*L'ajuntament admet que el Bicing quedaria molt tocat i també s'oposa al nou codi
Carlos Márquez
Daniel
Espanya es vol
convertir en el tercer país del món que obliga els ciclistes urbans a portar
casc. La nova norma és el punt estrella de la modificació del reglament general
de circulació, que per primera vegada tindrà un apartat –i quin apartat–
dedicat tan sols a les bicicletes. La Direcció General de Trànsit (DGT) apel·la
a la seguretat per defensar una decisió que tota la comunitat ciclista rebutja.
També tremolen aquells ajuntament que disposen de servei de bicicleta pública.
I en especial el de Barcelona, amb un Bicing estabilitzat que podria
experimentar una lenta defunció si el Govern central no ho evita.
De la DGT, quan es tracta de mobilitat, se
n’espera que la lògica, el paternalisme o el sentit comú més primitius portin
adossats una mica de ciència i estudi. Si l’objectiu és, com diu l’esborrany de
la llei, que la bici «sigui un vehicle més de la calçada», sí que sembla normal
o previsible que es vulgui imposar un element que protegeixi el crani de
l’usuari. La cosa és molt diferent si se n’analitzen els antecedents o els
efectes negatius; ja no diguem si es consulten les associacions ciclistes. Joan
Valls, president del Bicicleta Club de Catalunya (BACC), assegura que la
imposició del casc suposa «reconèixer la derrota en la lluita per la seguretat
viària de la bicicleta a les ciutats». «La DGT s’ha de centrar a fer que
l’accident no arribi a succeir. El que vingui després ja és una tragèdia, amb
casc o sense, amb assegurança o sense, amb matrícula o sense», afirma.
Dimecres s’acaba el termini perquè la
Federació Espanyola de Municipis presenti al·legacions a aquest pla. Barcelona,
a través de la seva regidoria de Mobilitat, participa demà a Madrid en una
reunió de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, on s’expressarà el rebuig de
l’ajuntament a la normativa. Així ho avança el regidor Eduard Freixedes, que
considera, al marge d’admetre que el Bicing quedaria «molt tocat», que el casc
«no és necessari» i que el més urgent és «treballar en la prevenció
d’accidents».
CONVICCIÓ O ESTALVI / A Austràlia,
l’obligatorietat del casc ha frenat en sec l’expansió de la bicicleta a les
ciutats. Es calcula que en diverses ciutats com Adelaida o Sydney els ciclistes
urbans es van reduir entre un 30% i un 40%, xifra que confirma l’efecte
desincentivador que una norma com aquesta podria tenir a Barcelona, on cada
vegada són més els que, per convicció o per estalvi, canvien el cotxe o el
transport públic pel pedaleig. Valls adverteix a més a més «sobre la falsa
sensació de seguretat que pot generar l’ús del casc». «No et salvarà la vida en
la immensa majoria d’accidents que puguis patir. I que ningú pensi que és una
qüestió de mandra, de no voler anar carregats. El casc s’ha de recomanar, però
en cap cas ha de ser obligatori».
Freixedes comparteix el dubte sobre l’origen
d’aquesta reforma, de si és un mandat del PP o un capritx de la directora de la
DGT, María Seguí. Si és un assumpte polític, el líder popular a Barcelona,
Alberto Fernández Díaz, té molt a mà el ministre de l’Interior, el seu germà
Jorge, per intentar canviar el rumb de la iniciativa. El regidor conservador
Óscar Ramírez admet contactes amb els alcaldes de Sevilla i València, ciutats
amb bici pública i governades pel PP, perquè s’animin a presentar al·legacions
al projecte. «No hi ca cap estudi que relacioni la seguretat amb l’ús del casc
en ciutats, i a més, el Bicing no ho podria suportar», comparteix.
David Escudé (PSC) també està exercint de pont
perquè les reivindicacions dels socialistes de Barcelona es vehiculin a través
del PSOE a Madrid. En la reunió de portaveus dels grups municipals que se
celebra avui, Escudé plantejarà una declaració institucional que serveixi com a
al·legació oficial i que, amb el suport de tots els partits, resumeixi el
sentiment de Barcelona contra el nou reglament de circulació. El regidor també
recorda que els sistemes de bici pública generen centenars de llocs de treball
que, en cas que prosperi el redactat, estarien en perill. Tan sols el Bicing ja
dóna feina a més de 300 persones.
ACTITUD ACTIVA / La seguretat viària té un
doble vessant, passiu i actiu. En el primer s’hi han d’incloure decisions com
la d’obligar a fer servir el casc dins de les ciutats. El segon, el que més
reclamen les associacions de ciclistes i que més troben a faltar en el codi de
circulació, implica un treball de prevenció més important. En resum, què és
millor: ¿prevenir les desgràcies o cobrir-les d’aparent seguretat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada