Bicicletes a la cubana

Prop del mercat de Sant Rafael (Centro Habana)

Pels carrers de Viñales

A meitats de segle XX occident vam abandonar la bicicleta en favor del cotxe i ens van creure rics. Ara ho paguem, és clar, mentre maldem per tornar a la bici com a mitjà de transport personal. Per aquell mateix temps, la revolució cubana va aturar una història que els abocava al pou d’un capitalisme depredador i corrupte, a un pas del racisme, i va abandonar l’automòbil. La resta del món els va creure pobres, però no viuen en gran pitjor penúria que la que estem passant ara nosaltres (un altre tema és el la falta de llibertats).

Us imagineu el pes?

Són camins diferents, però pels dos hi circulen bicicletes. En un és una aposta per la mobilitat sostenible, en l’altre una eina per la supervivència. Aquí busquem la lleugeresa de la fibra de carboni per anar més ràpids, allà serien feliços amb un alumini menys feixuc que el ferro rovellat dels seus quadres i unes transmissions més eficaces que no castiguessin tant les cames dels conductors de bici-taxi. Però tant a l’agònic món capitalista com a l’angoixant del socialisme científic, hi ha milers de persones que van en bicicleta. Uns per plaer o consciència, i els altres per necessitat, a ambdós extrems del món avui hi ha molta gent que creu que la bicicleta és una manera d’entendre la vida, un posicionament ideològic i realment revolucionari.

Pot ser molt interessant fer una ruta en bici per Cuba, fins i tot queda progre; però potser podríem fer-hi alguna cosa més. Que tal si botigues, fabricants, enginyers i usuaris ens posem a pensar com podem ajudar els cubans que van en bicicleta. La idea és simple: que no entenguin pedalar com una penúria, sinó com una oportunitat. Omplim Cuba de bicis i què jubilin els ferros.

Del cotxe americà al bici-taxi, un símptoma de l'agonia de la revolució cubana

El Orbre, xarxa de botigues de bicis

A Cuba també es venen bicicletes noves, és clar. Hi ha uns models d'híbrides que costen uns 65 cuc (uns 50€) i uns quants models de BTT que surten per uns 269 euros. Sobre la qualitat dels materials, el disseny i les característiques tècniques de les primeres no calen gaires explicacions; com amínim són barates (barates per nosaltres, és clar, no pas per ells). Les segones, simplement, són una enganyifa, perquè no valen el que costen. Algun exportador llest d'un país amic els ha aixecat la samarreta...

Ah, un cubà pot cobrar de mesada uns 500 pesos nacionals (és a dir uns 20 cuc, que és la moneda convertible que han d'usar els estrangers). Quan cal estalviar per a poder-se comprar una bici?

Aquest és el material de que disposen els ciclistes a Cuba

Una bici comn aquesat sol costar allà uns 269 €