La millor època per gaudir de la bicicleta.
Que res no us deturi quan sortiu a pedalar pel món.

Qui vol prohibir alguna cosa amaga

El Periódico de Catalunya fa una pintoresca enquesta entre els seus lectors sobre la regulació de la circulació en bicicleta pel Parc de Collserola. El resultat, a més de gens científic, és evident: la majoria hi està d'acord; alguns fins i tot volen prohibir les bicis. Ens hauria agradat que demanessin la prohibició de circular amb vehicles a motor pel medi natural amb el mateix vigor, la natura i el medi ambient hi sortirien guanyant de veres. Però és clar, el cotxe no què és símbol de civilització; les bicis si, què són coses de ximples.

A Collserola i arreu hi ha ciclistes brètols que no respecten res, de la mateixa manera que, a Collserola i arreu, hi ha passejadors de gossos que els porten sense lligar, no recullen la merda i, quan es llença damunt d'algun pobre incaut, diuen allò de: 'només vol jugar' (sense tenir en compte si l'altre vol jugar amb la bèstia o no); hi ha excursionistes que desfilen ocupant el camí de banda a banda com si només fos per ells i s'empipen quan els diu que et deixin pas; hi ha pixapins que omplen la natura de deixalles, parlen a crits i posen música a tota llet; hi ha genets a qui tant els dona que hi hagi gent a peu a prop, per què el camí és d'ells; hi ha automobilistes que es posen amb el seu turisme per tots els corriols ofegant de pols a tothom qui hi camina i destrossant els camins i hi ha gent educada i correcta que va en bici, passeja el gos, va d'excursió o munta a cavall.

Què hem de fer amb tota aquesta fauna muntanyenca? Prohibir-ho tot i que només puguin gaudir de Collserola aquells a qui l'alcalde emeti un carnet de bona conducta?

La Llibreria 22 és amiga de les bicicletes

En Guillem Terribas, propietari de la Llibreria 22 de Girona, va veure a Berlín que davant de totes les llibreries hi havia un aparcament per a bicis. Quan va tornar a casa no va dubtar a demanar a l'ajuntament permís per posar-ne un, i el consistori gironí li va instal·lar. La 22, llibreria progre de culte de Girona, també posa al carrer cistells de llibres d'ocasió sense por al robatori.
Les bicicletes són per la 22. Estaria be que la resta de llibreries del país fessina ccions en favor de la bicicleta i la mobilitat sana i sostenible com la llibreria gironina. Les llibreries, les biblioteques i tots els centres culturasl hauria de ser capdavanters en promoure l'ús de la bicicleta.
Al cap i a la fi, la bici és cultura.

En Guillem Terribas ha incorporat aquesta entrada al blog de la Llibreria 22:
http://llibreria22.blogspot.com.es/2014/03/la-llibreria-22-es-amiga-de-les.html

La memòria del poeta Enric Sòria va en bicicleta

L'últim estiu de la quietud

Degué ser al voltant de 1974,

quan passàvem, els meus pares i jo,

estius inacabables vora l'hort

--que acabàrem venent, molts anys després,

i que llavors mon pare treballava

deixant-hi el lleu i el cor de sol a sol--,

en una casa sense electricitat

ni aigua corrent, amb pou, figuera i parra,

i hamaques a les nits per contemplar

la vasta meravella de les constel·lacions.

Tot just tenia setze anys, i potser creia

amb recel que el futur era tan ampli

i tan inaferrable com el món.

Llavors jugava sol, anava en bicicleta,

m'ignorava i em proposava reptes

sense sentit, i per això inflexibles,

pels llargs camins de terra, rostos i pedregosos,

que els tractors esbotzaven jorn a jorn

com la pell d'una serp torrada al sol.

Hi havia una baixada de desnivell abrupte

que de sobte acabava en un revolt tancat

entre marges de pedra alçats a plom.

Cada dia buscava aquest revolt

com la presa afamada busca l'ham.

La bicicleta anava accelerant,

primer de mica en mica, després en una ràfega

de vent. Els tarongers crepitaven al sol

com una flama verda de cobejós metall

i sentien de lluny cançons de llauradors.

De colp, una urgència de vol s'ho enduia tot.

Ja no es podia frenar sobre la grava

i la prudència i la temeritat

bruscament s'anul·laven en l'impuls.

Calia jugar a fons, sense pensar-s'ho gens,

abatre's just en el moment precís,

anar traçant una corba perfecta

entra l'aire i la pols, dreçar-se en el centre mateix

i deixar que la inèrcia, vertiginosament,

complira a dreta llei la seua part del pacte. 

No sempre me n'eixia, Alguna volta

vaig redolar per terra o contra els rocs.

Alguna volta em vaig fer mal de veres.

Però insistia, un dia rere l'altre,

com una prova sense jutges ni públic,

sense motiu ni qualificacions.

