29/5/12

L'estat d'abandó del carril bici de Cabrera de Mar

Tot i ser un municipi petit, Cabrera de Mar (Maresme) disposa d’una raonable xarxa de carrils bici que connecten el centre urbà amb algunes àrees perifèriques i fins i tot amb la ciutat de Mataró; fet que el fa molt transitat. Llàstima que el nul manteniment hagi convertit algun d’aquests carrils en una autèntica zona de BTT. Impracticables i perillosos.  Quan hi hagi un acceident tot seran lamentacions, però la responsabilitat política també hi serà.
Aquest é sl'estat de degradació d'un carril bici molt usat
El carril bici que uneix el centre urbà amb el polígon industrial i, a la vegada, connecta aquest amb el del Cros i la ciutat de Mataró te un ús força elevat. A més dels ciclistes esportius que van camí de la riera d’Argentona per endinsar-se cap a la serralada litoral, la via és usada per força treballadors de les industries i explotacions agrícoles per on passa.
Això seria un èxit del transport sostenible pel que fa a desplaçaments laborals si no fos pel mal estat en que es troba el carril, tal i com podeu veure a la foto al seu pas per un parc. La falta del més mínim manteniment ha convertit una via en un indret brut, ple de malesa i malmès. L’ajuntament no deixarà que els carrers de la vila per on passen els cotxes arribin a aquest extrem, oi? Doncs perquè si que ho fan amb les vies per a ciclistes?
La reparació del carril bici en aquest sector, un manteniment habitual i la pintura del traçat (sobretot a les interseccions amb la perillosa sortida de l autopista) i col·locació de peces de goma que separin la via per a ciclistes de la calçada al camí del mig, són actuacions urgents a fer en aquest vial si no volen que el carril, un patrimoni urbà important per a la vila, es malmeti per sempre (i amb ell la inversió que s’hi va fer). I el què és més greu, que hi puguin haver accidents importants. Arribat aquest cas, s'haurà d'avaluar la responsabilitat política de l'administració.

23/5/12

A Barcelona les bicis fora de les voreres

En una conferència per fer balanç del seu primer any de mandat, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha anunciat que aviat es prohibirà circular a les bicicletes per damunt de les voreres. “Es una proba de l’èxit del Bicing i de que la ciutat és adequada per anar-hi en bici, però cal posar-hi ordre”, va dir. La prohibició serà en forma de nova ordenança sobre l’ús de la bicicleta.
Aquest de la Meridiana no és un carril bici, és una presa de pèl
A DiesDeBici estem rotundament a favor d’aquesta prohibició. Les voreres són pels vianants i les calçades pels vehicles. I les bicis són un vehicle. Enlloc del món civilitzat, ni al bell mig de Manhattan, un indret pensat sobretot per a l’automòbil, es veuen ciclistes damunt les voreres. És clar que, allà, ningú no els atropella ni els mata.
Ara bé, perquè sigui justa i raonable, aquesta prohibició ha d’anar acompanyada d’un desplegament de creació de nous carrils bici ben dissenyats (no dues ratlles pintades a qualsevol lloc); de la protecció, no persecució, dels ciclistes per part de la guàrdia urbana; d’una campanya contra motos, cotxes i furgos que ocupen els carrils bici; de l’augment de les zones 30; d’una campanya municipal per que les bicicletes puguin entrar als establiments i edificis d’ús públic; de la creació de bici-box o aparcaments segurs similars i d’un pacte, no una regulació unilateral, de la circulació de bicicletes pels carrers de vianants de Ciutat Vella. A més cal un periode d'adaptació de la normativa.
Si no, les paraules de l’alcalde Trias només quedaran en la memòria del seu auditori d’ahir, majoritàriament jubilats que odien les bicis, alguns cops amb raó, i només servirà per encendre encara més la complicada convivència de ciclistes, vianants i vehicles a motors a Barcelona. Un enfrontament en el qual, amb la pressió contrària que practiquen certs mitjans de comunicació, els ciclistes hi tenim sempre les de perdre.

El veterà bloc Bici-Vici es reinventa

Després de set anys en funcionament, i amb una freqüència de publicació d’entrades molt alta, el veterà bloc Bici-Vici ha decidit reorientar els seus interessos i obrir-se a d’altres temes.
Capçalera del bloc 'Bici-Vic
En una entrada publicada divendres titulada 'Canvi d'orientació del bloc', el seu impulsor manifesta que: “tinc ganes d'introduir nous temes més enllà de la bici, segurament ressenyes d'excursions a peu que he fet i potser altres temes: fotografia, indrets, receptes de cuina, reflexions...” Malgrat aquest canvi, però, el seu autor no pensa pas abandonar el ciclisme, que seguirà essent el tema principal del bloc. Que els seguidors de les rutes de Bici-Vici no pateixin, potser no n'hi haura tantes per falta de temps, però les que s'hi pengin tindran la mateixa qualitat i interès de sempre.
Per encetar la seva nova època, ahir ja publicava una entrada, ‘Volta a peu a la Desfeta’, una excursió circular a peu pel Parc Natural del Garraf amb opció acostar-se al castell d'Eramprunyà i pujar la cim de les Agulles.
Bici-Vici és un dels més complerts blocs ciclistes de la blogosfera catalana. La quantitat i qualitat de les rutes que hi allotja, la promoció de l’ús de la bicicleta i el criteri acurat de selecció d’entrades sobre novetats, mobilitat i vídeos l’han convertit en un dels de màxima referència.

22/5/12

La guàrdia urbana de Barcelona amenaça ara el turisme en bici i planeja restringir-lo aviat

La guàrdia urbana de Barcelona està decidida a acabar amb els turistes que recorren el centre de la ciutat en bicicleta a còpia de ‘regular’ l’activitat. Respecte dels carteristes, els establiments amb preus abusius, els apartaments turístics sorollosos, el sexe al carrer, les vomitades dels borratxos o els cotxes circulant i aparcant a totes hores pels carrers de vianants, per dir-ne uns quants, no diu que aquesta temporada pensi fer res. Quina sort que tenen, no hauran de suportar l’habitual to arrogant i autoritari dels ‘urbanos’.
Sorprèn que la dreta, que tan s’omple la boca de la paraula ‘llibertat’ i que sempre es mostra contrària a la regulació excessiva, tingui com a única política respecte de la mobilitat sostenible el restringir-la.
Segons hem pogut llegir a La Vanguardia, aquest és el pla de l’ajuntament de BCN: “El Ayuntamiento está decidido a poner orden en el sector y las calles. Los incidentes ya llamaron la atención de la Guardia Urbana la pasada temporada, y los mandos no están dispuestos a dejar que continúen creciendo como lo están haciendo esta primavera. Aún estamos en el periodo de advertencia municipal. Pero este verano pueden llover las multas, tanto a los arrendadores como a los arrendatarios”.
Enlloc no s’explica quins són els incidents a què es refereix el paràgraf, però us oferim un resum del text on podreu comprovar el to, entre la ironia i l’escarni, que utilitza aquest diari, tan procliu a culpabilitzar sempre els ciclistes, per tractar el tema.


