccionals.
La regidora de MobilitatMercedes Vidal, ha destacat que la bicicleta és el transport que més creix a la ciutat, amb increments del 6% i el 7% anuals, i ha afegit que el Ajuntament ha d'acompanyar aquesta demanda i alhora apostar per una mobilitat més sostenible.


18/7/16

Han passat 80 anys i encara ens cal aturar el feixisme. L'esport popular ho pot fer


.../...
Després de l'Exposició de 1929 Barcelona va entendre que les grans transformacions urbanes del futur arribarien amb grans esdeveniments com aquell. Per això va presentar candidatura als Jocs Olímpics de 1936. Però en el moment de la nominació, l'any 1931, la inestabilitat política a Espanya no afavoria la designació, i el Comitè Olímpic Internacional va concedir els Jocs a Berlín. Hitler encara no havia arribat al poder.
Els Jocs Olímpics de Berlín es van convertir en el contrari que han de ser uns Jocs: una apologia del nazisme i de la superioritat de la raça ària. Però malgrat les protestes internacionals, el COI va mantenir la cita. Va ser llavors quan Barcelona va llençar la proposta de fer una Olimpíada Popular alternativa que defensés l'esperit olímpic de pau i solidaritat entre pobles. I, malgrat les pressions de tota mena per no anar-hi, representants de 23 delegacions van confirmar l'assistència a Barcelona el juliol de 1936.
En Miquel Grau va ingressar com a intèrpret al Comitè Català pro-Esport Popular, que va integrar-se al comitè Organitzador de l'Olimpíada Popular, que va presidir Lluís Companys i dirigir Josep Anton Trabal. Malgrat les crítiques de la dreta,  aquells van ser uns mesos d'efervescència ciutadana. Entitats populars, i clubs de barri es van abocar a preparar l'esdeveniment. El flamant govern del Front Popular de França va ser el principal patrocinador econòmic de l'Olimpíada. El govern espanyol i el de la Generalitat van arrodonir el finançament. El model de participació va superar el concepte d'estats i es va obrir a regions i ciutats.
A meitats de juliol més de vint-mil persones van arribar a Barcelona amb la il·lusió de participar en una trobada d'agermanament universal a través de l'esport. Nord-americans, francesos, jueus emigrats, alsacians, marroquins, gallecs, bascos o catalans havien de participar en un total de setze disciplines esportives. El dies abans la ciutat estava desbordada de gent d'arreu del món. Molts van tenir problemes per trobar allotjament, però la il·lusió per la demostració de fraternitat que suposava aquells jocs alternatius als del feixisme alemany ajudava a superar totes les dificultats. Molts dels qui no van trobar hostal van ser allotjats en cases particulars en una mostra de solidaritat difícil de veure en aquells temps de temences i malfiances.
En Miquel estava esgotat, però l'emoció de veure aquella gernació reunida en amistat i companyonia li donaven una força inaudita. No va poder allotjar ningú al seu minúscul pis, perquè amb prou feines hi cabien els tres, però en dos o tres dies havia conegut més gent que en tota la vida. Gent que parlava idiomes diversos, que venia de llocs remots i que tenia maneres de viure completament diferent a la seva, però que se sentien units per una força interior que feia superar totes les barreres idiomàtiques o culturals. Era tal la comunió que, fent de traductor entre dues persones, sovint arribaven a un punt en el que ja no necessitaven dels seus serveis: una encaixada de mans, una abraçada, un somriure era la millor forma de comunicació.
Però l'eufòria responia més a la voluntat de la gent que a la realitat de la situació. Era un entusiasme forçat, no hi havia un altre camí que el de creure en una realitat que no era certa. Els rumors de rebel·lió militar s'intensificaven conforme s'acostava la data d'inici de les competicions. La barreja d'alegria fraternal i neguit era palesa entre participants i organitzadors. L'assaig general del dia 18 a l'Estadi Olímpic de Montjuïc va començar amb retard per un sabotatge en el sistema elèctric. Generalitat, ajuntament i organització s'esforçaven en fer creure que tenien la situació sota control; però gairebé ningú no s'ho creia. Ja feia temps que als diaris, les ràdios i les tertúlies es parlava de la gestació d'un cop militar imminent.
Des del dimecres, les milícies de partits i sindicats vigilaven els punts estratègics de la ciutat.
 L'Olimpíada de la germanor era mera il·lusió gairebé banal.

De: La casa de la frontera (inèdita)



22/5/16

Guinovart ciclista


Martí Gasull Avellán va fotografiar Josep Guinovart pedalejant amb una autèntica BH plegable dels anys 70 entre escultures, a l'Espai Guinovart d'Agramunt .
Aquesta i altres joies de la fotografia contemporània les podeu veure a l'exposició Llegat fotogràfic, de Martí Gasull Coral i Martí Gasul Avellán, al museu de Montserrat.

18/5/16

Bikeflowers


Ens agraden molt les flors de la floristeria La Ginesta de la Montse Manent, a Premià de Mar


Wight is Wight / Dylan is Dylan / Wight is Wight / Viva Donovan / C'est comme un soleil / Dans le gris du ciel / Wight is Wight / Hippie, hippie, ...pie / Hippie hippie / Hippie hippie 

Wight is Wight. Michel Delpech 1969. L'any de de les flors als cabells