27/3/13

Segons La Vanguardia Barcelona destinarà mig milió a millorar la infraestructura ciclista

Segons publica el diari La Vanguardia l’ajuntament invertirà 130 mil euros en incrementar la seguretat a les 10 cruïlles amb major concentració d'accidents i allargarà el carril bici del carrer Provença de punta a punta de la ciutat. 


Segons el diari dels Godó la regidoria de Mobilitat s’ha marcat com un dels reptes d’aquest mandat la millora de la infraestructura ciclista a la capital catalana segons el diagnòstic del Pla de Foment de la Bicicleta. Aquest estudi conclou que existeixen un total de 24 trams i cruïlles que precisen d’actuacions de millora i 32 espais on manca continuïtat amb la xarxa. Les deficiències passen per carrils bici que presenten mala senyalització, traçats irregulars, errors en les sincronitzacions semafòriques, punts de conflicte amb vianants o invasions de vehicles, entre d’altres.
Per això el Govern Municipal ha elaborat un calendari amb les actuacions prioritàries. Enguany invertirà 563 mil euros en actuacions urgents que permetin millorar la infraestructura ciclista de la ciutat.
Cruïlles amb major accidentalitat. Una de les primeres mesures serà millorar les 10 cruïlles de la ciutat que presenten un major índex d’accidentalitat. D’aquesta manera s’actuarà a les interseccions de Comte d’Urgell–Consell de Cent, plaça Espanya , plaça Francesc Macià, Gran Via-Urgell o Paral·lel-Calabria. S’invertiran 130 mil euros en millorar-les. La direcció de serveis de Mobilitat està ultimant els projectes d’actuació a cada cruïlla, que incidiran en elements com la senyalització, semàfors, elements que afecten a la visibilitat, peces separadores i ordenació viària.
Més carril bici a Provença. S’invertiran 260 mil euros en donar continuïtat al carril bici del carrer Provença, en el tram comprès entre el Passeig de Gràcia i el carrer Rocafort, completant la infraestructura ciclista a tot el carrer. L’ampliació d’aquest carril permetrà que els usuaris de la bicicleta tinguin un itinerari per creuar de banda a banda la part alta de l’Eixample i una franja del de Sant Martí.
L’actuació es complementarà amb la conversió de tot el carril bici a doble sentit, inclòs l’actual tram de sentit únic entre el carrer Degà Bahí i el Passeig de Gràcia. En total, el nou carril comptarà amb 5,2 km de longitud.
Senyals de bicicleta als carrers amb un únic carril. La senyalització s’inclourà a totes les entrades dels carrers d’un sol carril. S’invertiran 153 mil euros per fer la nova senyalització. L’objectiu de la mesura respon a l’aposta per potenciar l’ús dels carrers amb un únic carril de circulació i de les zones 30 com a vies ciclistes atès que són carrers adients per a la circulació de les bicicletes.

26/3/13

Le Coq Sportif inaugura una botiga a Barcelona amb celebrities, bicicletes i catifa vermella

Per Teresa Vallbona
Titular des de l’any passat del maillot groc del Tour i del roig de la Vuelta, Le Coq Sportif ha tornat al primer pla de les marques de roba outdoor. Ara ha inaugurat botiga a Barcelona. L’habitual ambient de famosos s’ha barrejat aquí amb ciclistes i bicicletes. Còctel brutal, fester i a pedals. 
(foto: Bito Cels)
Tot i que ja feia uns tres mesos que la botiga de Le Coq Sportif, situada al centre de Barcelona, havia obert, no va ser fins el passar dijous que es va fer la inauguració. I no va ser una simple festeta per donar el tret de sortida de la que és la primera botiga en tot l’estat de la marca d’sportlifestyle francesa, que a més enguany celebra el seu 130 aniversari, sinó que va ser una gala de volada.
La inauguració va ser una festa cool i exclusiva, que feia que els vianants que passaven pel davant de la botiga situada al carrer Boters donessin una ullada a l’interior, no només per veure l’espectacularitat del local de més de 600 metres quadrats dividits en dos pisos, sinó per l’atracció de la catifa vermella a l’entrada i la presència de càmeres, que sempre crida l’atenció.
(foto: Bito Cels)
Era curiós veure com esportistes de la talla de l’ex futbolista Julio Salinas o del nadador francès i campió olímpic Yannich Angel compartien photocall amb actors com Macarena Gómez o Javi Calvo, popularment conegut com el Fer de Física o Química. Una de les estrelles de la nit va ser l’ex ciclista Pedro Delgado, que va explicar que la marca està íntimament lligada a la seva vida ja que el Tour que va guanyar “era del gallito”. Delgado, guanyador de dos Vueltas, d’un Tour, i ambaixador de la marca, va confessar estar content de que Le Coq Sportif torni a apostar pel ciclisme, ja que des de l’any passat és la marca oficial de l’equipament del Tour de França i de la Vuelta.
L’organització va ser immillorable i el tracte tan cuidat que un se sentia una mica com una estrella (tot i que les estrelles reals estaven en una sala VIP improvisada a un racó de la botiga). Barra lliure, àpat en format pica-pica amb cambrers que anaven amunt i avall oferint delícies d’aquestes que es mengen amb una queixalada, pots de gominoles à volonté i dj tota la tarda a un volum digne de festa. A l’hora de sopar la festa es va transportar al bar Ocaña de la Plaça Reial. I dic transportar perquè literalment va ser així. Una bateria de bicicletes urbanes estaven arrenglerades al carrer apunt perquè els convidats n’agafessin una per anar a l’altre local. Un detallàs. I la música i el beure van continuar també à volonté al subterrani del preciós Ocaña decorat amb molt de gust –i amb una bona inversió, segons aparenta-.
(foto: Bito Cels)

