Logo de l'editorial |
I de Senan al món, els quatre primers títols de Cultura ciclista són ja a totes les llibreries: ‘El chivo expiatoiro’, de Verner Moller, un treball d’investigació periodística sobre l’estrany cas de Michalel Rassmussen, expulsat del Tour del 2007 sense haver comès cap infracció; ‘Un diablo llamado dopaje’, del mateix autor, una visió discordant i crítica als sistemes de lluita contra el dopatge; ‘Mañana salimos’, de Jean Bovet, una crònica dels dies de ciclista de l’autor i el seu germà, i com la bici els va fer sempre feliços i ‘Inventando el ciclismo’, la biografia de Charles Terront, el primer ciclista professional de la història i guanyador de la primera París-Brest-París, que l’any 1891 va inspirar Henry Desgrange per a crear, l’any 1903, el Tour.
De moment publicarà traduccions, donada l’escassa tradició que hi ha aquí de llibres sobre història i cultura del ciclisme, però no es tanca a res. Nosaltres ja estem esperant una traducció de la important ‘Histoire du cyclisme’, de Jean Paul Olivier; un títol que consagraria a Cultura ciclista.
Podeu adquirir els llibres a través del web de l’editorial o en qualsevol llibreria.
Una biografia fundacional
Charles Terront va néixer l’any 1857, va aprendre a anar en bicicles per un repte amb un dels seus germans, va fer de la velocipèdia (llavors es deia així) el seu mitjà de vida fent de missatger per diaris, la borsa i agències de noticies i, amb el temps, es va fer velocipedista professional, probablement el primer. Va competir al Regne Unit i va guanyar tot el que hi havia per guanyar. Va viure el procés de canvi dels bicicles de roda gran a les bicicletes de cadena i de les rodes massisses al primer pneumàtic; Michelin va ser espònsor. Però Terront va passarà a la història del ciclisme per una sola cursa: la París-Brest-París de 1891. Des del dia que va veure la convocatòria de la cursa va pensar que aquella seria ‘la seva cursa’. I així va ser.
Una biografia fundacional
Charles Terront va néixer l’any 1857, va aprendre a anar en bicicles per un repte amb un dels seus germans, va fer de la velocipèdia (llavors es deia així) el seu mitjà de vida fent de missatger per diaris, la borsa i agències de noticies i, amb el temps, es va fer velocipedista professional, probablement el primer. Va competir al Regne Unit i va guanyar tot el que hi havia per guanyar. Va viure el procés de canvi dels bicicles de roda gran a les bicicletes de cadena i de les rodes massisses al primer pneumàtic; Michelin va ser espònsor. Però Terront va passarà a la història del ciclisme per una sola cursa: la París-Brest-París de 1891. Des del dia que va veure la convocatòria de la cursa va pensar que aquella seria ‘la seva cursa’. I així va ser.
Portada de la biografia de Charles Terront |
El propi Terront narra una vida plena de reptes, coratge, esforç, curses, èxits i més d’un fracàs a ‘Inventando el ciclismo’. Revisat per Louis Braudy de Saunier, el text de Terront, a voltes innocent però sempre amè i capaç de descobrir al lectors una part fonamental de la prehistòria del ciclisme, i com l’esport va seduir les modernes societats francesa i britànica de finals del XIX, és un bonic rendonée per una època respecte de la qual ben pocs ciclistes d’avui en dia, tant afeccionats com professionals, en saben res.
El pròleg del propi editor, en Bernat López, arrodoneix agradablement la funció historicista del llibre, documenta el lector abastament, i predisposa a devorar la biografia en un parell de dies. Un llibre imprescindible per a qualsevol que es senti ciclista, no importa la seva condició física ni els quilòmetres que faci cada any. Un llibre per entendre per què som milions els que pedalem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada