Cicloturisme tranquil pel Maresme, aviat el llibre

Editat per Cossetània, a finals de mes surt al carrer Cicloturisme tranquil per Calella i el Maresme, deu rutes cicloturistes per la comarca que s'editen en català, anglès, espanyol i francès gràcies a la participació de l'ajuntament de Calella, que incorpora el llibre al seu programa de promoció del cicloturisme.
Torna l'exitosa fórmula de les rutes ciclistes aptes per a tothomn per descobrir el paía amb suau cop de pedal. Ben aviat us comunicarem on i quan es farà la presentació.

Portada de l'edició catalana i anglesa

El Maresme, terra de pagesos, d'horts, de flors i de pescadors, és també terra de bicicletes, perquè tots aquests oficis històrics hi estan relacionats. Avui, la moderna activitat econòmica de la comarca està generant una nova forma d'entendre el turisme, més proper i respectuós amb el territori on s'instal·la, més saludable i més familiar. En aquesta nova manera de fer turisme les bicicletes estan cridades a ser-ne protagonistes. Per això, si el Maresme és terra de bicicletes, la ciutat de Calella n'és la capital ciclista per mèrits propis.
Aquest llibre ha nascut perquè ningú, vingui d'on vingui, es perdi l'oportunitat de tornar a ser una mica adolescent, com diu Augé, i descobrir aquesta terra amb suau cop de pedal, que és com redescobrir la vida. A tots els garantim una satisfacció il·limitada.
Les deu rutes d’aquest recull estan pensades i dissenyades a partir del concepte francès de randoneur (caminant literalment) que ens hem permès traduir per tranquil; és a dir: circuits ciclistes on el paisatge, la descoberta o el patrimoni són els valors protagonistes, evitant posar en primer pla de la idea els ascensos i les dificultats tècniques que caracteritzen i prioritzen les rutes de cicloturisme esportiu. Cada cosa al seu lloc.
Per això no s'han inclòs rutes molt per l'interior de la comarca, més agrest i costerut i a l'abast de ciclistes entrenats, no de tothom. Aquest recull de rutes és perquè les faci qualsevol tipoologia de ciclista. No trobareu aquí ni grans distàncies, ni dificultats físiques enormes; però tampoc pretenc fer-vos passejar pel carrer de casa. Cadascuna de les rutes està pensada a partir de la idea de descobrir un indret i posar-lo en valor històric, paisatgístic, social o cultural. Cada ruta té doncs una raó de ser, un perquè. És així tal i com entenc la idea de cicloturisme tranquil. És així com el ciclisme es fa humanista.
A més, les rutes combinen l'ús de la bicicleta i el transport públic, una mescla idònia per fomentar el turisme sostenible. Al Maresme, la línia de rodalies R1 facilita enormement el desplaçament fins al punt de sortida de cada ruta.

Les rutes
1. Volta ciclista a Calella

2. Als peus del Montnegre

3. Ocells, canyars i horta del delta de la Tordera

4. Seguint el curs de la Tordera

5. Pedalant per la Sinera d'Espriu

6. De la Iluro romana al Mataró postindustrial

7. Berenar a la Font Picant d'Argentona

8. Tres viles i un poeta (sant Vicenç de Montalt, Llavaneres i Caldes d'Estrac)

9. Pagesos i mariners de Premià, Masnou i Vilassar

10. Panoràmiques metropolitanes des de Montgat

Aquest temps de silenci...

El tancament del bloc Tourmalet va ser un final d’etapa. El que havia començat com una mera distracció dominical es va acabar convertint en un repte personal i, gairebé, professional. Sense un criteri prou definit en principi, el bloc va anar derivant cap a una mena de revista pensada per un usuari i intentant fer-la atractiva a d’altres senzills usuaris, ja fossin ciclistes urbans, de carretera o muntanya. L’àmplia resposta dels lectors, algun d’ells avui ja amics, va fer créixer aquella idea fins rebassar el projecte original. Al llarg de quatre anys Tourmalet (que podreu seguir consultant) es va anar consolidant a còpia d’aprofundir en els temes relacionats amb la difusió de la bici i apartant-se del ciclisme de competició i professional, que tant ha decebut a la majoria d’usuaris que ja ni el segueixen n li fan gaire cas (Tour a banda, és clar). Quan el bloc i les possibilitats de qui el promovia van tocar sostre va ser el moment de dir prou. A mes, altres projectes culturals relacionats amb les bicis reclamaven molta atenció. I a això ens hem dedicat aquests mesos de silenci.
Amb una exposició al Museu Olímpic i de l’Esport sobre el centenari de la ‘Volta’ (del 27 de setembre al 6 de novembre) i la presentació del llibre ‘Volta a Catalunya 1911-2011. Un segle d’esport i país’ (Cossetània edicions), al cor mateix de Sants el dia 19 de desembre, vaig acabar l’any fatigat d’escriure sobre bicicletes. Si l’equip que va treballar en aquestes dues commemoracions centrals del segle de vida de la cursa se’n va sortir correctament o no, vosaltres en sou testimonis i crítics. La feina s’ha mostrat en públic.

