26/6/12

Cap a la societat de la bicicleta (1): La gestió política de la nova realitat

El foment de l’ús de la bicicleta està en via morta. El darrer any, les noticies sobre el retrocés en les condicions per a la circulació en bicicleta a diversos municipis, el bloqueig absolut de les polítiques de mobilitat en favor de la bicicleta que havia iniciat l’anterior govern de la Generalitat i que l’actual ha paralitzat per falta de voluntat política, i l’erràtica política respecte de la bicicleta de l’ajuntament de Barcelona (que avui diu una cosa i demà una de diferent), han frenat l’expansió de l’ús de la bicicleta com a model de mobilitat sostenible.

Comptador de ciclistes a Copenhaguen
No són pocs els ajuntaments què han cedit a les pressions de botiguers mal informats i de grups de pressió de veïns, conductors egoistes i ignorants de la realitat. En general podríem dir que a la dreta (convergent, popular o independent), no només no li interessa la bici, sinó que està disposada a tornar a posar la mobilitat urbana a nivell de les pitjors èpoques de trànsit, col·lapses i contaminació.
La realitat, però, és tossuda, i per males pràctiques respecte de la sostenibilitat que facin les administracions, els usuaris han decidit ja fa temps fer seves les ciutats a cop de pedal, i no pensen pas rendir-se. La revolució ciclista està en marxa i no s’atura. El creixement exponencial de ciclistes urbans, esportius i de lleure; l’augment del volum de negoci que genera el sector i la lenta, però imparable, millora de la percepció que molts mitjans de comunicació, entitats i ciutadans tenen cada dia cap a la bici i els ciclistes, sens dubte ho demostra. I la revolució de la bici no tindrà només efectes en la mobilitat urbana, aquest només és el principi. Està demostrat que l’ús de la bicicleta, a més d’afavorir la salut i l’empatia, desencadena tot un seguit de tendències en consum responsable, civilitat, cultura i responsabilitat social que ajudarà, sens dubte, a fer una societat més sostenible, solidària, culte i feliç, perquè no intentar-ho, doncs?
Potser és això el que fa por a les administracions i partits polítics que les governen, que els ciutadans se’ls rebel·lin per la via més difícil de combatre: la responsabilitat social i el compromís cívic.


Aparcament de bicis davant l'estació de tren d'Helsingor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada