10/2/14

La memòria del poeta Enric Sòria va en bicicleta

L'últim estiu de la quietud

Degué ser al voltant de 1974,
quan passàvem, els meus pares i jo,
estius inacabables vora l'hort
--que acabàrem venent, molts anys després,
i que llavors mon pare treballava
deixant-hi el lleu i el cor de sol a sol--,
en una casa sense electricitat
ni aigua corrent, amb pou, figuera i parra,
i hamaques a les nits per contemplar
la vasta meravella de les constel·lacions.
Tot just tenia setze anys, i potser creia
amb recel que el futur era tan ampli
i tan inaferrable com el món.
Llavors jugava sol, anava en bicicleta,
m'ignorava i em proposava reptes
sense sentit, i per això inflexibles,
pels llargs camins de terra, rostos i pedregosos,
que els tractors esbotzaven jorn a jorn
com la pell d'una serp torrada al sol.


Hi havia una baixada de desnivell abrupte
que de sobte acabava en un revolt tancat
entre marges de pedra alçats a plom.
Cada dia buscava aquest revolt
com la presa afamada busca l'ham.
La bicicleta anava accelerant,
primer de mica en mica, després en una ràfega
de vent. Els tarongers crepitaven al sol
com una flama verda de cobejós metall
i sentien de lluny cançons de llauradors.
De colp, una urgència de vol s'ho enduia tot.
Ja no es podia frenar sobre la grava
i la prudència i la temeritat
bruscament s'anul·laven en l'impuls.
Calia jugar a fons, sense pensar-s'ho gens,
abatre's just en el moment precís,
anar traçant una corba perfecta
entra l'aire i la pols, dreçar-se en el centre mateix
i deixar que la inèrcia, vertiginosament,
complira a dreta llei la seua part del pacte. 


No sempre me n'eixia, Alguna volta
vaig redolar per terra o contra els rocs.
Alguna volta em vaig fer mal de veres.
Però insistia, un dia rere l'altre,
com una prova sense jutges ni públic,
sense motiu ni qualificacions.
Senzillament perquè tot era allà:
el revolt del camí, la llum enfefradora,
l'aire batent als polsos o l'ànsia de saber
si és que n'era capaç. Sentia la duresa
del manillar cromat, el séc creixent del dubte,
la levitat del vol, el goig de l'equilibri
i la pura harmonia d'una dansa instantània
ingràvida i secreta oferida a ningú.
La plena perfecció del moviment
il·limitat, com un univers propi.


En acabant, tornava cap a casa,
ferit o il·lés, per les altes costeres,
i mirava la vall com si jo fos un altre
--sentia que era bella i que en formava part--
amb un estrany ferment d'exultació
que apaivagava un punt la incertesa de fons
que m'obligava a aquest tenaç, inútil
i gloriós ritual d'iniciació.

Molt enllà del camí, hi havia la ciutat
i el futur, cada dia una mica més pròxims
i a penes entrevistos, com un tel,
amb la vaga aprensió que ha de sentir
el viatger que albira, des de lluny,
el lloc on ha de viure, obrint-se davant seu
amb una vastedat desconeguda.

Enric Sòria
De 'Arqueologia', (editorial Bromera)
Premi alfons el Magnànim



20/1/14

Agrupació cicloturista Miqui Puig, una colla musical que aviat recorrerà les carreteres del país


'Vos trobava a faltar' és el primer tema que es difón del nou treball de Miqui Puig i la seva banda, l'agrupació cicloturista. Homenatge implícit als nombrosos ciclistes que voltem per l'Ametlla del Vallès, poble d'en Miqui i on ja va presentar alguns temes al seu tradicional concert de Nadal (que ell ha dit que és el darrer)

CLIQUEU AQUÍ PER VEURE EL VÍDEO del nou tema de Miqui Puig

16/1/14

Altaïr tornarà a la primavera, i ara ofereix a la web un reportatge sobre Munic en bicicleta

Després d'haver-se deixat d epublicar fa uns mesos, la revista de viatges Altaïr ja està preparant el seu retorn per la primavera d'enguany. De moment va donant un tast del seu material a la web. Ara ofereix un interessant reportatge sobre Munic en bicicleta.

