5/3/12

Literatura i ciclisme

Fa uns mesos l’actor Carles Canut em va demanar una llista de llibres literaris on el ciclisme en fos protagonista. L’objectiu d’aquesta selecció era preparar la tercera jornada ‘Literatura i esport’ que cada any organitza la Fundació Teatre Romea. Es tracta d’oferir una visió de la relació que hi ha entre aquestes dues activitats.
Com què, tot i haver fet la selecció de les obres, a l’hora de la veritat ningú no ens ha convidat a participar-hi, posem ara a la disposició dels lectors, per ordre alfabètic, les referències de les obres que vam considerar més atractives per establir una relació entre l’epopeia literària i la ciclista.
No us direm quins llibres van seleccionar la Fundació Romea; no es merèixen més publicitat.
L'epopeia ciclista és una matèria literària excel·lent
Alpe d’Huez, El.- Javier García Sánchez (Booket)
A la sortida de l’etapa més dura del Tour de Francia hi ha un ciclista càntabre al que els seus coneguts anomenen ‘Jabato’. Te més de trenta-sis anys i ningú creu en ell. Tothom sap que és impossible que un corredor tan veterà pugui resistir. Però ‘Jabato’ s’obstina i la seva bogeria pot arribar a semblar sensata.  

Ciclista, El.- Tim Krabbé (Libros del Lince)
L’escriptor neerlandès Tim Krabbé als 29 anys, ve decidir fer-se ciclista. Havent entrenat durament per aconseguir una bona forma, i després de participar en més de 300 curses amateurs, Krabbé volia guanyar el Tour de l’Aigoual (Cévennes) de 1977. ‘El ciclista’, la seva primera novel•la; és la història d’aquella cursa.
Contra l’èpica gairebé mitològica d’altres relats literaris entorn el món del ciclisme, la novel•la de Krabbé oposa el patiment com a clau de volta que explica la condició humana. Un grup de persones, enfrontats a la duresa d’una competició d’alta muntanya, amb els lògics perills i patiments, amb tàctiques que tensen les relacions personals fins trencar-les, amb inclemències meteorològiques i amb l’inexorable final en que només un pot ser el guanyador.
La novel•la situa el ciclisme com a metàfora de la tragèdia de l’existència. Cada quilòmetre és una aproximació hipnòtica al centre d’aquest conflicte, cada moment de patiment és un instant guanyat al drama; per això al ciclista li reconforta patir damunt la màquina. Les sensacions i emocions associades a l'existència humana fan de l’individu un ésser digne.  
La bici dóna un aire culturalista, modern i joves a les ciutats (foto Brompton)
Diarios de bicicleta.- David Byrne (Reservoir books)  
David Byrne, que va ser líder dels Talking Heads i actualment és un reputat músic, artista, dissenyador i ‘performer’ amb projecció mundial, va sempre en bicicleta. I no només per Nova York, sinó per allà on la seva feina el porta: Manila, Buenos Aires, Berlín, Londres, San Francisco, Istanbul.
La militància ciclista el va portar a organitzar una jornada de vindicació ciclista al Columbus Circle de Manhattan, on hi van participar activistes mediambientals, usuaris il•lustres, artistes, i que va tenir un important ressò mediàtic i polític a la ciutat. Fruit de tot plegat és aquest llibre sobre bicis i ciclistes. No és un llibre sobre sostenibilitat, no és un llibre sobre moderneig;’ és un llibre optimista, que aporta una visió de futur positiva i que omple d’arguments polítics, vitals, econòmics i ambientals a tots els que hem escollit el camí dels pedals.  

Elogio de la bicicleta.- Marc Augé (Gedisa)
Si, com diu Marc Augé “el ciclisme és un humanisme”, llavors pedalar per les ciutats és dialogar amb la història. “El ciclisme”, -diu Augé- “ha tornat a la ciutat el caràcter de terra d’aventura”; els ciclistes són adolescents en plena descoberta de la vida.
Passejar és cartografiar la memòria; restablir el mite i reconstruir l’epopeia. Així recuperen els mites oblidats de la memòria i els usen per aixecar utopies personals, que hom creia ja vençudes, però no el ciclista, fonamentades en principis inherents a la pràctica del ciclisme: romanticisme, llibertat, solidaritat, sostenibilitat, socialització o igualtat.  
Les bicis no diferencien edat ni condició social
Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps.- Josep Mª Cuenca (Cossetània)
Per damunt dels mites i els herois hi ha les persones i Melcior Mauri és una de les grans persones que habiten el ciclisme; per això ens ha agradat que aquesta biografia sigui, per damunt de tot, un relat humà d’esforç, treball tenaç i temors fins la glòria final, o la crisi... El llibre de Josep Mª Cuenca és així; per això és un relat de factura bella i dramàtica i de lectura apassionant com es mereixen les grans gestes de les llegendes de l’esport.  

Planes d’esport.- Josep Mª Planes (Proa)
Josep Mª Planes va donar una nova dimensió al periodisme esportiu. Les seves cròniques de la “Volta” a Catalunya de 1936, guanyada pel gran Marià Cañardó, no només són encara lliçons de periodisme, sinó que expliquen un país que va fer del ciclisme unes port de masses i que creia en un futur lliure i de progrés.  

Una història amb bicicleta.- Ron McLarty. (Empúries)
Què li pot passar pel cap a un home que ho ha perdut tot en un temps escàs: pares, germana, feina, casa o dignitat? L’únic que li queda és la seva vella bici de joventut, i amb ella es disposa a recuperar la seva memòria pedalant en direcció a l’altra extrem del país, la costa Oest, on ha d’enterrar la seva germana. Una road-movie ciclista.  

Vida sobre ruedas, La.- Miguel Delibes (Planeta lector)
Dos tendres relats dirigits al públic jove on l’escriptor narra la seva afecció al ciclisme i el motociclisme, alguna d els seves aventures i, sobretot, l’enorme plaer que suposa sentir el vent a la cara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada