L'ajuntament de Barcelona fa tancar el bicibar

L’ajuntament de Barcelona ha denegat la llicència, que havia concedit per sis mesos en pla de prova, al bicibar, una original forma de fer turisme implantada a diversos països europeus que consisteix en una barra mòbil que es desplaça per la força dels pedals dels qui hi seuen. A més de deixar 11 persones sense feina i una empresa arruïnada, el consistori es destaca de nou per posar traves a tot allò que representi mobilitat sostenible i idees innovadores. 

L'empresa, que compta amb una llicència d'activitat d'exposició i venda o lloguer de bicicletes sota el nom Barcicleta SL i que va portar a terme el seu pla inicial amb l'ajuda de Barcelona Activa -l'agència de desenvolupament local del consistori-, es va veure obligada a deixar d'oferir els seus serveis el 12 d'abril. L’ajuntament els va atorgar una llicència de prova i ara ha canviat d’opinió adduint l’impacte que genera un vehicle d’aquesta mena en el trànsit (sic!) i que ’en algunes ocasions, es serveixen begudes alcohòliques’. Evidentment són excuses ridícules, doncs no suposen cap entrebanc seriós que no es pugui resoldre. El problema és que l’ajuntament mai no els ha volgut escoltar ni reunir-se amb ells per resoldre els serrells organitzatius que, lògicament, comporta qualsevol nova activitat.

Aquest tancament administratiu és una nova fita en el brillant expedient polític del regidor de mobilitat Eduard Freixedes, a qui no només els ciclistes li tenen un gran amor, sinó i que també és molt estimat al Poblenou, barri d’on és regidor de districte.

Cliqueu aquí per llegir la carta que els joves emprenedors, ara aturats, de Bicibar han penjat al seu web. També podeu veure el vídeo on expliquen els seus motius.

L'esmolet torna a la bicicleta

Fa un any i escaig que fa d’esmolet, un ofici que es nega a desaparèixer. Es va preparar la bicicleta, el torn i la transmissió de la força per moure'l de forma artesanal i, des de llavors, recorre Barcelona fent el tradicional xiulet de l’esmolet.

Quan érem petits els afiladors anaven amb bata i els seus carretons de fusta pintada de gris; ara els pocs que queden van en moto. El nostre esmolet va en bicicleta per gust i militància. De feina no li en falta, i de saviesa artesanal per fer-la, tampoc.

Quinze mil euros per un mort

Que barat surt matar algú imprudentment. La jutge de Reus ha fixat 15 mil euros de fiança pe conductor andorrà què, fins el cul de farlopa, va matar diumenge un ciclista i n’ha deixat un altre de ferit. Quan pagui la fiança sortirà de la presó i, per molt que li hagin retirat el carnet i tingui l’obligació de presentar-se cada dilluns al jutjat, se n’anirà al seu país i mai més no el tornarem a veure. Qui es molestarà en concedir una extradició per un accident de trànsit?

Aquesta és la mena de legislació que hauria de canviar el govern i no la d’obligar els ciclistes a portar el casc fins la cagadora. Amb l’enduriment ostensible de la consideració legal per l’atropellament d’un ciclista si que es legisla per la seguretat de les bicicletes a la via pública. La resta de normatives són fum i gestos dels que, habitualment, la política de tots els governs en va plena.

Fins quan aquestes imatges?

Fotos ACN

Un dels dos ciclistes ferits de gravetat aquest diumenge a la N-340 a Mont-roig del Camp (Baix Camp) després de ser envestit per un turisme ha mort a l'Hospital de Bellvitge, on havia estat traslladat, segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). El seu company segueix ingressat en estat greu a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Els ciclistes han estat envestits per un cotxe matrícula andorrana. El conductor ha donat positiu en estupefaents, i per això ha estat detingut pels Mossos.

Multar els ciclistes

Després d’una campanya informativa, aquesta setmana la policia local de Malgrat de Mar ha començat a multar els ciclistes que no acompleixin les ordenances municipals i el codi de circulació. Polèmica del casc a banda, que ja veurem com acaba i quin ajuntament l’aplica, la decisió del consistori de Malgrat és lògica i positiva per als usuaris de la bici.

La bicicleta s’ha de prestigiar socialment per a poder ser ben considerada, i per fer-ho ha de començar per respectar la resta d’usuaris de la via pública, sobretot els vianants, els més dèbils, i les normes de circulació sempre que no siguin clarament lesives o perilloses (que n’hi ha, doncs les normes només estan pensades per als vehicles a motor). Hi ha massa brètol dalt d’una bici: ximplets que fan salts i cabrioles, circulen a tota llet gairebé atropellant els vianants o van per les voreres sense cap mirament (de vegades bo i havent-hi carril bici). Aquesta mena de gentota ha de desaparèixer de la via pública si volem que la bici i els seus usuaris gaudeixin del prestigi social que es mereixen. I si no ho entenen amb pedagogia, ho hauran d’entendre amb sancions.

Ara, això si, per sancionar cal que les ciutats estiguin adaptades a la circulació en bici, i si no ho estan, les normes i qui les apliquen han de ser tolerants amb certs incompliments. El cas de circular per les voreres és el més clar. No es pot multar un ciclista que, amb cura i respecte, circuli per damunt d’una vorera en una via sense carril i amb una circulació ràpida i perillosa. I a Malgrat de mar i a tots els municipis del país hi ha vies d’aquestes.

Una empresa de Rubí farà el bicing de Dinamarca, però no obté finançament dels bancs

Que els bancs s'han convertit en els principals destorbs per a la recuperació econòmica ho sap tothom, polítics inclosos. Ara,a més, certifiquem que són els principals esculls per a un model de creixement més sostenible. Llegiu aquesta història extreta del portal 324.cat.

La falta de finançament ha impedit que una empresa de Rubí pugui fabricar milers de bicicletes per vendre a Dinamarca. Edse Inventiva va dissenyar un model de bicicleta elèctrica que ha guanyat el concurs públic per fer un "bicing" a Dinamarca, però ara cap banc els ha deixat diners per poder fabricar-lo.

Fundada el 2003, l'empresa inicialment es va especialitzar a dissenyar ancoratges per a bicicletes. El 2008 van fer el salt a la fabricació de bicicletes públiques amb la marca Urbike, uns models fabricats amb materials industrials que prioritzen la resistència dels materials.

L'any 2011, aquest model va guanyar a Dinamarca el concurs públic de Copenhaguen, per equipar amb un sistema de bicicletes públiques per a tot el país. Dotades amb una pantalla tàctil, rodes antipunxades i motor elèctric, aquestes bicicletes presenten avantatges importants davant dels sistemes habituals de bicicletes públiques, com ara que pràcticament no necessiten manteniment. "L'altre avantatge és la transmissió, que al no tenir cadena ni plats ni pinyons, anem amb transmissió de Cardan i això gairebé no té manteniment," explica el gerent de la companyia, Edu Sentís.

Fins al 2014, d'aquest model de bicicleta se'n fabricaran 11.000 a Dinamarca. No es faran a Catalunya, perquè l'empresa, tot i haver guanyat el concurs danès, no va trobar cap banc que financés el projecte. Per aquest motiu han hagut de vendre la llicència a una empresa danesa, que serà la que finalment farà el model per al seu país. Aquest estiu, les primeres Urbike, de disseny català, començaran a rodar per Copenhaguen.

Una llibreria que estima les bicis

La nova llibreria Jaimes és blanca i lluminosa, amable i oberta i culta i ciclista. Fixeu-vos en la foto que presideix la seva renovada pàgina web. La inauguren dimarts, tot i que ja hi podeu anar, en bici, a triar i remenar els llibres que us calguin per Sant Jordi...i per la resta de dies de l’any. La gent que s’estima les bicis són la nostra gent. 

La llibreria Jaimes ha estrenat nova seu al carrer València 318, entre Bruc i Llúria, on la La Montse Porta i la seva gent us rebran de molt bon grat. La Jaimes la va fundar ara fa 72 anys el seu avi, en Jaume Arnau i Pericas. Coneguda per especialitzar-se en llibre francès, les tres generacions de la família que l’han dirigida han superat tots els inconvenients haguts i per haver, fins que s’han topat amb la Llei d’arrendaments urbans i han hagut de marxar del Passeig de Gràcia, on s’havien plantat l’any 1950.

L’avi Arnau era impressor a la Barceloneta, i d’aquí li va venir el posar una llibreria. La primera Jaimes va obrir portes al número 337 de la Diagonal, entre Bailèn i Girona, molt a prop d’on hi havia el Lycée Français. Aviat va establir contacte amb alumnes i professors del centre, una avantguarda cultural en la Barcelona grisa d’aquella època. Els va començar a imprimir quaderns i llibretes, i d’aquí a importar-los llibres de lectura i estudi tot va ser un pas. Quan, deu anys després, la llibreria es va traslladar al Passeig de Gràcia 64, la Jaimes ja era un referent en tota mena de novetats editorials en francès; o el que era el mateix per l’època: en un símbol de llibertat.

La filla d’en Jaume Arnau, la Rosalia, i el seu marit, en Jordi Porta, van continuar el negoci. La neta del Jaume, la Montse, va acabar estudiant biologia; paradoxes de la vida. I es va passar quinze anys a París. I no és la primera persona que torna d’allà per ficar-se de cap entre llibres. Amb aquesta història no sorprèn que la llibreria Jaimes estimi les bicis.

Podeu llegir més sobre la històrica llibreria Jaimes cliquant aquí.