Ni la Direcció General de Carreteres ni el Servei Català del Trànsit saben com desfer l’embolic que ells mateixos van provocar, ho reconeixen en privat. Això si, es neguen reconèixer l’evidència: que el conflicte pel pas dels ciclistes per la C 17 és un problema generat per la pròpia administració i que els ciclistes, en tant que usuaris de la via pública, només en són part perjudicada per la mala gestió de la Generalitat.
No es pot dissenyar una via ràpida damunt del traçat d’una de normal (l’antiga N 152) sense oferir una ruta alternativa factible, viable, lògica, no perjudicial i menys perillosa. La solució adoptada per Trànsit, prohibir el pas dels ciclistes per la C 17, ras i curt, és el primer pas per fer fora de les carreteres els ciclistes. Si aquesta decisió s’imposa (per la via de la prepressió policial) estem cuits.
Mentre les reunions entre les dues parts no progressen per la tossuderia de l’administració a oferir una solució alternativa acceptable, i les manifestacions d’usuaris es succeeixen amb gran convocatòria, la única possibilitat no prohibida és fer llargues voltes de més de deu quilòmetres per carreteres locals mal asfaltades, sense manteniment, ni vigilància. Valenta solució.
El responsable de seguretat viària, Ferran Camps no és un interlocutor adequat per resoldre el problema. La seva declarada parcialitat en favor de l’automòbil és un dels esculls que impedeixen trobar una sortida al conflicte, tal i com es va comprovar en la reunió entre les parts que es va fer el passat 30 de gener. El Director General de Carreteres, Jordi Follia, tampoc ha estat mai capaç de reconèixer que la C 17 margina els usuaris més dèbils, que està mal dissenyada i que, en general, l’administració mai no pensa en els ciclistes quan projecta una via. Si ho fes hauria de gastar diners fent una ruta per a ciclistes, i això el President li ho te prohibit.
Tots dos saben que no aconseguiran imposar el seu criteri (tret que ho facin autoritàriament) perquè no tenen cap mena de raó. És per això que, ara per ara, el tema continua encallat. En teoria segueixen estudiant el cas, però a la pràctica és de sobres sabut que no saben que fer amb els ciclistes i la C 17. Els fem una proposta: que enviïn la brigada mòbil de Mossos (antiavalots). De resoldre la convivència a la via pública i garantir l’ús per part de tothom els responsables de la Generalitat no en tenen ni idea i s'han mostrat abastamnent tan arrogants com incompetents, però de repartir llenya als més dèbils al Departament d’Interior si que en saben.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada