Lisboa no és una ciutat fàcil per a les bicicletes. Aixecada entre set turons, amb el centre travessat per les vies del tram i amb voreres i calçades fetes amb les lliscants pedres que pacienment col·loquen els calceteiros (un art més que un ofici), la ciutat posa difícil el trànsit en bici.
Però com que pot més l'afició, la moda o el que vulgueu, aquí les bicicletes elèctriques estan guanyant adeptes més que a altres ciutats.
Per tot plegat, la xarxa de carrils bici no és gaire extensa. A les zones de nova urbanització n'hi ha d'aquells que comencen en el no res i acaben enlloc, però on estan més consolidats i utilitzats són a la part baixa, a tocar del Tejo. A banda del carril bici que porta des de Terreiro do Paço fins més enllà de Belem, a l'altre costat, a la zona d'Oriente on es va fer l'expo 1998, és on els dies festius es pot veur emés gent en bicicleta. I com que és una zona de nova urbanització, també és on hi ha més quilòmetres de carril.
Però els carrils bici de Lisboa no poden ser una vulgar cinta asfàltica de color vermell, com arreu. Si ells han convertit el paviment en art urbà, també han de dissenyar carrils bici d'acord amb aquestes formes. Fixeu-vos en la foto. Quan plou aquest carril ha de ser una pista de patinatge, però qui va en bici a Lisboa quan plou?
La resta dels dies és encantador.
Quaranta anys després de la Revolució dels Clavells, els portuguesos saben que les bicicletes a la ciutat són un instrument de transformació: revolucionari. Per pujades que hi hagi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada