Aquest de la Meridiana no és un carril bici, és una presa de pèl |
Ara bé, perquè sigui justa i raonable, aquesta prohibició ha d’anar acompanyada d’un desplegament de creació de nous carrils bici ben dissenyats (no dues ratlles pintades a qualsevol lloc); de la protecció, no persecució, dels ciclistes per part de la guàrdia urbana; d’una campanya contra motos, cotxes i furgos que ocupen els carrils bici; de l’augment de les zones 30; d’una campanya municipal per que les bicicletes puguin entrar als establiments i edificis d’ús públic; de la creació de bici-box o aparcaments segurs similars i d’un pacte, no una regulació unilateral, de la circulació de bicicletes pels carrers de vianants de Ciutat Vella. A més cal un periode d'adaptació de la normativa.
Si no, les paraules de l’alcalde Trias només quedaran en la memòria del seu auditori d’ahir, majoritàriament jubilats que odien les bicis, alguns cops amb raó, i només servirà per encendre encara més la complicada convivència de ciclistes, vianants i vehicles a motors a Barcelona. Un enfrontament en el qual, amb la pressió contrària que practiquen certs mitjans de comunicació, els ciclistes hi tenim sempre les de perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada