Prestigiar les bicicletes i els ciclistes

Algunes associacions d’usuaris volen promoure una campanya per a prestigiar la bicicleta i els ciclistes. És l’opció que s’hauria d’haver pres fa temps, en lloc de la reivindicació permanent, a voltes, més folklòrica que útil.

 

ciclista berlinesa esperant el canvi del semàfor

La pràctica del ciclisme millora la salut i el benestar general, facilita la mobilitat urbana, estalvia tones de CO2 a l’atmosfera i és rotundament modern i ‘fashion’. Tres arguments definitius que haurien de ser assumits per metges, urbanistes i arquitectes, biòlegs, ecòlegs i científics en general, models.... Però sovint ni uns ni altres hi pensen, o potser veuen avantatges per una banda i inconvenients per una altra, o potser no els agrada pedalar. Però això no obsta perquè no defensin i promoguin l’ús de la bici. Com ho han de fer si no estan per pedalar? A través de lobbies, que es com es generen opinions públiques favorables. A Nova York, el prestigiós músic i artista David Byrne va organitzar una sessió de debat públic i general sobre la bici a la ciutat amb la participació de tots els estaments implicats i molt de soroll mediàtic i, a partir de llavors, el camí per a la bicicleta a la ciutat es va començar a aclarir. A Catalunya cal que la bici busqui el seu David Byrne, per entendre’ns, que es creï un grup de pressió amb personatges coneguts i prestigiosos (de Ferran Adrià a Valentí Fuster passant per Andreu Buenafuente, Lluís Gavaldà, Màrius Serra, Jorge Wagensberg, Claret Serrahima, Martina Klein, Daniel Giralt-Miracle, RamonFolch, Juli Capella o Toni Soler, per dir-ne uns quants) que parlin en favor de la bici sempre que en tinguin ocasió i que les agrupacions empresarials, col·legis professionals i associacions ciutadanes hi postulin al seu fabvor. No cal dir que se’ls ha de ‘formar’ en tot el que fa referència als avantatges de l’ús de la bici. Un debat públic (que tal al Barts, Buenafuente?), amb rebombori dels mitjans i amb aquests personatges a la taula marcaria un inici de campanya fulgurant.

Però,a més, cal que els propis usuaris comencin predicant amb exemple. Els ciclistes han de ser respectuosos amb la via pública, la resta d’usuaris i l’entorn urbà en general; situant-se al seu lloc dins l’escala de la convivència a la ciutat, entre els vehicles a motor i els vianants, i acomplint estrictament la normativa i les ordenances municipals. Si no, poca cosa podrà fer tant de famós en favor d’ells.