Turistes en bici a Berlin. Allà la policia no esl persegueix
Barcelona quiere regular el paso de ciclistas turistas
Bicicletas de todos colores, tándems y patinetes... Y trixis, rickshaw y coches eléctricos... Con la primavera arranca la temporada de los pedales y las ruedas, y Barcelona ofrece mil y una manera de recorrer sus calles solo o en compañía: segways, twisters y karts de tracción humana para cuatro personas. Desde hace años, la lista de cacharros no cesa de crecer. Hasta donde alcanzan la imaginación y los gemelos. Uno puede estos días hasta tomarse el aperitivo en un bicibar. Son modos de conocer y reconocer la ciudad.
El turismo y el ocio es uno de los pocos sectores en alza por estas latitudes en tiempos de estrecheces. En su momento el bicing amenazó con llevarlas a la cuerda floja. Pero la crisis económica y el ingenio han multiplicado el número de empresas de alquiler de todo tipo de vehículos diseñados para el esparcimiento, sobre todo bicicletas. Además, el bicing, si bien es la mar de juvenil, resulta poco familiar.
Las excursiones guiadas son el principal producto de estas empresas en expansión. El visitante con chanclas no es su único cliente. En estos tiempos en los que todos tratan de rescatar alicientes que antaño no llamaban su atención, no es raro que una familia de la Sagrera se aventure por el Gòtic con la alegría con la que años atrás pedaleaba por Amsterdam. No es un dispendio exagerado. Una excursión de tres horas ronda los veinte euros por persona. Y la gente se ríe mucho, les hace gracia verse pedaleando en formación bandada de patos por las nuevas calles del 22@.
La factura final depende de si uno se conforma con terminar el sarao con un refresco o una cena en el Born. Cumpleaños, fiestas familiares, despedidas de soltera que no implican emborracharse con una diadema con forma fálica en la cabeza. Además, los tours temáticos en grupo son un incentivo laboral de moda, un regalo para los trabajadores o los participantes de un simposio profesional. Entonces el pelotón puede alcanzar los doscientos corredores. Si el operador trabaja con mínimos de calidad, los dividirá en grupos de hasta veinte.
Pero no todas las empresas funcionan con el mismo grado de profesionalidad. Algunas están convirtiendo el paseo por el Gòtic en una arriesgada carrera de obstáculos. Algunas dejan a los guiris a su suerte y desorientación por las calles más angostas de Ciutat Vella, por calles por donde por estas fechas ya es complicado hasta caminar. Más de un moratón da fe de ello. Y es que este lado de la Rambla es la ruta más solicitada. Más que las del Park Güell, las de la Sagrada Família, las flamencas...

21/5/12

L’ajuntament de BCN persegueix amb duresa el ciclista i fa la vista grossa amb l'automobilista

Curiosa forma d’entendre una ciutat més sostenible, sana, neta i cívica. L’ajuntament està començant a multar els turistes si no acompleixen estrictament amb la normativa per a bicis, però segueix sense dir res a les furgonetes que aparquen en doble i triple fila, als motoristes que envaeixen el carril bici, als autobusos que contaminen més del permès, als taxistes que s’aturen en sec o giren sense posar intermitents o als vianants que passegen (i fan cagar el gos) pel bell mig dels carrils bici.
Als turistes que van en bici per Barcelona els haurien de donar un premi per sobreviure a tot això a més de fer-ho a: carrils bici que s’acaben enlloc, falta de senyalització, ciutadans agressius tant amb els ciclistes com amb els ‘guiris’ (això és doble premi), locals públics que prohibeixen les bicis, polis ignorants de la ciutat i mal educats en l’atenció al públic……

Aquest article de Blanca Cia a El País (que us mostrem resumit) explica el què fa al cas.


Un grup de turistes fen un bici-tour al port de BCN

El ‘biciturismo’ va a más 
El Ayuntamiento anuncia mano dura si se monopoliza el espacio público

Barcelona tiene una flota de 2.300 bicicletas que utilizan miles de turistas, especialmente en el centro histórico —Gòtic, Casc Antic, Rambla— la Sagrada Familia, Casa Batlló y Pedrera y todo el frente marítimo. Hasta hace pocos años, había una decena de empresas, ahora son más de 20.
Bicicletas rojas, naranjas, verdes, negras que son alquiladas a turistas que suelen hacen recorridos de unas tres horas de duración. Pueden ir con guía o no. “Cuando van con guía la corrección en el uso de la bicicleta es más seguro que cuando van por libre. Normalmente, evitamos las calles más concurridas del centro y si hay peatones bajan y van a pie. Y en las paradas para las explicaciones en los lugares de interés se hace con cuidado de no obstaculizar el paso a los peatones”, explica Esther Boada, la presidenta de la asociación Bicitours de Barcelona y que está al frente de Un cotxe Menys, una de las empresas más veteranas en el negocio del alquiler de flotas y organización de paseos por la ciudad. Boada representa a la asociación en la comisión cívica de la bicicleta, que sienta al sector de la bici con los técnicos municipales. Y por eso le sorprendió una carta que recibieron las empresas de los ciclotours del Ayuntamiento en tono conminatorio. El Consistorio ha decidido aplicar la mano dura cuando descubra a grupos de turistas que circulan mal o se paran frente a los lugares de interés monopolizando el espacio público. Las aceras del paseo de Gràcia frente a la Pedrera y los alrededores de la Sagrada Familia son los ejemplos más recurrentes de estos comportamientos, junto con las callecitas del barrio Gòtic.
“Una cosa es advertir a los que van mal y otra multar sin motivo como ya ha pasado en dos ocasiones”, se queja Boada. Se refiere a dos multas que impuso la Guardia Urbana a dos grupos de ciclotours el pasado jueves. Uno estaba en la plaza de Sant Jaume, todavía sin salir, de pie y con las bicicletas al lado y el segundo fue sancionado cuando circulaba por la calzada de La Rambla. “Les dijeron que les multaban porque se habían prohibido los ciclotours y les obligaron a regresar a los locales caminando con las bicis”, añade Boada. Las multas fueron retiradas horas después por la protesta de las empresas afectadas. Un portavoz municipal, sin embargo, negó esta versión. “Las multas fueron retiradas de oficio porque se produjo un error”, dijo.

14/5/12

La bicicleta a la biblioteca

Les biblioteques de Vilanova i la Geltrú dediquen el mes de maig a difondre el ciclisme i la bicicleta. És normal: el ciclisme es un humanisme, i no hi ha millor lloc on practicar l’humanisme que en una biblioteca.

Un moment de la presentació del llibre sobre la 'Volta' (foto Manolo Tusinu)
A més d’organitzar xerrades i presentacions i d’acollir l’exposició sobre el centenari de la ‘Volta’ a Catalunya, la biblioteca Armand Cardona Torradell ha editat una guia amb tots els títols (llibre i revistes) sobre ciclisme de què disposen. US LA PODEU DESCARREGAR EN PDF AQUÍ.
Dins aquest programa, divendres passat es va presentar el llibre ‘Volta a Catalunya 10911-2011. Un segle d’esport i país.’ La part central de l’acte va consistir en una detallada explicació a càrrec de Lluís Pasqual, membre de la U.E. Sants i ex-president de la Unió ciclista Vilanova, sobre la llarga i fecunda tradició ciclista de la ciutat i la seva estreta vinculació amb la ‘Volta’. En la dissertació el va acompanyar en Vicenç Ituart, segon classificat a la ‘Volta’ de 1956 i guanyador de tres etapes; un veterà ciclista i mite vivent entre els afeccionats a la bicicleta de Vilanova.

10/5/12

El ciclisme protagonista a les biblioteques de Vilanova i la Geltrú durant el mes de maig

Xerrades, presentacions de llibres i exposicions conformen el gruix de les activitats relacionades amb el ciclisme i el món de la bicicleta que les dues biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú ofereixen al llarg de tot el mes de maig. Divendres 11 s'hi presenta el LLibre 'Volta a Catalunya, 1911-2011. Un segle d'esport i país'.

