Un silenci sospitós

El silenci rotund sobre l’accident de Vilafant que va costar la vida a una dona que creuava la carretera quan passaven els darrers ciclistes d’una cursa és molt sospitós. Com és que no s’ha fet públic l’informe policial? Com és que La Vanguàrdia no ha desfermat la seva habitual campanya per criminalitzar els ciclistes?
Com pot ser que l’alcaldessa declarés a TV3 que no en tenia noticia de que cursa ciclista absolutament legal creuava el seu municipi? Perquè la Federació Catalana de Ciclisme no ha fet cap explicació pública de la seva versió dels fets (al menys que l’hagin recollit els grans mitjans? Es va dir que era un grup de ressagats, però els ressagats formen part de la cursa, i darrera d’ells sempre ha d’anar la moto de policia amb la bandera verda encarregada d’obrir de la carretera a la lliure circulació de vehicles i vianants? On era aquest agent? Sabeu que aquests ressagats només van arribar a meta amb dos minuts de desavantatge respecte el grup principal? Qui va autoritzar a obrir la carretera amb tant poc marge de temps entre els primers i els darrers? Perquè TV3 va culpabilitzar maquiavèl·licament els ciclistes el dia de l’accident sense tenir informació veraç dels fets?
Una possible resposta la donen els mateixos sindicats de la policia autonòmica en les seves protestes contra les retallades del conseller Puig: hi havia menys efectius dels necessaris i demanats per cobrir amb garanties de seguretat la prova. Potser per això hi ha aquest silenci imposat i tantes preguntes sense resposta.