En Màrius Serra va escriure aquest article a La Vanguàrdia sobre el llibre i la seva relació personal amb el ciclisme. Ens sembla un text intel·ligent i emocionant que capta molt be el sentit del llibre.

La ‘Volta’ al mundo

Esta tarde se presenta un libro sobre el centenario de la Volta ciclista a Catalunya. El acto se celebra en el salón de plenos del Consell Municipal de Sants-Montjuïc, debido a la vinculación de la Unió Esportiva Sants a la Volta. El libro luce un título inequívoco Volta a Catalunya 1911-2011. Un segle d'esport i país (Cossetània) y el autor es el escritor Rafael Vallbona, alguien que no sólo vibra con el ciclismo desde el sofá sino que lo practica. En estos últimos años, Vallbona se ha dedicado a pedalear y escribir crónicas sobre las rutas míticas del Tour de Francia (De Donostia a Portbou, 2002) o del Giro de Italia (Volta a les Dolomites i als Alps italians, 2007). Ahora se concentra en una de las carreras más antiguas del mundo. El Tour es de 1903, el Giro de 1909 y la primera Vuelta ciclista a España no se celebró hasta 1935. Por eso el centenario de la Volta es un buen momento para mirar atrás y también adelante, tal como hacen los ciclistas cuando van escapados. El futuro del ciclismo está amenazado por el dopaje, pero su épica sigue intacta y su plasticidad audiovisual lo ha proyectado como uno de los grandes espectáculos. El Tour está en la cumbre y el reto actual es demostrar que hay vida más allá del Tour. El mundo del ciclismo es modesto y sacrificado. Las carreras de un día mantienen un vínculo con las tradiciones festivas y las de tres semanas han tejido un género que llama la atención de los espectadores. Entre dos aguas, las carreras de una semana, como la Volta, luchan por hallar su lugar. Más o menos, todos hemos aprendido a leer relatos que entrelazan sprints colectivos y grandes duelos individuales contra el crono, la alta montaña y los repechos, los escapados y los que van a rueda, las pájaras históricas, los ataques inesperados, las caídas y los grupitos de consuelo que se autoayudan para no llegar fuera de control. El ciclismo, gracias a la escritura de autores todo terreno como Vallbona o el periodista Xavier G. Luque, de narradores como Javier García Sánchez (autor de la celebrada novela El Alpe d'Huez) o la oralidad de comentaristas tan bien informados como el periodista Carlos De Andrés o el ex ciclista Perico Delgado, ha generado un lenguaje rico para relatar el montón de detalles que confluyen en una carrera ciclista y la transforman en un evento capaz de integrar apasionantes acciones deportivas en un paisaje a menudo desconocido. El futuro de las vueltas ciclistas pasa por las carreteras secundarias, las rutas menos conocidas y los lugares menos masificados. La famosa serpiente multicolor es un formato ideal para fijar los focos en la diversidad, evitando las vías rápidas, las rotondas horripilantes y las grandes superficies que tienden a igualarlo todo. Durante la República, mi padre corrió la Volta a Catalunya dos veces, siempre como gregario del gran Mariano Cañardo. Si no me vaciló, una vez incluso consiguió acabarla. De pequeño la seguíamos juntos con pasión, pero nuestros favoritos (en ausencia de Eddy Merckx siempre íbamos con el equipo Kas) nunca ganaban. Recuerdo con especial frustración la victoria del italiano Franco Bitossi sobre Paco Galdós. Al año siguiente ganó Luis Ocaña, pero nosotros íbamos con Txomin Perurena. Era la época de nombres como Gimondi, Thévenet, Zoetemelk o Roger de Vlaeminck. Por fin, cuando yo tenía diez años, Perurena consiguió ganar y fuimos a verle a la llegada. Mi padre me enfundó un maillot amarillo de Kas y, tras mucha espera, el gran Txomin me firmó un autógrafo en el pecho. Es la única vez que he podido experimentar lo que siente una groupie.

Veieu el vídeo de presentació del llibre:

Voleu comprar el llibre del centenari de la 'Volta'? Cliqueu aquest enllaç

http://www.llibres.cat/Producto/326576/volta-catalunya-1911-2011-un-segle-desports-i-pais