Rètol de l'exposició sobre el centebnari de la 'Volta' al Museu Olímpic de BCN
La Biblioteca Armand Cardona Torrandell acull, del 4 al 31 de maig, l'exposició Volta a Catalunya 1911-2011. Un segle d'esport i país. Realitzada per l'organització de la Volta a Catalunya, la mostra és un recorregut pels primers cent anys de la competició que divulga la importància de la prova en el foment del ciclisme i el creixement de l'esport català. Relata l'aportació de la "Volta" a la societat catalana i és una mostra retrospectiva fotogràfica dels 100 anys de la competició, plena d'instantànies mítiques i de noms rellevants del ciclisme català i mundial.
L'exposició la va inaugurar en Ruben Peris, president de la Volta Ciclista a Catalunya, el dilluns 7 de maig . Tot seguit es va presentar la Clàssica ciclista Isaac Gálvez, que se celebrarà a Vilanova i la Geltrú el dissabte 12 de maig i que s'adreça a les categories Elit, Sub23, Master30 i Sènior.
Portada del llibre editat per Cossetània
Divendres 11 de maig, a les 19 h, es presenta el llibre Volta a Catalunya: 1911 – 2011 i es farà una xerrada sobre ciclisme amb l'autor, Rafael Vallbona, Lluís Pascual, membre de la UESants i expresident de la Unió Ciclista Vilanova, i la presència de l'exprofessional Vicenç Iturat, 2n a la Volta de 1956 i guanyador de 3 etapes (1955, 1956 i 1958). La Biblioteca Joan Oliva acull, entre el 8 i el 28 de maig, l'exposició fotogràfica Àsia vist des del seient d'una bicicleta. El viatger, fotògraf i cicloturista Iván Faure va recórrer el continent asiàtic, des de l'Índia fins al Japó, en bicicleta. En aquest periple de 13 mesos va visitar 15 països. L'exposició és una petita mostra del que va veure durant el seu recorregut.
Aquesta exposició es completa, el dijous 17 de maig a les 18.30 h, amb la xerrada sobre excursionisme 'Àsia a 15 per hora' a càrrec del propi Iván Faure, autor dels llibres Australia sobre ruedas i Asia a 15 por hora.

9/5/12

Prohibides les Brompton als cinemes Renoir

Dibuix de Víctor Martin (web Brompton)
Als cinemes Renoir, com a tants, s’hi pot menjar, beure, xerrar, xatejar, explicar la peli pel twitter i fer tota mena d’activitats que molesten la correcta visió de la pel·lícula motiu pel qual s’ha pagat; però està rigorosament prohibit per les normes (segons que diuen els porters però no s’explica a cap rètol ni a les taquilles) entrar-hi portant una bicicleta plegable Brompton, un petit objecte que te unes mides de 565mm x 545mm x 250mm, que es pot posar en qualsevol racó, que no te cap element que punxi, embruti o pugui ferir, i què no fa pudor de crispeta, ni te pantalla retroiluminada, ni fa soroll, ni parla.
Però això no importa als cinemes propietat d’Enrique González Macho, president de l’acadèmia del cinema espanyol. Els Renoir són uns cines que van de progres. Projecten pel·lícules en V.O., europees i d’autor, però són incapaços de deixar entrar una bici plegada com un paquet o d’acordar un descompte a tothom qui porti el carnet de biblioteques, com fan altres cinemes. Trobo que és una pintoresca manera de promoure que la gent vagi al cine, un espectacle en vies d’extinció, per cert.
No trobo lògic entrar amb una plegable en una sessió amb la sala plena, però habilitar una petita cambra per a dipositar-hi la bici (com fan tants locals d’espectacles a BCN) o deixar ‘seure’ la plegable al teu costat en una platea buida, si que és una actitud progressista. Molt més que projectar segons quines pelis, cosa què, al cap i a la fi, només pretén ser un negoci.
Ah, i els Renoir farien be de tenir treballant a les seves sales personal que no insultés els clients que protesten a l'aire per aquesta mesura discriminatòria. Si, empipats, sortiu al carrer Floridablanca i envieu els cines ‘a la merda’, pot ser que surti un poca-solta que us vexi tractant-vos de retardat mental (textual i hi ha testimonis).
Així es cuida el decadent negoci de l’exhibició cinematogràfica.