25/3/13

Ni el PP vol que el casc sigui obligatori

Ni l’ajuntament de Barcelona, ni molts altres ajuntaments governats pel PP, estan a favor de l’obligatorietat del casc per circular per ciutat. Es dona el casc de que, a la capital catalana, el propi germà del ministre, portaveu del grup municipal del PP, s’oposa a aquest punt de la reforma del codi de circulació. 

Ara seran les ciutats què disposen de bicicleta pública les que liderin l’oposició. El casc obligatori mata el Bicing; els ajuntaments no poden posar cascos públics al costat de cada bici. A Israel, Austràlia i Nova Zelanda, tres dels pocs països on el casc és obligatori tant per carretera com per ciutat, la seva implantació va suposar un descens del 40% en l’ús de la bicicleta. Per contra, a Holanda, on el 27% dels desplaçaments es fan en bici, Dinamarca, amb el 18 i Alemanya, amb el 10, el percentatge d’usuaris del casc no passa del 5% (Dinamarca). Als Països Baixos és del 2 i a Alemanya de l’u. L’únic mort l’any passat a Barcelona va ser una dona atropellada per un camió que no va respectar el carril bici (on no serà obligatori el casc). El casc no ho hauria evitat.
L’obligatorietat de portar casc actua directament contra la mobilitat sostenible, la millora de la qualitat de l’aire i la salut dels ciutadans, es percep com a inútil i resulta incòmode, segons tots els estudis. El RACC també s’oposa al canvi normatiu.
Cada anys hi ha més morts entre la gent que es banya a les platges que no pas entre els ciclistes, obligaran a tots els banyistes a entrar a l’aigua amb un flotador amb un aneguet? Al cap i a la fi fa més morts el sedentarisme que els pedals.

21/3/13

Esteu a punt? El campionat del món de Brompton es correrà el 27 i 28 de juliol

El 8è Brompton World Championship, la competició de bicicletes plegables més important de  món, es traslladarà aquest any al Goodwood Motor Circuit i tindrà lloc els dies 27 i 28 de juliol. Aneu posant-vos en forma i comenceu a entrenar amb la Brompton, l'americana, la camisa i la corbata.


Situat al sud de Londres i entre camps, el Goodwood Motor Circuit, un petit circuit per a curses de club molt populars a la Gran Bretanya, té més capacitat que les anteriors seus del Campionat del Món, doncs els organitzadors esperen la visita de més de 1.000 participants.
Les eliminatòries es faran el dissabte i el Campionat del Món el diumenge. Hi haurà facilitats per acampar per a totes aquelles persones que participin els dos diez, i s’espera que l’ambient sigui festiu.
La inscripció s’obrirà el dia 2 d’abril al migdia. Per a més detalls podeu visitar el web http://bwc.brompton.co.uk/bwc-2013/

