La memòria del mur no s’enderroca

L’especulació urbanística no ha pogut derrotar la memòria. La vergonya del capitalisme no ha estat capaç de violar un símbol de la pau com és l’East Side Gallery, els 1300 metres de l’antic mur de Berlín què, del costat oriental, van ser pintats per 118 artistes els dies de 1989 que van seguir a la caiguda del mur. 

La transformació urbanística especulativa de Berlín que impulsa la dreta neoliberal, amb atemptats a la memòria democràtica com el desallotjament de la Tacheles, pretén esborrar tot record viu d’un dels episodis claus de la història d’Europa com va ser la divisió d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta setmana s’ha intentat enderrocar el que queda del mur. No ho han aconseguit gràcies a la mobilització popular, però segur que ho intentaran de nou. Aquesta és la manera com la dreta construeix un nou món més just, lliure i en pau, carregant-se el record del passat obscur. Així hi tornarem.

El Berlín actual és encara un símbol de la nova Europa social i culta, dels moviments de base, de la llibertat radical i de la construcció d’un model de convivència basat en la tolerància, el civisme i la sostenibilitat. L’antiga ciutat dividida ha esdevingut els darrers vint anys la capital alternativa al postcapitalisme i un dels centres creatius més potents del món. I les pintures dels 1300 metres de mur, entre el pont d’Oberbaumbrücke i l’estació de Ostbahnhof, són un dels seus estendards més visibles. Val a dir que és el segon lloc més visitat de la ciutat després de la porta de Brandemburg.

Fa un temps va ser la cèlebre casa okupa Tacheles, aquesta setmana ho ha estat a punt de ser l’East Side Gallery, demà les bicicletes poden desaparèixer dels carrers de la ciutat sota l’impuls frenètic de l’automòbil, els sentiments de malícia tornaran al carrer. Només la memòria del que vam ser pot evitar retornar a paradigmes del passat.

De la Tacheles ja no en queden ni les bicicletes aparcades a la porta