29/12/12


Al Maresme les bicicletes són per tot l'any.

Salut i pedals per al 2013

Carrils estrets i perillosos com la gestió municipal

Divendres nit, molta gent de festa als bars del carrer Parlament, una de les zones actualment amb més ambient jove de Barcelona, un lloc i un moment idoni per a fomentar l’ús de la bici. La resposta municipal ha estat ben clara: carril bici de doble sentit i 75 centímetres més estret. I quan acaba al Paral·lel, encara més perill (especialment les nits de festa). Entre l’embolic de carrers que hi menen i semàfors, no hi ha connexió fàcil, clara i segura amb el carril bici de l’avinguda dels teatres, que si que és un bon carril.
L'alcalde de Londres anant
a una conferència
Així no es promou l’ús de la bici com a transport urbà, ni els hàbits saludables i, ni de bon tros, s’ajuda a que els ciclistes no circulin per les voreres, que és el que preocupa als electors d’edat provecta del senyor Trias i al propi alcalde (tal i com va dir ell mateix en públic).
La política de CiU respecte a les bicis no deixa dubte possible. Tal i com ja vam dir fa uns dies a l’entrada ‘Amb la crisi la bici hi està perdent’, un cop ha ocupat l’ajuntament, la dreta executa polítiques de mobilitat que només afavoreixen el vehicle privat i la industria de l’automòbil. O no és això retallar 75 cms de calçada per a les bicis i regalar-les als cotxes?
El regidor de mobilitat Eduard Freixedes ja dura massa en un càrrec que ni li va ni li ve. Faria bé en Xavier Trias d’imitar l’alcalde de Londres, Boris Johnson, un dels polítics més populars del Regne Unit i ferm candidat al 10 de Downing street. Llegiu-ho en aquest article de El País.

27/12/12

El salnitre de Costa Rica

Amb només un 22% dels quilòmetres de carretera asfaltats, la bicicleta és un vehicle molt utilitzat a Costa Rica tant pels turistes com per la gent del país. Entre Nicaragua i Panama, i el Carib i el Pacífic, l’ús de les bicicletes es veu amenaçat, però, un enemic molt més poderós que les nombroses elevacions escarpades de les serralades Talamanca, Central o Guanacaste que s’escampen per tot el territori costa-riqueny de nord a sud: el salnitre de l’aigua del mar que corromp el ferro i enferritja les parts mòbils de les màquines.
(Fotos Teresa Vallbona)
‘Al costat del mar les bicis es desfan’, diu l’operari d’una empresa de lloguer. Per dissimular el pèssim estat de les màquines, la única solució és donar-les una capa de pintura cada any. Ja us podeu imaginar el gruix de pintura de mil-i-un colors dels quadres escrostonats.
La solució per millorar el parc de bicicletes de Costa Rica seria substituir els antiquats models de ferro i acer al crom molibdè per màquines més modernes amb quadres d’alumini. Però quan pregunteu això els nadius us responen molt clars i taxatius: ‘les bicis valen pasta i ens les roben cada dos per tres’. O sigui, millor un ferro.
I no us sorprengueu pels exagerats manillars en forma de banyes de toro de moltes de les bicis que circulen pel país; el ritme de conducció de bici a Costa Rica és calm i sense presses, com tot a l’illa. Ningú d’allà no ha d’anar al Tour es veu. I, amés, els frens d'aquestes màquines són en contrapedal, com a les bicis holandeses clàssiques. Per si un cas hi ha la temptació de córrer.
és clar que també hi ha bicis de carretera i de btt, però d'aquestes ja n'hi ha per tot.

22/12/12


Això que anuncien, deu ser cap allà...

(no oblideu que va néixer a Palestina)

Nadal 2012

20/12/12

Hi cabem tots, prou morts!