13/3/13

Ciutats per la Bicicleta contra al casc obligatori

En una reunió de la junta directiva, la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta (RCxB) ha valorat positivament que el nou redactat del Reglament General de Circulació incideixi en la pacificació del trànsit, així com en l'augment de la seguretat viària, i la promoció de l'ús de la bicicleta, però ha criticat alguns aspectes, com la obligatorietat del'ús del casc.
La bicicleta és part intrínseca de la nova mobilitat urbana
Respecte de l'ús del casc, la RCxB proposa mantenir l'actual legislació, que no obliga a l'ús del casc en vies urbanes, ja que els estudis actuals no demostren que l'ús del casc representi una reducció dels accidents o morts per lesió crani-encefàliques i, no obstant això, sí que redueix el nombre de ciclistes que usen la bicicleta com a mitjà de transport, i amb aquesta reducció d'usuaris disminuiria la seguretat dels ciclistes. Està comprovat que com més ciclistes circulin, major és la seva seguretat, del que es desprèn la necessitat de posar en pràctica polítiques que fomentin l'ús de la bici. Es proposa mantenir l'obligatorietat de l'ús del casc en vies interurbanes i en vies urbanes que sigui d'ús voluntari, encara que recomanat.
Així mateix, es proposa que en les zones que disposin d'un sol carril de circulació per sentit, les bicicletes circulin pel carril central per afavorir la seguretat dels ciclistes i que siguin més visibles per als conductors de vehicles més grans.
Respecte de la circulació per voreres de monopatins, patins i altres aparells similars es proposa aplicar les mateixes condicions que a les bicicletes, és a dir, que no puguin circular per voreres de menys de 3 metres i que ho facin a 1 metre de la façana, i no permetre l'ús de patins i artefactes motoritzats a les voreres.
El nou Reglament General de Circulació recull que tots els passos de vianants han d'estar pintats de color blanc. Des de la RCxB es recomana permetre l'ús d'altres colors ja que han donat resultats positius en diferents municipis en reforçar la senyalització. Amb l'ús de pintures homologades i antilliscants s'esmenen els possibles problemes que aquestes pintures puguin causar en el pas de motocicletes.
La Xarxa de Ciutats per la Bicicleta representa a més de 100 ciutats i ens de transport espanyoles sensibilitzades amb la necessitat de potenciar l'ús de la bicicleta i millorar els serveis, infraestructures i polítiques que la concerneixen, amb l'objectiu de millorar la mobilitat i el medi ambient.

12/3/13

El Periódico de Catalunya. ¿Casc? no, gràcies

*Els ciclistes rebutgen la imposició de la DGT i reclamen més esforç per evitar els accidents
*L'ajuntament admet que el Bicing quedaria molt tocat i també s'oposa al nou codi


Carlos Márquez Daniel
Espanya es vol convertir en el tercer país del món que obliga els ciclistes urbans a portar casc. La nova norma és el punt estrella de la modificació del reglament general de circulació, que per primera vegada tindrà un apartat –i quin apartat– dedicat tan sols a les bicicletes. La Direcció General de Trànsit (DGT) apel·la a la seguretat per defensar una decisió que tota la comunitat ciclista rebutja. També tremolen aquells ajuntament que disposen de servei de bicicleta pública. I en especial el de Barcelona, amb un Bicing estabilitzat que podria experimentar una lenta defunció si el Govern central no ho evita.
De la DGT, quan es tracta de mobilitat, se n’espera que la lògica, el paternalisme o el sentit comú més primitius portin adossats una mica de ciència i estudi. Si l’objectiu és, com diu l’esborrany de la llei, que la bici «sigui un vehicle més de la calçada», sí que sembla normal o previsible que es vulgui imposar un element que protegeixi el crani de l’usuari. La cosa és molt diferent si se n’analitzen els antecedents o els efectes negatius; ja no diguem si es consulten les associacions ciclistes. Joan Valls, president del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), assegura que la imposició del casc suposa «reconèixer la derrota en la lluita per la seguretat viària de la bicicleta a les ciutats». «La DGT s’ha de centrar a fer que l’accident no arribi a succeir. El que vingui després ja és una tragèdia, amb casc o sense, amb assegurança o sense, amb matrícula o sense», afirma.
Dimecres s’acaba el termini perquè la Federació Espanyola de Municipis presenti al·legacions a aquest pla. Barcelona, a través de la seva regidoria de Mobilitat, participa demà a Madrid en una reunió de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, on s’expressarà el rebuig de l’ajuntament a la normativa. Així ho avança el regidor Eduard Freixedes, que considera, al marge d’admetre que el Bicing quedaria «molt tocat», que el casc «no és necessari» i que el més urgent és «treballar en la prevenció d’accidents».
CONVICCIÓ O ESTALVI / A Austràlia, l’obligatorietat del casc ha frenat en sec l’expansió de la bicicleta a les ciutats. Es calcula que en diverses ciutats com Adelaida o Sydney els ciclistes urbans es van reduir entre un 30% i un 40%, xifra que confirma l’efecte desincentivador que una norma com aquesta podria tenir a Barcelona, on cada vegada són més els que, per convicció o per estalvi, canvien el cotxe o el transport públic pel pedaleig. Valls adverteix a més a més «sobre la falsa sensació de seguretat que pot generar l’ús del casc». «No et salvarà la vida en la immensa majoria d’accidents que puguis patir. I que ningú pensi que és una qüestió de mandra, de no voler anar carregats. El casc s’ha de recomanar, però en cap cas ha de ser obligatori».
Freixedes comparteix el dubte sobre l’origen d’aquesta reforma, de si és un mandat del PP o un capritx de la directora de la DGT, María Seguí. Si és un assumpte polític, el líder popular a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, té molt a mà el ministre de l’Interior, el seu germà Jorge, per intentar canviar el rumb de la iniciativa. El regidor conservador Óscar Ramírez admet contactes amb els alcaldes de Sevilla i València, ciutats amb bici pública i governades pel PP, perquè s’animin a presentar al·legacions al projecte. «No hi ca cap estudi que relacioni la seguretat amb l’ús del casc en ciutats, i a més, el Bicing no ho podria suportar», comparteix.
David Escudé (PSC) també està exercint de pont perquè les reivindicacions dels socialistes de Barcelona es vehiculin a través del PSOE a Madrid. En la reunió de portaveus dels grups municipals que se celebra avui, Escudé plantejarà una declaració institucional que serveixi com a al·legació oficial i que, amb el suport de tots els partits, resumeixi el sentiment de Barcelona contra el nou reglament de circulació. El regidor també recorda que els sistemes de bici pública generen centenars de llocs de treball que, en cas que prosperi el redactat, estarien en perill. Tan sols el Bicing ja dóna feina a més de 300 persones.
ACTITUD ACTIVA / La seguretat viària té un doble vessant, passiu i actiu. En el primer s’hi han d’incloure decisions com la d’obligar a fer servir el casc dins de les ciutats. El segon, el que més reclamen les associacions de ciclistes i que més troben a faltar en el codi de circulació, implica un treball de prevenció més important. En resum, què és millor: ¿prevenir les desgràcies o cobrir-les d’aparent seguretat?

8/3/13

Coincidències fotoperiodístiques

Els diaris El País i La Vanguardia coincideixen en la manera d'il·lustrar la noticia del trasllat de la seu corporativa d'Edicions 62 del Raval a l'edifici del Grup Planeta a la Diagonal. Tant Vicenç Gómez com Kim Manresa han utilitzat imatges de gent circulant en bici pel carrer Peu de la Creu per presentar l'actual seu que el grup editorial català abandonarà abans de Setmana Santa.
Això vol dir que els treballadors de 62 aniran a treballar en bici a partir d'ara? O al revés, que hauran de deixar la bici per anar a la Diagonal? O que l'edició en català te el futur tant complicat com el ciclisme urbà si s'aprova la reforma del Reglament General de Circulació?
Foto Vicenç Gómez (El País)
Foto Kim Manresa (La Vanguardia)

Sobre l’obligatorietat del casc

Els canvis al Reglament General de Circulació que el Govern espanyol vol aprovar obligaran a tots els ciclistes a portar casc tant a la carretera, on ja ho és de fa anys, com a la ciutat. L’ús de casc te certs beneficis, però també perjudicis, i això manté una encesa polèmica entre els usuaris. I tanmateix, les actituds defensives com aquesta no són la millor forma de protegir el ciclista.
Amb el casc obligatori hi haurà menys ciclistes a la ciutat
Portar casc, llums i timbre no faran millorar la seguretat general dels ciclistes a la via pública. A la carretera fa anys que el casc és obligatori i Espanya te el rècord europeu de ciclistes morts. Tot i això, els practicants de ciclisme esportiu de carretera i els de bicicleta de muntanya solen portar tots casc i més d’una patacada s’han estalviat. O sigui que les ferides mortals no tenen necessàriament a veure amb no portar casc, però si que el seu ús protegeix activament al seu usuari de caigudes provocades per la seva pròpia conducció, no per l’actitud de tercers.
Obligar a portar casc és una mesura més política que altra cosa, el problema és que condemna el creixement de l’ús de la bicicleta a la ciutat. Si els policies municipals comencen a multar els ciclistes que no portin casc a la ciutat, els usuaris de la bici baixaran radicalment, i els de la bicicleta pública acabaran desapareixen. Quin és l’interès, doncs, del govern?
Per contra, tot el que el nou Reglament General de Circulació legisla per protegir els ciclistes són mesures entre pintoresques i anorreadores. Envien les bicicletes al voral de les carreteres amples, les obliguen a circular pel marge a les que no en tenen, les fa portar timbre (sic?), les permeten circular per les voreres (això és hilarant) i, per tot allò que no ha previst la legislació, es diu que s’aplicarà la normativa general dels vehicles a motor. Surrealista, com si ho hagués redactat un pertorbat.
Els alcaldes que odien les bicicletes, els grups econòmics i mediàtics de pressió que les volen veure fora de les ciutats i els veïns intolerants, automobilistes o vianants, que de tot n’hi ha, estan d’enhorabona. Els que volen una mobilitat sostenible, neta, barata i sana, no. Coses de legislar contra la realitat.
Totes aquestes mesures no evitaran ni un mort. L’augment de la velocitat dels vehicles a motor a 130 kms/h, per contra, si que pot fer augmentar la llista de ciclistes atropellats greument. Contradicció o provocació? Amb la nova normativa Espanya seguirà al capdavant d’aquesta estadística, o sigui que, la pròxima reforma del Reglament General de Circulació serà obligar els ciclistes a circular dins d’una armadura metàl·lica. Llavors, en lloc de bicing, potser que posin un servei de cavalls, així tos semblarem el Cid i Espanya podrà tornar a evocar el seu gloriós passat medieval; una Edat Mitjana a la que ens hi torna a portar la caverna que governa.

