Prohibides les Brompton als cinemes Renoir

Dibuix de Víctor Martin (web Brompton)

Als cinemes Renoir, com a tants, s’hi pot menjar, beure, xerrar, xatejar, explicar la peli pel twitter i fer tota mena d’activitats que molesten la correcta visió de la pel·lícula motiu pel qual s’ha pagat; però està rigorosament prohibit per les normes (segons que diuen els porters però no s’explica a cap rètol ni a les taquilles) entrar-hi portant una bicicleta plegable Brompton, un petit objecte que te unes mides de 565mm x 545mm x 250mm, que es pot posar en qualsevol racó, que no te cap element que punxi, embruti o pugui ferir, i què no fa pudor de crispeta, ni te pantalla retroiluminada, ni fa soroll, ni parla.
Però això no importa als cinemes propietat d’Enrique González Macho, president de l’acadèmia del cinema espanyol. Els Renoir són uns cines que van de progres. Projecten pel·lícules en V.O., europees i d’autor, però són incapaços de deixar entrar una bici plegada com un paquet o d’acordar un descompte a tothom qui porti el carnet de biblioteques, com fan altres cinemes. Trobo que és una pintoresca manera de promoure que la gent vagi al cine, un espectacle en vies d’extinció, per cert.
No trobo lògic entrar amb una plegable en una sessió amb la sala plena, però habilitar una petita cambra per a dipositar-hi la bici (com fan tants locals d’espectacles a BCN) o deixar ‘seure’ la plegable al teu costat en una platea buida, si que és una actitud progressista. Molt més que projectar segons quines pelis, cosa què, al cap i a la fi, només pretén ser un negoci.
Ah, i els Renoir farien be de tenir treballant a les seves sales personal que no insultés els clients que protesten a l'aire per aquesta mesura discriminatòria. Si, empipats, sortiu al carrer Floridablanca i envieu els cines ‘a la merda’, pot ser que surti un poca-solta que us vexi tractant-vos de retardat mental (textual i hi ha testimonis).
Així es cuida el decadent negoci de l’exhibició cinematogràfica.