Senzillament perquè tot era allà:

el revolt del camí, la llum enfefradora,

l'aire batent als polsos o l'ànsia de saber

si és que n'era capaç. Sentia la duresa

del manillar cromat, el séc creixent del dubte,

la levitat del vol, el goig de l'equilibri

i la pura harmonia d'una dansa instantània

ingràvida i secreta oferida a ningú.

La plena perfecció del moviment

il·limitat, com un univers propi.

En acabant, tornava cap a casa,

ferit o il·lés, per les altes costeres,

i mirava la vall com si jo fos un altre

--sentia que era bella i que en formava part--

amb un estrany ferment d'exultació

que apaivagava un punt la incertesa de fons

que m'obligava a aquest tenaç, inútil

i gloriós ritual d'iniciació.

Molt enllà del camí, hi havia la ciutat

i el futur, cada dia una mica més pròxims

i a penes entrevistos, com un tel,

amb la vaga aprensió que ha de sentir

el viatger que albira, des de lluny,

el lloc on ha de viure, obrint-se davant seu

amb una vastedat desconeguda.

Enric Sòria

De 'Arqueologia', (editorial Bromera)

Premi alfons el Magnànim

Agrupació cicloturista Miqui Puig, una colla musical que aviat recorrerà les carreteres del país

'Vos trobava a faltar' és el primer tema que es difón del nou treball de Miqui Puig i la seva banda, l'agrupació cicloturista. Homenatge implícit als nombrosos ciclistes que voltem per l'Ametlla del Vallès, poble d'en Miqui i on ja va presentar alguns temes al seu tradicional concert de Nadal (que ell ha dit que és el darrer)

CLIQUEU AQUÍ PER VEURE EL VÍDEO del nou tema de Miqui Puig

Altaïr tornarà a la primavera, i ara ofereix a la web un reportatge sobre Munic en bicicleta

Després d'haver-se deixat d epublicar fa uns mesos, la revista de viatges Altaïr ja està preparant el seu retorn per la primavera d'enguany. De moment va donant un tast del seu material a la web. Ara ofereix un interessant reportatge sobre Munic en bicicleta.

(foto: Altaïr)

La gent d'Altaïr mai no s'ha rendit a les dificultats, seria com dir que un viatger renuncia al seu projecte per què el tren arriba tard. Si fos així en aquest país ningú mai no hauria anat de viatge. Aquesta propera primavera prepara el retorn. Ho podeu veure al seu web: http://altair.es/web/. De moment la revista ha creat una bona pàgina web què, en la seva darrera actualització, ofereix un interessant reportatge titulat PEDALANT PER MUNIC, i al que podeu accedir des de l'enllaç. Sabieu que la capital bavaresa te 1200 quilòmetres de carril bici, tants com distància la separa de Barcelona? Doncs a que esteu esperant per a descobrir-ho; primer a Altaïr, i després a la pròpia ciutat.
Si voleu accedir a la web d'Altaïr, us podeu registrar aquí: http://www.altair.es/web/promotions

Us mantindrem informats sobre com evoluciona el projecte del nou Altaïr, la revisat que també ho serà dels viatgers en bicicleta.

La road movie ciclista de Paul Fuster

La passada primavera el cantant nord-americà d'origen català Paul Fuster va fusionar la seva passió per les bicicletes amb la música. El dia 4 d'abril va iniciar una gira en bicicleta per tot Catalunya i part del País Valencià que va durar 60 dies, en la que va recórrer més de 2000 quilòmetres, i durant la qual va oferir 55 concerts. La bici, una  cargo similar a les populars Christiania daneses, se la va fabricar ell mateix, i la guitarra que feia servir als concerts també.
Aviat es podrà veure el resultat d'aquell experiemnt al film Pauls Planet, un documental de 90 minuts, dirigit per Aleix Barba i Marc Sirisi. Pauls Planet és una espècie de road movie que permet a l'espectador submergir-se en el particular món del cantautor folk i, poc a poc, completar un íntim retrat d'una persona que frega els límits humans, a través de les diseccions de, entre d'altres, Gerard Quintana, Joan Pons “Petit de Cal Eril”, Xarim Aresté, Valentí Fuster, Pau Gener o Juanjo Muñoz.
A la gira Fuster va presentar els temes del seu proper disc, que està acabant de compondre i enregistrar després de publicar  'Repte' (Chesapik, 2012). Amb aquell repte Fuster volia demostrar que un estil de vida sostenible i alternatiu al capitalisme consumista es pot compaginar amb l’activitat musical professional. Paul Fuster sol difondre la seva obra allunyant de les promocions musicals convencionals.
La ruta ciclista i els concerts van arrencar a Cardona, d'on són les arrels familiars del músic, i cada etapa recorria entre 15 i 60 quilòmetres. Els primere concerts van ser a Gironella, Torelló, Olot, Colera, La Bisbal D’Empordà, Sant Esteve de Llèmana i Banyoles.
Vegeu el trailer de Pauls Planet