La paradoxa de la mobilitat urbana a El Periódico

Dues noticies publicades a El Periódico de Catalunya mostren el situació inversemblant que pateix l'ús de la bicicleta en l'àmbit urbà. Mentre Barcelona és la ciutat més congestionada de l'estat per mor del trànsit automobilístic, i per tant més contaminada, la bicicleta, un factor que facilita la mobilitat, evita la contaminació i propicia la salut, te problemes fins i tot per prestigiar-se entre els mateixos ciutadans que pateixen embussos i fums. Llegiu i judiqueu.

(foto: Ferran Nadeu/El Periódico)

Barcelona segueix sent la ciutat més congestionada de l'estat

Redacció

Barcelona és la ciutat més congestionada del'estat i ocupa el lloc 42è en el rànquing europeu, segons l'estudi 'Congestion Index 2012' de Tom Tom (www.tomtom.com/congestionindex) , que mesura el trànsit a 161 ciutats dels cinc continents i el compara amb els nivells del 2011.

De mitjana, els temps de trajecte a Barcelona són un 19% més llargs que quan el trànsit a la ciutat flueix lliurement, una xifra lleugerament per sota dels endarreriments registrats el 2011. Els pitjors dies són, en general, els dijous a l'hora punta del matí i els divendres a la de la tarda.

A causa de tot això els conductors han tingut endarreriments d'uns 25 minuts per hora de mitjana en els seus desplaçaments en hores punta. En total, un conductor que fa trajectes d'uns 30 minuts per arribar a la feina cada dia, pot haver perdut fins a 67 hores a l'any en embussos.

A l’estat espanyol, el rànquing de les 10 ciutats amb més trànsit el 2012 és el següent: Barcelona (19,2%), Palma de Mallorca (15,8%), Madrid (14,1%), Las Palmas (13,5%), Sevilla (12,6%), Múrcia (11,5%), València (11,4%), Bilbao (10,4%), Màlaga (9,9%) i Saragossa (9,2%).

Segons l'estudi, les tres ciutats més congestionades del món són Moscou (66%), Istanbul (55%) i Varsòvia (42%).

(foto Albert Bertran/El Periódico)

El ciclisme urbà busca que la bicicleta sigui un mitjà de transport de prestigi 

per Carlos Márquez Daniel

"Per a una bicicleta, un ens dòcil i de conducta modesta, constitueix una humiliació i una befa la presència de cartells que la frenen altius davant de les belles portes de vidre de la ciutat. Se sap que les bicicletes han tractat per tots els mitjans de remeiar la seva trista condició social. Però en absolutament tots els països de la Terra està prohibit entrar-hi amb bicicletes. Alguns afegeixen: 'i gossos', cosa que duplica en bicicletes i cans el seu complex d'inferioritat".

L'acidesa de Julio Cortázar al llibre 'Historias de cronopios y de famas', editat el 1962, ve molt al cas per analitzar el moment pel qual passa el ciclisme urbà a Barcelona.

El clima és temperat, els pendents escassegen i l'ús del vehicle particular baixa cada vegada més. ¿Què falta llavors perquè la bici pugui arrencar a la capital catalana? La conclusió: menys promoció i més prestigi.

S'imposa un canvi de xip, una revolució educativa i cultural que converteixi la bicicleta en un mitjà de transport de prestigi, capaç d'arraconar el cotxe i combatre la moto.