Specialized Tricross: apta per tot i per a tothom

Enfront preus exagerats i prestacions inassolibles per a la majoria de ciclistes, ara és l’hora de les bicis lògiques. Els usuaris demanen cada cop més senzillesa, manteniment escàs i versatilitat a la màquina que es volen comprar. I l’Specialized Tricross ho ofereix. N’hem provat una.

La Tricross amb el santuari del Corredor al fons

Si no ets un ciclista de gamma alta, perquè gastar-te un dineral, que avui en dia falta fa per a altres despeses, en una bici ‘top’ i, a més, multiplicar-ho per tantes màquines com disciplines vulguis fer? Si vols passejar, fer sortides per carretera, viatjar, anar a la universitat i recórrer sens fi amples camins i pistes sense pretendre fer cap marca extraordinària, però sense límits, l’Specialized Tricross potser és la teva bici.
Per entendre’ns, aquesta bici és l’equivalent als cotxes SUV; aquests turismes mutants a 4x4: serveix per a tots els terrenys sense ser puntera en cap. Es defensa en carreteres rodadores, puja per tot arreu gràcies al triple plat i és capaç de moure’s per qualsevol superfície amb els seus pneumàtics de 25’ amb dibuix i les manetes de fre a la part horitzontal del manillar, com les de ciclocross.

Doble maneta de frens, com les bicis de ciclocross

El quadre d’alumini (amb rosques per a portapaquets) respon idòniament en qualsevol condició de ferm i pedalada amb la indiscutible qualitat de la marca. La geometria, una mica més baldera que la de la Roubaix, fa que us hi sentiu còmodes des del primer moment i, en tenir la columna de la direcció mes llarga del que és comú i una potència amb quatre alçades, transmet la sensació d’anar asseguts molt amunt. Però això és només una sensació i, gràcies a les extremes condicions de confortabilitat del conjunt, no hauran passat ni cinc quilòmetres que ja haureu fet ben vostra la bici.
Però que ningú no pensi que el confort vol dir anar a pas de tortuga. Ca. És evident que no rodareu per carretera tant ràpids ni escalareu tant lleugers com amb una Tarmac, ni penseu que volareu per camins de terra com amb una Epic; però rodareu per asfalt i pistes indiferentment i còmodes sense sentir-vos uns estranys en cap terreny. I tot per 899 euros. Què més voleu?
Potser l’únic però siguin els frens cantilever, massa justos per al nostre gust. Hi ha usuaris que ja els han substituït per V-brake, més eficaços de totes passades; potser la marca s’ho podria rumiar.
Pesa més que una de carretera, és clar, i no la poseu per corriols si no sou uns experts, i encara; però no hi ha cap altre màquina a pedals que tant serveixi per rodar per la N-II en grup, com per pujar colls de muntanya i, quan us canseu de l’asfalt, abandonar-lo a la primera pista que us pugi fins l’espai natural que us abelleixi. Així ho hem fet.

Una màquina per gaudir del territori; aquí amb el Turó de l'home al fons

Mar i muntanya
Els verds i els blaus del Maresme van fer de teló de fons per la proba de l’Specialized Tricross cedida per Probike. En un recorregut mixt d’uns 60 quilòmetres vam alternar carretera nacional rodadora, carreteretes locals, camins cimentats, el coll de can Bordoi i la pista que puja fins el santuari del Corredor, al cor del parc natural del mateix nom, a la serralada litoral; una mica de tot.
Una prèvia: malament si aneu amb mentalitat de carretera i malament si aneu amb el cap pensant en BTT. Aquesta és una bici de metxa llarga, que no s’atura enlloc, que no li fa fàstic a cap terreny i que està pensada per assaborir el trajecte, l’escapada o el llarg viatge. Així en gaudireu molt; d’una altra manera hi patireu. Rodant es comporta molt millor del que els pneumàtics fan pensar d’entrada. Va fina com la seda i convida a baixar pinyons. Per carreteres interiors d’aquelles que, sense adonar-te, piquen amunt, és millor oblidar-vos del plat gran que usaríeu amb la bici de carretera. Amb el plat de 42 dents i els vuit pinyons (18-36) arribareu a tot arreu ben contents. I quan la carretera es posa decididament costa amunt, les 30 dents del tercer plat us portaran allà on vulgueu, ja sigui per asfalt o per terra. L’alçada de la direcció us farà oblidar les ganes d’atacar pujant. Contempleu el paisatge que quan us piqueu amb els col·legues no teniu temps de veure. Potser un casset amb més pinyons satisfaria esperits més exigents, però també complicaria tècnicament la màquina. La senzillesa és un objectiu que no hem de perdre, i el Shimano HG50 el dona abastament.

El que queda curt, i això a les baixades es nota per l‘inèrcia del pes que han d’aturar, són els cantilever Tektro CR 520. De primer vam pensar que era la falta de ‘gripp’ en ser nous, però no. Decididament, els frens queden una mica per sota de la qualitat de tota la màquina. És l’únic però que li posem a la bici.
Un detall per a una màquina que, si no som esportivament exigents, només fa que transmetre bones sensacions. On trobareu més plaer que el de deixar l’asfalt quan us en canseu i endinsar-vos per camins i boscos; o fer travesses i viatges i, en tornar-se, fer-la servir a l’endemà per anar a la feina o la uni?