Peripècies a alta velocitat

El tren d’alta velocitat us portarà de Barcelona a Sevilla amb 5 hores i 25 minuts, un avenç notable si tenim en compte que, amb el clàssic exprés conegut com ‘el sevillano’ (el catalán’ quan feia el trajecte en sentit contrari), es podia trigar fins a 21 hores. Ara, el que no canvia són les maneres de fer, caòtiques, improvisades i arbitràries, de la companyia. 

L'AVE a l'estació de Santa Justa (foto Ferro Rail.com)

Els trens Talgo que cobreixen aquesta línia (que no passa per l’estació d’Atocha) tenen un espai destinat als equipatges ridícul de tan escarransit. Els gerents de al línia deuen pensar que tots els viatges de l’AVE són gent de negocis que només porta el tablet i dues mudes en una cartereta de cobrador. I no és això, i menys encara durant les festes. Els viatgers de l’AVE Barcelona-Sevilla van a visitar la família, tornen d’una llarga temporada de treball o estudi fora de casa o van a fer turisme per conèixer una o altra ciutat. Porten maletes, motxilles, bosses de ma amb regals, capses....o bicicletes plegables, les úniques que es poden transportar en un AVE segons una llei no escrita (que és la millor, doncs es pot manipular la seva interpretació).

Traslladar tot aquest embalum en un tren amb uns combois a penes sense espai per als equipatges, converteix el modern, ràpid, sofisticat, cosmopolita, europeu i caríssim AVE en un sevillano rapidet. L’espectacle de maletes apilonades a la plataforma de qualsevol manera, gent grimpant per intentar encabir com sigui els seus paquets a la safata superior, protestes de viatgers, suades i corredisses, acaben destarotant el personal de la companyia, que comença a donar ordres per intentar endreçar el batibull. I qui paga aquesta falta de previsió a l’hora de dissenyar un tren? Imagineu-vos-ho.

   -Cielos, biciciletas. Esto no lo puede poner usted ahí!

   -Perdoni senyoreta,però la companyia les considera un equipatge normal i corrent.

   -Bueno, pero póngalas en el portaequipages superior.

   -Que no veu que és de vidre i el ratllaré? A més, aquí queden ben travades, i a la safata aniran d’una banda a l’altra durant tot el trajecte.

   -Bueno, pues aquí no pueden estar.

   -Però si ja hi van venir! I era en aquest mateix comboi i amb el mateix personal; vostè mateixa les va veure i no va dir res.

Al final, com que no te cap argument, les fa treure d’on estan i posar-les en una lleixa més fonda d’un altre vagó on, simplement, la única diferència és que ocupen més espai i impedeixen posar-hi unes quantes maletes.

Coses del ‘sevillano’ d’avui; rapidet, modern i car, si, però amb el tradicional esperit tercermundista marca de la casa. Amb la RENFE no se sap mai. L’Aventura del viatge comença ja en arribar a l’estació. Que més voleu.