Cap a la societat de la bicicleta (2): L'irreversible protagonisme a les ciutats intel•ligents

Les ciutats modernes van passar del model de creixement industrial al de serveis a finals de segle XX. El següent pas és constituir-se com a societat intel·ligents, això és: comunitats que fonamentin el seu progrés en la sostenibilitat ambiental i energètica, la tecnologia al servei de la qualitat de vida i el desenvolupament d’una nova i industria de sectors punters que aportin un alt valor afegit a la producció. És aquest el concepte de les smart city, (ciutats intel·ligents). En aquest model de vida urbana la bicicleta hi te molt a dir. 

Aparcament de bicis a l'estació de tren de Norreport (Copenhaguen)

La bicicleta acompleix tots els preceptes per a ser protagonista de la vida quotidiana a les smart city: és el símbol de la sostenibilitat ambiental, energètica i de mobilitat, és una tecnologia que incideix directament en la qualitat de vida, i s’està consolidant com un sector industrial i econòmic emergent. Les ciutats que volen convertir-se en smart city, i Barcelona presumeix de ser-ne capdavantera, han de situar la bicicleta en un primer pla. En aquest sentit, l’aposta va molt més enllà dels carrils bici o el Bicing; ha de ser una disposició integral envers tot el sector, cal fer-lo partícip i protagonista de la transformació de la societat cap als nous models de convivència i progrés.

Facilitar l’ús de la bici al carrer i als transports públics; difondre’n els seus valors de salut, educatius i de lleure a les escoles, sanitat i associacions; promoure la convivència amb la resta d’usuaris de la via pública limitant progressivament els privilegis dels usuaris menys sostenibles (vehicles a motor) i conquerint aquest espai per a vianants i ciclistes; conscienciar tots els sectors ciutadans (comerç, institucions, hostaleria) perquè afavoreixin la vida quotidiana al ciclista pot ser més barat i eficaç a mig termini que un sistema de bicicleta pública.

L’impuls a la mobilitat sostenible que ha fet el Bicing és innegable, però impossible de mantenir a la llarga i perjudicial per a la resta del sector. Les ciutats més avançades en l’ús de la bicicleta han deixat de donar aquest servei. Un cop s’ha aconseguit el primer estadi, que molta gent pedali, cal anar cap al segon, que aquesta gent es compri la seva pròpia bici i tingui possibilitats reals d’utilitzar-la. Per això cal que la ciutat deixi de ser un medi hostil.

Vagó per a bicis en un tren de rodalies danès

En aquest procés l’impuls administratiu és fonamental, però no és únic. La gestió de polítiques per afavorir la bici han de tenir també com a objectiu el progrés econòmic i tecnològic. La universitat, la industria, el comerç i els serveis han de tenir en la bicicleta i el seu entorn una de les potes de la seva participació en la construcció de l’smart city. La recerca tècnica en tot el que fa referència a l’ús de la bici és un dels territoris amb molt de futur i encara per explorar. La tradicional industria de producció de bicicletes (i tots els elements afins) és avui un sector on es valora més l’I+D. Des de l’ús de materials lleugers a la bici elèctrica, passant pel disseny de bicis plegables i eficaces, els nous teixits per a la roba ciclista, la moda (Cycle Chic) o les infraestructures urbanes (aparcaments, senyalització, paviments...), hi ha un enorme mercat per abastir en aquest camp. Activar aquest sector econòmic és crear llocs de treball en una indústria amb futur, neta i puntera.

Afavorir l’ús de la bicicleta per caminar cap a la ciutat intel·ligent depèn també del compromís d’uns sectors que són agents essencials en l’avenir de la ciutat: comerç, hostaleria i institucions i empreses culturals. La implicació d’aquest àmbit (facilitant l’accés, l’aparcament, la informació i el lloguer en el cas dels hotels) és central per què la ciutat deixi, poc a poc, de ser un medi hostil per als ciclistes.

La ciutat, i la societat, que volen ser intel·ligents han de caminar en aquest sentit. És incomprensible, incompatible i contradictori avançar en el concepte smart city sense posar en valor i donar protagonisme a la bicicleta.