Ni l’ajuntament de Barcelona, ni molts altres ajuntaments governats pel PP, estan a favor de l’obligatorietat del casc per circular per ciutat. Es dona el casc de que, a la capital catalana, el propi germà del ministre, portaveu del grup municipal del PP, s’oposa a aquest punt de la reforma del codi de circulació.
Ara seran les ciutats què disposen de bicicleta pública les que liderin l’oposició. El casc obligatori mata el Bicing; els ajuntaments no poden posar cascos públics al costat de cada bici. A Israel, Austràlia i Nova Zelanda, tres dels pocs països on el casc és obligatori tant per carretera com per ciutat, la seva implantació va suposar un descens del 40% en l’ús de la bicicleta. Per contra, a Holanda, on el 27% dels desplaçaments es fan en bici, Dinamarca, amb el 18 i Alemanya, amb el 10, el percentatge d’usuaris del casc no passa del 5% (Dinamarca). Als Països Baixos és del 2 i a Alemanya de l’u. L’únic mort l’any passat a Barcelona va ser una dona atropellada per un camió que no va respectar el carril bici (on no serà obligatori el casc). El casc no ho hauria evitat.
L’obligatorietat de portar casc actua directament contra la mobilitat sostenible, la millora de la qualitat de l’aire i la salut dels ciutadans, es percep com a inútil i resulta incòmode, segons tots els estudis. El RACC també s’oposa al canvi normatiu.
Cada anys hi ha més morts entre la gent que es banya a les platges que no pas entre els ciclistes, obligaran a tots els banyistes a entrar a l’aigua amb un flotador amb un aneguet? Al cap i a la fi fa més morts el sedentarisme que els pedals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada