Tira Anquetil !

Ni recordo la darrera vegada que vaig sentir algú cridar el nom de ‘maitre Jacques’ per encoratjar, i ha passat aquest matí, en plena carretera N-II a tocar de Sant Pol de Mar, un lloc francament poc adequat per a la mitologia ciclista. Ha estat un treballador de la brigada de manteniment de la carretera (Ministerio de Fomento). Una estona abans jo havia passat en un sentit. Un company seu regulava el pas dels vehicles perquè ell pogués treballar al voral sense perill. Quan m’ha vist arribar ‘in fatiga’, com diuen a Itàlia als que pedalen, ha capgirat el senyal ràpidament per deixar-me passar, gest que he agraït.

Uns minuts després jo tornava en sentit contrari; no passava ni un cotxe, ni gota de vent i un sol que convidava a pedalar amb ganes. Ell seguia treballant al voral contrari. Ha aixecat el cap i, sense encomanar-se a ningú ha cridat: ‘tira Anquetil!’ M’he quedat perplex i commogut; he descobert de nou el sentit que pot tenir anar en bici.

Més enllà dels cotxes que et tallen o miren de fer-te fora de la calçada descaradament, d’altres ciclistes que no diuen ni bon dia, dels ploms que s’enganxen a tu i no et relleven ni un metre (sobretot amb vent de cara), o d’una mena de cretins ‘high sportman’ que passen ben enganxats a tu a tota llet per impressionar-te perquè es veu que fan tard per entrenar pel Tour, hi ha un humil operari de manteniment de la carretera, algú potser més necessari per a un ciclista que tots els ‘enterats’ que solquen les rutes, que aixeca el cap i, en veure’t passar suant en ple esforç va i et diu: ‘tira Anquetil!’. I emociona, perquè anar en bici és sempre emocionant, i venen ganes de pedalar més fort; bé, el que es pugui.

Anquetil, guanyador d'etapa a la 'Volta' de 1966 (Foto 'Volta' a Catalunya A.E.)

Com, que no sabeu qui era Jacques Anquetil, guanyador de 5 Tour, 2 Giros , 5 Paris-Niça,  una Vuelta, una ‘Volta’ a Catalunya i campió del món, entre altres? Doncs llegiu-ho al bloc ‘Leyenda de campeones’, val la pena.