7/5/12

Specialized Tricross: apta per tot i per a tothom

Enfront preus exagerats i prestacions inassolibles per a la majoria de ciclistes, ara és l’hora de les bicis lògiques. Els usuaris demanen cada cop més senzillesa, manteniment escàs i versatilitat a la màquina que es volen comprar. I l’Specialized Tricross ho ofereix. N’hem provat una.

La Tricross amb el santuari del Corredor al fons
Si no ets un ciclista de gamma alta, perquè gastar-te un dineral, que avui en dia falta fa per a altres despeses, en una bici ‘top’ i, a més, multiplicar-ho per tantes màquines com disciplines vulguis fer? Si vols passejar, fer sortides per carretera, viatjar, anar a la universitat i recórrer sens fi amples camins i pistes sense pretendre fer cap marca extraordinària, però sense límits, l’Specialized Tricross potser és la teva bici.
Per entendre’ns, aquesta bici és l’equivalent als cotxes SUV; aquests turismes mutants a 4x4: serveix per a tots els terrenys sense ser puntera en cap. Es defensa en carreteres rodadores, puja per tot arreu gràcies al triple plat i és capaç de moure’s per qualsevol superfície amb els seus pneumàtics de 25’ amb dibuix i les manetes de fre a la part horitzontal del manillar, com les de ciclocross.
Doble maneta de frens, com les bicis de ciclocross
El quadre d’alumini (amb rosques per a portapaquets) respon idòniament en qualsevol condició de ferm i pedalada amb la indiscutible qualitat de la marca. La geometria, una mica més baldera que la de la Roubaix, fa que us hi sentiu còmodes des del primer moment i, en tenir la columna de la direcció mes llarga del que és comú i una potència amb quatre alçades, transmet la sensació d’anar asseguts molt amunt. Però això és només una sensació i, gràcies a les extremes condicions de confortabilitat del conjunt, no hauran passat ni cinc quilòmetres que ja haureu fet ben vostra la bici.
Però que ningú no pensi que el confort vol dir anar a pas de tortuga. Ca. És evident que no rodareu per carretera tant ràpids ni escalareu tant lleugers com amb una Tarmac, ni penseu que volareu per camins de terra com amb una Epic; però rodareu per asfalt i pistes indiferentment i còmodes sense sentir-vos uns estranys en cap terreny. I tot per 899 euros. Què més voleu?
Potser l’únic però siguin els frens cantilever, massa justos per al nostre gust. Hi ha usuaris que ja els han substituït per V-brake, més eficaços de totes passades; potser la marca s’ho podria rumiar.
Pesa més que una de carretera, és clar, i no la poseu per corriols si no sou uns experts, i encara; però no hi ha cap altre màquina a pedals que tant serveixi per rodar per la N-II en grup, com per pujar colls de muntanya i, quan us canseu de l’asfalt, abandonar-lo a la primera pista que us pugi fins l’espai natural que us abelleixi. Així ho hem fet.
Una màquina per gaudir del territori; aquí amb el Turó de l'home al fons
Mar i muntanya
Els verds i els blaus del Maresme van fer de teló de fons per la proba de l’Specialized Tricross cedida per Probike. En un recorregut mixt d’uns 60 quilòmetres vam alternar carretera nacional rodadora, carreteretes locals, camins cimentats, el coll de can Bordoi i la pista que puja fins el santuari del Corredor, al cor del parc natural del mateix nom, a la serralada litoral; una mica de tot.
Una prèvia: malament si aneu amb mentalitat de carretera i malament si aneu amb el cap pensant en BTT. Aquesta és una bici de metxa llarga, que no s’atura enlloc, que no li fa fàstic a cap terreny i que està pensada per assaborir el trajecte, l’escapada o el llarg viatge. Així en gaudireu molt; d’una altra manera hi patireu. Rodant es comporta molt millor del que els pneumàtics fan pensar d’entrada. Va fina com la seda i convida a baixar pinyons. Per carreteres interiors d’aquelles que, sense adonar-te, piquen amunt, és millor oblidar-vos del plat gran que usaríeu amb la bici de carretera. Amb el plat de 42 dents i els vuit pinyons (18-36) arribareu a tot arreu ben contents. I quan la carretera es posa decididament costa amunt, les 30 dents del tercer plat us portaran allà on vulgueu, ja sigui per asfalt o per terra. L’alçada de la direcció us farà oblidar les ganes d’atacar pujant. Contempleu el paisatge que quan us piqueu amb els col·legues no teniu temps de veure. Potser un casset amb més pinyons satisfaria esperits més exigents, però també complicaria tècnicament la màquina. La senzillesa és un objectiu que no hem de perdre, i el Shimano HG50 el dona abastament.
El que queda curt, i això a les baixades es nota per l‘inèrcia del pes que han d’aturar, són els cantilever Tektro CR 520. De primer vam pensar que era la falta de ‘gripp’ en ser nous, però no. Decididament, els frens queden una mica per sota de la qualitat de tota la màquina. És l’únic però que li posem a la bici.
Un detall per a una màquina que, si no som esportivament exigents, només fa que transmetre bones sensacions. On trobareu més plaer que el de deixar l’asfalt quan us en canseu i endinsar-vos per camins i boscos; o fer travesses i viatges i, en tornar-se, fer-la servir a l’endemà per anar a la feina o la uni?