El Club Esportiu Lataca de Collbató (Baix Llobregat), organitzador de La Portals, volta a Montserrat en BTT, fa una crida a tots els usuaris de la bicicleta a concentrar-se diumenge 16 per exigir que s’acabi d’una vegada amb les morts de ciclistes atropellats per vehicles de motor. 
Fins quan haurem de veure aquestes imatges als Telenotícies?
El manifest del Club Esportiu Lataca diu: “El passat dia 16 de desembre ens despertava una noticia fatal: La mort d’un altre ciclista, víctima una vegada més de la falta de respecte. A l’Iñaki Lejarreta li varen treure la vida mentre entrenava a Durango amb la seva bicicleta.
Aquests accidents malauradament passen massa sovint encara. En aquest cas va ser un biker de reconegut prestigi mundial, d’una família que és referència al món del ciclisme, els Lejarreta (fill d'Ismael i nebot de Marino), però també han perdut la vida en la carretera molts altres ciclistes més anònims: podrien ser Pere, Ramon, Josep, Maria, Eduard, Oriol, Rosa, Robert.., perquè qualsevol d’aquests podíem haver estat un de nosaltres i és per això que des del Club Esportiu Lataca avui, per indicació del Servei Català de Trànsit, hem demanat autorització als Mossos d’Esquadra per fer un recorregut reivindicatiu pacífic i en bicicleta aquest diumenge dia 23 de desembre des de Collbató.”
Sortida de Collbató: Pista esportiva coberta – Avinguda Centenari, s/n
Hora de sortida: 9:30 hores.
Recorregut: Collbató, B-112, Aeri, Olesa, Esparreguera, Collbató.
Hora d’arribada: 11:30 hores aproximadament a la Pista coberta.
Aquesta és una concentració on cadascú hi anirà voluntàriament. Convençuts per la causa, la marxa es farà tots agrupats al ritme que marquin els Mossos d’Esquadra.
Tot el recorregut serà per carretera i es podrà fer amb bicicleta de carretera, btt, passeig, etc.
Comptem amb el suport de la Federació Catalana de Ciclisme i de l’Ajuntament de Collbató.
Us animem a venir i a fer, una vegada més, aquesta tasca de prendre consciència per compartir l’espai, perquè:  Hi cabem tots, prou morts!!!

19/12/12

Amb la crisi la bici hi està perdent

Les retallades en el finançament dels projectes institucionals per mor de la crisi estan perjudicant greument el desenvolupament dels projectes de l’ús de la bicicleta en l’entorn urbà. Això no és cap novetat, però no deixa de ser una paradoxa que demostra, o bé la incapacitat del sector públic per entendre i gestionar el desplegament de la bici, o bé la mala fe dels dirigents polítics, què prefereixen orientar les escasses inversions cap a àmbits de mobilitat més perjudicials, cars i ineficaços, com el vehicle privat, però més rendibles electoralment; faltaria més. Les polítiques locals ara van cap aquí.
Es podrà passar en bici pel Port Velll quan hi facin la marina de luxe?
L’augment irracional de les tarifes del Bicing, la supressió de carrils bici amb excuses peregrines com que ‘fa augmentar la contaminació’ (sic?), la paralització de projectes en marxa fins l’abandó i posterior degradació de les infraestructures ja existents, la congelació de qualsevol diàleg amb el sector i la falta de manteniment d’infraestructures ja existents què, a més, suposen una posada en valor ciutadà, paisatgístic i fins i tot econòmic del territori, són algunes de les derives que estan prenent les noves polítiques municipals de moltes viles, ciutats, Conselles Comarcals i Diputacions Provincials de Catalunya.
El gir a la dreta de les darreres eleccions locals no ha beneficiat gens ni mica el foment i difusió de l’ús de la bicicleta arreu del país. Un any i mig després de la última renovació dels consistoris s’està veient clarament quin és el model de mobilitat de la dreta: rendir-se a la poderosa indústria de l’automòbil i els seus grups de pressió premiant l’ús del vehicle privat, castigar sense miraments els que reclamen el dret a una forma de mobilitat més sana, sostenible i barata bo i desprestigiant-los públicament si cal per intentar frenar l’imparable allau de ciclistes que habiten els carrers, camins i carreteres del país.
Amb la crisi la bici hi perd, estranya paradoxa que posa de manifest quina és la voluntat real del poder local en aquest aspecte. L’excusa de la falta de diners per paralitzar el desplegament de la mobilitat ciclista és tant perniciosa com els diners que s’estan gastant o deixen de cobrar del vehicle privat. Tot plegat és un engany piramidal.

