El salnitre de Costa Rica

Amb només un 22% dels quilòmetres de carretera asfaltats, la bicicleta és un vehicle molt utilitzat a Costa Rica tant pels turistes com per la gent del país. Entre Nicaragua i Panama, i el Carib i el Pacífic, l’ús de les bicicletes es veu amenaçat, però, un enemic molt més poderós que les nombroses elevacions escarpades de les serralades Talamanca, Central o Guanacaste que s’escampen per tot el territori costa-riqueny de nord a sud: el salnitre de l’aigua del mar que corromp el ferro i enferritja les parts mòbils de les màquines.

(Fotos Teresa Vallbona)

‘Al costat del mar les bicis es desfan’, diu l’operari d’una empresa de lloguer. Per dissimular el pèssim estat de les màquines, la única solució és donar-les una capa de pintura cada any. Ja us podeu imaginar el gruix de pintura de mil-i-un colors dels quadres escrostonats.

La solució per millorar el parc de bicicletes de Costa Rica seria substituir els antiquats models de ferro i acer al crom molibdè per màquines més modernes amb quadres d’alumini. Però quan pregunteu això els nadius us responen molt clars i taxatius: ‘les bicis valen pasta i ens les roben cada dos per tres’. O sigui, millor un ferro.

I no us sorprengueu pels exagerats manillars en forma de banyes de toro de moltes de les bicis que circulen pel país; el ritme de conducció de bici a Costa Rica és calm i sense presses, com tot a l’illa. Ningú d’allà no ha d’anar al Tour es veu. I, amés, els frens d'aquestes màquines són en contrapedal, com a les bicis holandeses clàssiques. Per si un cas hi ha la temptació de córrer.

és clar que també hi ha bicis de carretera i de btt, però d'aquestes ja n'hi ha per tot.