 |
| Amb el casc obligatori hi haurà menys ciclistes a la ciutat |
Portar casc, llums
i timbre no faran millorar la seguretat general dels ciclistes a la via pública.
A la carretera fa anys que el casc és obligatori i Espanya te el rècord europeu
de ciclistes morts. Tot i això, els practicants de ciclisme esportiu de
carretera i els de bicicleta de muntanya solen portar tots casc i més d’una patacada
s’han estalviat. O sigui que les ferides mortals no tenen necessàriament a
veure amb no portar casc, però si que el seu ús protegeix activament al seu
usuari de caigudes provocades per la seva pròpia conducció, no per l’actitud de
tercers.
Obligar a portar
casc és una mesura més política que altra cosa, el problema és que condemna el
creixement de l’ús de la bicicleta a la ciutat. Si els policies municipals
comencen a multar els ciclistes que no portin casc a la ciutat, els usuaris de
la bici baixaran radicalment, i els de la bicicleta pública acabaran
desapareixen. Quin és l’interès, doncs, del govern?
Per contra, tot el
que el nou Reglament General de Circulació legisla per protegir els ciclistes són
mesures entre pintoresques i anorreadores. Envien les bicicletes al voral de
les carreteres amples, les obliguen a circular pel marge a les que no en tenen,
les fa portar timbre (sic?), les permeten circular per les voreres (això és hilarant)
i, per tot allò que no ha previst la legislació, es diu que s’aplicarà la
normativa general dels vehicles a motor. Surrealista, com si ho hagués redactat
un pertorbat.
Els alcaldes que
odien les bicicletes, els grups econòmics i mediàtics de pressió que les volen veure
fora de les ciutats i els veïns intolerants, automobilistes o vianants, que de
tot n’hi ha, estan d’enhorabona. Els que volen una mobilitat sostenible, neta,
barata i sana, no. Coses de legislar contra la realitat.
Totes aquestes mesures
no evitaran ni un mort. L’augment de la velocitat dels vehicles a motor a 130
kms/h, per contra, si que pot fer augmentar la llista de ciclistes atropellats
greument. Contradicció o provocació? Amb la nova normativa Espanya seguirà al
capdavant d’aquesta estadística, o sigui que, la pròxima reforma del Reglament
General de Circulació serà obligar els ciclistes a circular dins d’una armadura
metàl·lica. Llavors, en lloc de bicing,
potser que posin un servei de cavalls, així tos semblarem el Cid i Espanya podrà
tornar a evocar el seu gloriós passat medieval; una Edat Mitjana a la que ens
hi torna a portar la caverna que governa.
El que dic és: és cert que l'ús del casc és positiu en el ciclisme esportiu,però evidentment és perjudicial en el ciutadà.
ResponEliminaJo l'uso sempre per carretera o muntanya i mai per ciutat; però les dades són les que són, i no les valoro pas a la lleugera. Em dol que diguis tu això, que hi entens d'estadística.
L'accidentabilitat dels ciclistes depèn dels automòbils, sobretot. Perquè a Dinamarca no hi ha ciclistes morts tot i que el casc no és obligatori?
Rafel,
ResponEliminasembla que tens raó. M'he estat llegint aquest article i és prou interessant http://t.co/DDS0ecfh8H.
De totes maneres jo em poso i em posaré el casc en qualsevol moment, de la mateixa manera que ho faig amb la moto o amb el cinturó del cotxe. Si això serveix o no per salvar vides espero no comprovar-ho, però per si les mosques tampoc em molesta. L'estadistica és molt útil, però per experiencia et dic que quan et toca no és agradable anar a l'hospital.
Com bé diu l'article, el problema de la nova regulació no és el casc, sinò el tractament que se li donarà a partir d'ara al ciclista. M'estranya que no en facis esment, ja que realment la convivencia amb els altres usuaris és molt complicada i encara ho serà més amb la implantació de la nova normativa.
Ens veiem doncs sobre la bici, ja sigui a la carretera o al carrer.
jordi