Per la calçada o per la vorera

Una enquesta assegura que el 81% de ciclistes de Barcelona només deixaran d’anar per la vorera quan se sentin segurs a la calçada; és a dir, quan els carrils bici siguin segregats, d’amplada suficient i els enllaços entre ells no representin un perill. La vida abans que res, lògic. 

Pedalant per la plaça del pintor Pere Màrtir Biada, a Mataró

Això vol dir que, per treure les bicis de la vorera, com reclama a crits bona part de l’electorat de CiU, calen inversions importants. Però Barcelona no te pressupost per aquest any (està prorrogat), i els diners per a facilitar la circulació segura dels ciclistes no arribaran a la xarxa viària. O sigui, les bicis seguiran per la vorera allà on el perill per a la integritat dels usuaris és evident. Què es pot fer enfront aquesta situació? Pedagogia, educació i convivència. Les associacions d’usuaris de la bici, les botigues del ram, la guàrdia urbana, els sindicats del taxi, TMB, els clubs de conductors, els casals dels avis, les associacions de veïns, els mitjans de comunicació, l’alcalde i els regidors, les associacions de comerciants, les escoles i universitats, el bicing i tothom ha de fer prendre consciència a vianants i ciclistes de què cal conviure a certes voreres si volem evitar accidents amb ferits i morts. És la única solució a curt termini.

A cap ciclista n li agrada pedalar per la vorera, és incòmode i estressant. Però encara menys els agrada anar en bici per unes calçades amb un risc evident per a la seva integritat. La solució és ben senzilla: el mal menor.

Convertim aquest mal menor en una oportunitat per aprendre a conviure; respectem sempre el més dèbil i compartim el que tenim. Si la crisi ens està ensenyant a ser més solidaris i generosos amb els que la pateixen amb més duresa, compartir les voreres no ha de ser impossible.

I quan l’ajuntament disposi de pressupost, exigir.

Debilitat legal
Sorprenents els comentaris a la noticia divulgada per la premsa diària. La majoria d'intervencions dels lectors són per exigir que els ciclistes incívics siguin perseguits per la policia. Perquè aquests mateixos lectors no exigeixen amb la mateixa contundència verbal a la policia que persegueixi les furgonetes que aparquen en doble i triple fila, damunt de les voreres o als carrils bici? O als automobilistes que tomben a dreta o esquerra sense posar mai un intermitent? O als autobusos que creuen tres carrils sense encomanar-se a ningú? O als motoristes que circulen per les voreres?
Amb la bici, un vehicle no només dèbil en la integritat sinó en la seva cobertura legal, tothom si atreveix, maleducats inclosos, i no hi ha més ciclistes incívics que conductors de vehicle a motor.
Però, és clar, com que el món és ple de valents, qualsevol creua un semàfor en vermell si ve una bici; ara, si ve un cotxe...