7/3/13

Ciao Pirla! L’adéu al pare, pedalant i amb música

A mig en registrar el nou disc del seu grup, Delafé y las Flores Azules, va morir el pare d’Angelo d’Aniello. Desolat per la pèrdua, el músic, molt afeccionat al ciclisme, va pedalar 1369 quilòmetres, des de Barcelona fins el llac Como, a la Llombardia, per dipositar les cendres del seu progenitor.


En aquest viatge iniciàtic a la recerca de l’assossec perdut per a poder seguir creant, van acompanyar a d’Aniello ciclistes com Joaquim Rodríguez, Joan Antoni Hermida o Alejandro Valverde. Delafé és un grup que agrada a molts ciclistes, sense anar més lluny era el grup preferit del desaparegut Xavi Tondo, tal i com ell mateix havia manifestat diverses vegades.
També van acompanyar D’Aniello un equip de rodatge, que ha elaborat la pel·lícula documental ‘Ciao Pirla!’, de 75 minuts de durada, que ahir es va preestrenar als Verdi i a la sala Apolo. El film acull també les cançons del darrer treball del grup: ‘De ti sin mi’, que sortirà al mercat el proper dia 12. El documental, impulsat per l’agència Bakery Group inclou un projecte social, doncs tots els diners que es recullin aniran destinats a l’ONG Pallapupas.

Vegeu el trailer del documental

5/3/13

La memòria del mur no s’enderroca

L’especulació urbanística no ha pogut derrotar la memòria. La vergonya del capitalisme no ha estat capaç de violar un símbol de la pau com és l’East Side Gallery, els 1300 metres de l’antic mur de Berlín què, del costat oriental, van ser pintats per 118 artistes els dies de 1989 que van seguir a la caiguda del mur. 

La transformació urbanística especulativa de Berlín que impulsa la dreta neoliberal, amb atemptats a la memòria democràtica com el desallotjament de la Tacheles, pretén esborrar tot record viu d’un dels episodis claus de la història d’Europa com va ser la divisió d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta setmana s’ha intentat enderrocar el que queda del mur. No ho han aconseguit gràcies a la mobilització popular, però segur que ho intentaran de nou. Aquesta és la manera com la dreta construeix un nou món més just, lliure i en pau, carregant-se el record del passat obscur. Així hi tornarem.

El Berlín actual és encara un símbol de la nova Europa social i culta, dels moviments de base, de la llibertat radical i de la construcció d’un model de convivència basat en la tolerància, el civisme i la sostenibilitat. L’antiga ciutat dividida ha esdevingut els darrers vint anys la capital alternativa al postcapitalisme i un dels centres creatius més potents del món. I les pintures dels 1300 metres de mur, entre el pont d’Oberbaumbrücke i l’estació de Ostbahnhof, són un dels seus estendards més visibles. Val a dir que és el segon lloc més visitat de la ciutat després de la porta de Brandemburg.
Fa un temps va ser la cèlebre casa okupa Tacheles, aquesta setmana ho ha estat a punt de ser l’East Side Gallery, demà les bicicletes poden desaparèixer dels carrers de la ciutat sota l’impuls frenètic de l’automòbil, els sentiments de malícia tornaran al carrer. Només la memòria del que vam ser pot evitar retornar a paradigmes del passat.
De la Tacheles ja no en queden ni les bicicletes aparcades a la porta