Carreteres blanques: coll de la Torrassa del Moro

Les carreteres blanques estan de moda. Tot va ser descobrir, fa ja uns anys, la cèlebre cicloturista toscana l’Eroica, que es celebra cada octubre a Siena, i començar a aparèixer bicis de carretera per les amples pistes de les serralades litorals i les planes interiors. Total, si hi ha qui va amb BTT per carretera perquè no recórrer pistes amb una de carretera? És el millor que tenen les bicis, que qualsevol serveix per tot; sempre i quan no us considereu amb possibilitats d’anar al Tour, és clar.

 Al Maresme, la serralada litoral recorre transversalment el territori des de la mateixa llera del Besòs i fins la de la Tordera. Tot sovint la pista que la recorre (GR 92) creua les carreteres dels colls que salten del Vallès al mar: Vallensana, Conreria, Font de Cera, Parpers, Òrrius, Collet, can Bordoi o Collsacreu. La pista és, sobretot a les estacions eixutes, una autèntica ‘strade bianche’ que res te d’envejar a les toscanes, tot i que no hem comprovat si és ciclable de punta a cap per una bici de carretera; no ho creiem.
Ara bé, hi ha trams que conviden perfectament a abandonar l’asfalt, pujar pinyons i, amunt. En ser avançats, els ciclistes de muntanya flipen.
Entre les carreteres del Collet (BV 5103) i can Bordoi (B 510) hi ha un bon motiu per practicar el ciclisme com fa un segle. Des del cim mateix del Collet agafeu el camí cimentat que porta a l’ermita de Sant Pere del Coll. L’asfalt s’acaba aviat, però heu de seguir sempre amunt (i les rampes són molt costerudes a trams). El camí és bo, no ofereix cap problema de pedalada. En 1,7 kms arribareu al coll. Hi ha un trencall, també cimentat, que us portarà a la Torrassa del Moro. No deixeu d’anar-hi, la vista paga la pena. De nou al camí principal, comença el descens fins la carretera del coll de can Bordoi, molt a prop del cim ja.
Aquesta torre de guaita és a 413 metres d’alçada, a la carena dominant visualment el Vallès Oriental i el Maresme. La torre és de planta circular de 9,5 metres de diàmetre amb un alçat d'estructura cònica. Té un basament damunt del qual hi ha una segona fase constructiva que va ser restaurada a inicis d'aquest segle. Es considera que podia haver estat construïda vers la segona meitat del segle II aC. La Torrassa de Moro era una torre defensiva que controlava territori i els passos per la serralada. Recentment ha estat cedida al municipi de Llinars i completament restaurada.

Cliqueu aquí per saber més coses de la Torrassa del Moro

La torre de guaita domina la visió damunt el Vallès i el Maresme