No és un esport de risc

Sentir dir a responsables de seguretat viària que el ciclisme és ‘un esport de risc’, per justificar políticament les morts de ciclistes usuaris de les vies públiques atropellats per automobilistes, és una negligència imperdonable que defineix ben be que són els ciclistes per a les actuals autoritats del transit de Catalunya: una nosa a eliminar per la via ràpida.

No se si hi ha més ignorància, mala fe o instruccions dels superiors polítics del Departament, però la cita és textual i s’ha dit en fòrum públic. Si cal retallar despeses, que despatxin aquest individu immediatament, tothom hi sortirà guanyant, també el Conseller.

El risc en la pràctica esportiva prové de les dificultats naturals i intrínseques al medi a les que s’enfronta el practicant a fi d’aconseguir el seu objectiu. La seva prevenció i càlcul és part fonamental de la formació tècnica de l’esportista, que sap que depèn de la seva perícia, habilitat i condició física per superar els entrebancs naturals que suposen un risc per a la seva integritat.

Anar en bicicleta no comporta res de tot això; és usar la via pública amb finalitats esportives mantenint-se dins els paràmetres de les normes d’ús de l’esmentada via. No fer-ho és ser un usuari imprudent, no un esportista temerari. Morir atropellat per un conductor de cotxe que badava no forma part del risc esportiu, forma part del comportament negligent d’un altre usuari. No entendre això és de curts, no voler-ho entendre és mala fe contra els ciclistes. Dir-ho des de l’administració és una provocació.

Els ciclistes no practiquen un esport de risc, el risc el posen i provoquen els altre usuaris de la via, més forts i maldestres, quan no respecten els més dèbils. Perquè l’administració no parla de pràctiques temeràries al volant que posen en risc la vida dels altres? Perquè potser estarien parlant de delictes i no es pot fer per la deguda presumpció d’innocència? Doncs amb quin dret a llei es parla dels ciclistes com a esportistes de risc?