3/5/12

El ciclisme al BCN sports film festival

Tres pel·lícules sobre ciclisme participen a la tercera edició del BCN sports film festival, festival internacional de cinema esportiu que es farà a Barcelona del 10 al 12 de Maig. Més info a: http://www.bcnsportsfilm.org/ca/index.php

A great macedonian
Direcció: Renato Giugliano
Producció: RLP Film Productions, Renato Giugliano
País de Producció: Itàlia | Any: 2011
Idioma original: Anglès | Subtítols: Català
Gènere: Documental | Durada: 58'
Disciplina Esportiva: Ciclisme - Paralímpics
Sessió: CINEMA EN BICICLETA
Projecció: 10/05/2012 | 20:15 h.
Seu: Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch - Auditori Petit
Sinopsi:
Dejan, un noi macedoni de viatge cap a França, acompanyat només per la seva bicicleta i les seves pròtesis a les cames, no coneix la por i es proposa superar els seus límits gràcies a la seva força de voluntat i al plaer que li proporcionen els reptes

Espíritu Titan
Direcció: Jordi Escursell Rofes
Producció: Jordi Escursell Rofes
País de Producció: Catalunya | Any: 2011
Idioma original: Sense diàlegs | Subtítols: Sense subtítols
Gènere: Reportatge | Durada: 5'
Disciplina Esportiva: Ciclisme (Marató BTT)
Sessió: CINEMA EN BICICLETA
Projecció: 10/05/2012 | 20:15 h.
Seu: Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch - Auditori Petit
Sinopsi:
Experimental que combina la bellesa de la música amb una dura prova esportiva que transmet a cada participant sensacions totalment diferents. L’objectiu? Arribar a la meta! Això és l’Esperit Titan

La riera de les Arenes
Direcció: Xavier Navarro
Producció: Mad Films, Xavier Navarro
País de Producció: Catalunya | Any: 2011
Idioma original: Sense diàlegs | Subtítols: Sense subtítols
Gènere: Reportatge | Durada: 3'
Disciplina Esportiva: BTT
Sessió: CINEMA EN BICICLETA
Projecció: 10/05/2012 | 20:15 h.
Seu: Museu Olímpic i de l'Esport Joan Antoni Samaranch - Auditori Petit
Sinopsi:
Reportatge monogràfic de la Riera de les Arenes en bicicleta de muntanya, en el seu pas pels termes municipals de Matadepera i Terrassa. Dedicat a tots els amants d’aquest esport