9/12/12

L'any vinent es podrà pedalar d’Alcanyís al mar

Segons el conveni que han firmat el Consell Comarcal del Baix Ebre i els ajuntaments de Deltevre i l’Aldea, la primavera vinent quedarà construït un carril bici que connectarà la població del delta amb la via verda del Baix Ebre, a Tortosa. Així es podrà anar pedalant des d’Alcanyís fins l’illa de Buda, creuant els parcs naturals dels Ports i del Delta de l’Ebre; una ruta de nivell europeu i d’enorme bellesa. 
El camí de sirga porta fins la desembocadura de l'Ebre
Quan estigui acabada la via serà una nova ruta turística, de més de 50 quilòmetres, que començarà a Tortosa i arribarà fins a la desembocadura del riu Ebre. L’adequació d’aquest itinerari permetrà la unió entre el Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l’Ebre mitjançant el camí natural de la Via Verda. De moment, però, la via només arribarà a Deltebre.
El projecte presentat es realitzarà en dues fases. La primera fase s’iniciarà des de l’antic pont del ferrocarril de Tortosa, que transcorre pel Passeig de Ribera de la capital del Baix Ebre, el camí del Mig i per l’antiga via de Tortosa a València fins arribar a l’Aldea. La segona fase, que estarà acabada al llarg de l’any 2013, unirà l’Aldea fins a Deltebre.
Unint les vies verdes del Baix Ebre, la Terra Alta i la Val de Zafán, què transcorren per l'antiga via de tren que unia Tortosa i Roquetes amb Alcanyís, amb aquesta nova ciclovia i des de Deltebre, fins que no la facin, es podrà arribar a la desembocadura de l’Ebre, creuant el riu per lo Passador cap a Sant Jaume d’Enveja i agafant allà el camí de sirga. AIxí es podrà anar pedalant per una via segura i exclusivament ciclista des del Baix Aragó i fins al mar, enllaçant els parcs naturals dels Ports i el del Delta de l’Ebre. Un atractiu turístic i revulsiu econòmic de primera per a les comarques del sud, sempre tant deixades per l’administració.
L’alcalde de l’Aldea, Dani Andreu, explica les raons polítiques per tirar endavant aquest projecte “continuar amb la dinàmica d’ampliar el tram de la Via Verda per aconseguir el somni d’arribar de la Terra Alta fins a la desembocadura”. Amb bon criteri Andreu diu que “la unió de la comarca a través d’aquesta ruta permetrà potenciar la dinamització turística del territori”. I això vol dir riquesa. De la recessió no se’n surt només retallant, calen inversions intel·ligents. I la nova via ho és.

3/12/12

De què parlem quan parlem de cicloturisme?

Sota el nom de cicloturisme tant s’anomena una passejada dominical, com un viatge amb alforges, una marxa amb classificacions i temps (o sigui, una cursa amagada) o una sortida a ritme amb els col·legues. I no tot és el mateix, evidentment. 
Els usuaris de la bici per motius de lleure augmenten
On has deixat la bici?”, em diu un ex-col·lega en veure'm passar amb la Brompton pel port de El Masnou camí de Barcelona. “I tu, que vas a peu?”, li responc amb mala bava. És clar, per algú que entrena en bici de carretera dos o tres cops per setmana i què fa Quebrantahuesos, un paio que pedala amb una bici plegable és poc menys que un indigent del pedal. Ja no diguem els que passegen amb la família el diumenge al matí amb una bici del Decathlon o els ‘iaio-bicis’ que surten amb la colla a esmorzar amb les seves belles bicis d’acer. Els de les bicis de carboni i vàries marxes a les cames de les de classificacions, temps i copes de llautó es consideren els autèntics ciclistes, els hereus del paradís. La resta no són res, simples passejants invisibles, noses.
El que no pensen és que la Federació utilitza els diners que paguen per una llicència quasi inútil i caríssima per pagar les curses dels que si que competeixen de veres. Així, les famoses marxes de diplomes penjats en marcs d’Ikea de 50 cts són, en realitat, curses il·legals a carretera oberta, plenes de perills i sense cap mena d’inversió, gestió ni control eficaç per part de la Federació a la que mantenen. Això és el que considera ciocloturisme els estaments esportius i la premsa del ram. 
I la resta d’usuaris de la bici, que són? No és tant o més cicloturisme una ruta de 30 qms. amb aturades per descobrir l’entorn paisatgístic i patrimonial? Cada vegada hi ha més gent que fa aquesta pràctica. I un viatge d’estiu llarg i calm, que és?
Foto: Cycle tourism congres
La denominació no fa l’esportista, però ajuda. A França, on fins i tot hi ha una federació de cicloturisme, tot plegat està ben etiquetat: cicloesportiu per a les marxes amb temps i tal (i cada cop n’hi ha més que no publiquen classificacions), i ciclo-randonneur per als que busquen exclusivament el plaer de conèixer el país i gaudir del paisatge a pedals. Tothom conviu i a cadascú el que és seu, diners de les llicències inclosos.
Aquí això no passa. El que no entrena, en lloc de passejar o voltar, no és considerat ni ciclista. I sovint s'aplica el concepte 'randonneur' al ciclisme d'ultra fons. Quin caos. Ni tant sols els famosos congressos de cicloturisme han admès mai obrir el debat entorn al concepte que, en teoria, ells mateixos promouen. Perquè? Quin interès hi ha en mantenir aquesta confusió? Que es pretén, fer fora de la pràctica ciclista a tothom qui faci menys de 5.000 kms a l’any?
El nombre d’usuaris de la bicicleta no para de créixer. L’ús com a mitjà de transport urbà i el lleure dominical amb amics o família en són els segments responsables. La indústria i l’administració ho estan veient hi posen atenció. La Federació i molts dels practicants de ciclisme esportiu no ho admeten. Allà ells, el cicloturisme ‘randonneur’, tranquil, (excursionista vol dir la paraula francesa) els acabarà devorant, encara que no tingui nom propi ni entitat que l’aculli.