(foto: Altaïr)
La gent d'Altaïr mai no s'ha rendit a les dificultats, seria com dir que un viatger renuncia al seu projecte per què el tren arriba tard. Si fos així en aquest país ningú mai no hauria anat de viatge. Aquesta propera primavera prepara el retorn. Ho podeu veure al seu web: http://altair.es/web/. De moment la revista ha creat una bona pàgina web què, en la seva darrera actualització, ofereix un interessant reportatge titulat PEDALANT PER MUNIC, i al que podeu accedir des de l'enllaç. Sabieu que la capital bavaresa te 1200 quilòmetres de carril bici, tants com distància la separa de Barcelona? Doncs a que esteu esperant per a descobrir-ho; primer a Altaïr, i després a la pròpia ciutat.
Si voleu accedir a la web d'Altaïr, us podeu registrar aquí: http://www.altair.es/web/promotions
Us mantindrem informats sobre com evoluciona el projecte del nou Altaïr, la revisat que també ho serà dels viatgers en bicicleta.


9/1/14

La road movie ciclista de Paul Fuster



La passada primavera el cantant nord-americà d'origen català Paul Fuster va fusionar la seva passió per les bicicletes amb la música. El dia 4 d'abril va iniciar una gira en bicicleta per tot Catalunya i part del País Valencià que va durar 60 dies, en la que va recórrer més de 2000 quilòmetres, i durant la qual va oferir 55 concerts. La bici, una  cargo similar a les populars Christiania daneses, se la va fabricar ell mateix, i la guitarra que feia servir als concerts també.
Aviat es podrà veure el resultat d'aquell experiemnt al film Pauls Planet, un documental de 90 minuts, dirigit per Aleix Barba i Marc Sirisi. Pauls Planet és una espècie de road movie que permet a l'espectador submergir-se en el particular món del cantautor folk i, poc a poc, completar un íntim retrat d'una persona que frega els límits humans, a través de les diseccions de, entre d'altres, Gerard Quintana, Joan Pons “Petit de Cal Eril”, Xarim Aresté, Valentí Fuster, Pau Gener o Juanjo Muñoz.
A la gira Fuster va presentar els temes del seu proper disc, que està acabant de compondre i enregistrar després de publicar  'Repte' (Chesapik, 2012). Amb aquell repte Fuster volia demostrar que un estil de vida sostenible i alternatiu al capitalisme consumista es pot compaginar amb l’activitat musical professional. Paul Fuster sol difondre la seva obra allunyant de les promocions musicals convencionals.
La ruta ciclista i els concerts van arrencar a Cardona, d'on són les arrels familiars del músic, i cada etapa recorria entre 15 i 60 quilòmetres. Els primere concerts van ser a Gironella, Torelló, Olot, Colera, La Bisbal D’Empordà, Sant Esteve de Llèmana i Banyoles.
Vegeu el trailer de Pauls Planet

20/12/13

Groningen: la ciutat de les bicicletes

La ciutat holandesa de Groningen (190  mil habitants) va decidir, ja a la dècada de 1970, posar en marxa polítiques actives perquè fos més fàcil caminar i anar en bicicleta, i així desincentivar l'ús d'automòbils al centre de la ciutat. Gràcies a que es va peatonalitzar alguns carrers, es van crear carrils bici a tot arreu, i es va aprovar un patró de circulació de transport únic que prohibeix els vehicles de tall a través de la ciutat, Groningen en realitat va fer dde la bicicleta - en la majoria dels casos - l'opció més ràpida i més preferida de transport.
El cineasta Clarence Eckerson Jr. va viatjar a la ciutat holandesa, va quedar impressionat per l'onada ciclista dels seus ciutadans i n'ha fet aquest documental, titulat Groningen: The World's Cycling City, del qual ara en podeu veure un bon fragment.


18/12/13

La Roda Copenhaguen, estalviar esforç i consum

Acumular per consumir quan cal, aquest és el principi de la Roda Copenhagen, un invent desenvolupat per la capital danesa i el cèlebre Institut de tecnologia de Massachusetts (MIT).



El principi no pot ser més racional: quan pedalem generem més energia de la que necessitem. Si som capaços d'acumular-la per a gastar-la quan més falta ens fa, a les pujades, obtindrem una ajuda al pedaleig neta, gratuïta i eficaç. Aquest és el principi d'aquest invent desenvolupat pel MIT i la ciutat de Copenhagen. Però encara hi ha més. Per a poder utilitzar la Roda Copenhagen no calen màquines costoses ni adaptacions complicades; només heu de canviar la roda del darrera de la vostra bici. Més fàcil, impossible. Vegeu el vídeo o aneu a la pàgina web.